diumenge, 31 de gener del 2010

Jack Aubrey i Maturin



Jack Aubrey y Maturin, "Capitán de Navío" de Patrick O'brian.

Aquesta és la última novela que acabo de llegir d'aquesta sèrie d'aventures navals escrites per Patrick O'brian, escriptor anglès especialitzat en biografies i assaigs.

He de dir que no es tracta d'una novela única, sinó que són diferents noveles de la mateixa sèrie (Jack Aubrey i Maturin), fins a una vintena, que expliquen les aventures d'aquest valent capità (Jack) i el seu inseparable amic Maturin (cirurgià).

Aquesta és la segona novela que em llegeixo de la sèrie, on Jack i Maturin veuen com Espanya es posiciona en la guerra entre la França napoleònica i l'armada anglesa. Així doncs el seu context històric es traça quan Godoy "pacta" que Napoleó es faci càrrec d'Espanya mitjançant el seu germà.

El llibre relata com el capità Jack s'enamora, està carregat de deutes econòmics i com ha de lluitar per aconseguir que l'armada el deixi ser capità d'algun vaixell. Tot plegat amb l'ajuda del preuat Maturin, que en aquest llibre fa d'espia per l'imperi britànic (Maturin és català, i el llibre parla de tant en tant de la lluita catalana per la independència, a grans trets això si.).


No em ficaré a fer un sinopsi del llibre, qui vulgui que el llegeixi, però segur que us sona més la temàtica si us dic que d'aquesta sèrie naval en va sortir una pel·lícula anomenada "Master & Commander" amb Russell Crowe com a protagonista.

dimecres, 27 de gener del 2010

La gran manipulació

Aquests dies sembla que la política i en general els mitjans de comunicació vulguin centrar l'atenció en la població d'Ascó i la seva proposta de cementiri nuclear. Algun dia donaré la meva opinió sobre aquest tema que com tot últimament s'està portant de forma nefasta.

Però avui no he obert la pàgina d'aquest bloc per parlar d'això, sinó per parlar d'economia. No soc un expert ni molt menys en aquests temes, però gràcies a una assignatura de la universitat en tinc una mínima idea. Tampoc fa falta ser un il·luminat per veure que aquest país està de potes enlaire.

L'altre dia al vespre, i després d'haver llegit algunes noticies més que rellevants i apocaliptiques per internet respecte al FMI, vaig mirar per curiositat a veure quin convidat portaven al programa "En Singular" que fan els dilluns al canal 33. Quina va ser la meva sorpresa al veure el nom de Ricard Verges, economista i arquitecte que treballa al ministeri d'habitatge (parlo de memòria ara).
Aquest senyor és molt conegut sobretot en la pàgina d'internet www.burbuja.info que parla sobre la bombolla immobiliaria d'aquest país, que abans que rebentés tot aquest assumpte ja ho vaticinava però com sempre ningú li va fer cas.

Aquest home ha estat callat, els mitjans de comunicació no han fet mai cas de tot el que diu/deia, alguna mà negra hi haurà que no vol que el Sr. Ricard parli. Però finalment ho va poder fer en el programa abans esmentat, durant 40 minuts i poc. Els adjunto el video del programa:





He d'advertir que l'home no té el do de la comunicació i que es pot arribar a fer pesat si no estàs massa al lloro. Però el que diu és molt important sentir-ho per fer-se una idea de tot el mangoneo que existeix. Des dels bancs, passant pels promotors especuladors i el govern manipulador. Xifres que fan realment por, xifres que costen fins i tot de creure.

Algunes de les coses que es comenten el video són:

- Espanya té actualment un deute de més de 400.000 MILIONS d'euros, dels quals 300.000 milions són de promotors immobiliaris.

- Els promotors ja han dit que aquesta xifra no la podràn pagar, i els bancs ja estàn que trinen perquè s'hauran de carregar aquest deute (algún o altre banc haurà de caure) (Això no falta ser un gran lletrat per saber-ho).

- Ningú sap com sortir d'aquí, ni el govern ni l'oposició ni ningú. Més de 2 milions d'habitatges per acabar, o acabats i deshabitats....


Si algú no es creu tot això després de veure el video, que busqui i remeni per la pàgina del FMI, i la pàgina burbuja.info

I sens dubte, jo no crec que haguem sortit de la crisi, jo crec que encara hem de tocar fons....només sentir el ministre Corbacho dir que no ens assustem però que aquest mes l'atur augmentarà en 100.000 persones més...(i això que s'amaguen xifres..)


:-) Recomano el video 100%

diumenge, 24 de gener del 2010

La 9, la més gran d'Europa (1)


La línea 9, la línea de metro més llarga d'europa amb 47'8km de tunel, entrarà en funcionament en poc temps. És més, un petit tram de 6 estacions (Sta.Coloma), ja està en funcionament, i a la primavera d'aquest any s'hi afegirà el ramal conegut com L10.

Sens dubte és una gran obra d'enginyeria que ha comptat amb la col·laboració d'un entramat d'empreses del ramal de la obra civil molt i molt important.

La línea 9 presenta moltes moltes moltes innovacions i novetats que fins ara no gaudiem o no podiem "viure" en els altres recorreguts del metro de Barcelona. En faré una breu descripció i/o enumeració i en donaré el meu parè a continuació:

- Per començar és tota una innovació el fet de disposar de un bon numero de tuneladores per perforar la ciutat, tasca gens fàcil, tot i que segur que ens haurà costat una bona picossada.

- La línea 9 tindrà tres models d'estació:

La convencional, però aquest cop més espaioses en general i amb mampares de protecció perquè la gent no tingui la fabulosa idea de tirar-se o la mala fortuna de caure-hi.








La gran novetat seràn les estacions soterrades on l'accés es durà a terme per un pou. Hi hauràn una gran quantitat d'ascensors de gran capacitat per pujar i baixar la gent des de l'andana a peu de carrer. A l'estil d'algunes ciutats europees, com crec recordar d'alguna estació de Londres.
Sens dubte per mi aquesta és una gran solució a problemes com l'espai i el subsòl a foradar. A més a més la L9 va bastant més soterrada que les seves germanes, sobretot en alguns trams.

M'encanta aquesta solució, 30 de les 52 estacions seràn d'aquest estil.


L'últim tipus d'estació serà a l'aire lliure, com si els metros es tractessin de tramvies. Per la Zona Franca seràn d'aquest estil. No ho trobo malament, però suposo que els costos de manteniment seràn diferents de les altres i era una bona solució a l'entramat de lineas que hi ha per allà.


(continuarà...)

dimecres, 20 de gener del 2010

Presidència europea?



Amb l'entrada del nou any espanya ha assumit la presidència de la unió europea per sis mesos. (Tot i que ja hi ha un president de "europa", perquè dos??).

És una cosa que em va alegrar al saber-ho, per fi espanya podria mostrar a la resta d'europa que té un governant lamentable, un home que fa molt temps que ha perdut el nord, el rumb i la dignitat. Avui sense anar més lluny en la sessió parlementaria del parlament europeu, alguns eurodiputats ja li han deixat anar algunes perles (més que ficar-li el ditet a l'ull crec que li han donat cops amb bats de beisbol al cap).

Algunes frases que s'han pogut sentir per l'eurocambra:

"Con palabras y retórica no se solucionan los problemas"

D'això aquest home en té molta, s'omple la boca de paraules...

"Venga aquí con humildad, aprenda. No pretenda a dar lecciones"

Quan es referia a com afrontar la sortida de la crisis...


"¿Sus recetas económicas para Europa serán las mismas que para España?"

"¿Cómo puede adoptar una nueva estrategia de empleo si no analiza la situación en España primero?"


Lamentable, que els eurodiputats estrangers facin la feina que l'oposició d'aquest país i els sindicats no fan. Tenim un 20% d'atur i aqui ningu ha mogut un dit, i els sindicats menys...estàn comprats? algu ho dubta?

Tot plegat espero que serveixi perquè almenys el nostre president s'adoni de que totes les mesures que ha anat prenent han estat tan improvisades com dolentes. El plan 2000E...quina forma d'endeutar l'estat de forma més alarmant amb obres no necessàries (el passeig del poble n'és un exemple clar).

És una vergonya. Com també ho és que l'oposició sigui patètica tant en estratègia com en propòsits (Algu ha sentit al senyor Rajoy donar algun consell de què fer amb l'economia? Jo no).
I la resta de partits, també són per ficar-se les mans al cap, no n'hi ha ni un que planti cara, que digui veritats, tothom callant pendent de guardar el seu cul a la cambra per les pròximes eleccions.

La meva "desafecció" (paraula que s'ha ficat de moda, jo en diria "estar fins els ous") cap als dirigents, la política i tota la gent que pul·lula per aquest món és cada cop més gran. Crec que també s'agreuja quan veig que les coses es fan malament però mai ningú dimiteix... (i per ficar un exemple, el president de la CEOE (Diaz Ferran), després d'enviar Air Comet a la basura, putejant a molta gent, encara té els nasos de presidir els empresaris...).





La foto: "Zapatero, cada cop més sol a europa...al final poder si que acabarà anant amb els seus amics Hugo Chavez i Evo Morales....llastimós"




divendres, 15 de gener del 2010

Vic, la demagògia i l'oportunisme


Dies agitats en la vida de Vic. Dies de moltes declaracions, d'anades i tornades. Dies de rebombori.

Anem per parts. Des del meu punt de vista, el què ha proposat el senyor Vila d'Abadal no és res fora de la legalitat, no és cap crim contra la humanitat i no ho veig descabellat.
M'explicaré, una ciutat com Vic, que té un 25% o més de la població immigrant, li és molt dificil prestar tots els ajuts necessàris per garantir un mínim de dignitat a tota aquesta població.

El problema, com tot, resideix en el diner. Si no hi ha prou diner, no es poden donar tants serveis al ciutadà, això és un fet. Per tant, veig aquest com un punt important en el desencadenant de l'aldarull que s'ha generat.
Un altre punt clau, seria la creixent confiança que els ciutadans de la ciutat estan posant en PxC del senyor Anglada, i és això, per sobre de tot el què ha provocat que la resta de partits del consistori hagin decidit intentar fer front a PxC amb un discurs semblant.

En definitiva demanar el que diu la llei en el padró ho trobo totalment lògic, però ja se sap, mai és al gust de tothom. En especial a molta gent de tarannà d'equerra (tant de partits espanyols com catalans), els quals estàn muntant un ciri d'una cosa que no ho hauria de ser.

I la culpa és precisament seva, no és de l'ajuntament de Vic que s'ha vist abocat a una situació que no podien contenir més, sinó als governs, a tota la gent que ja els hi està bé com estan les coses, que s'omplen la boca de multiculturalisme, de la bondat de la immigració, etc. Però també hi han coses dolentes i que sembla que mai es vulguin arreglar, sembla que existeixi una por a obrir un debat sobre la immigració i tancar d'una vegada per totes aquets recels (tan a favor com en contra). Perquè amb lleis que no són concretes (com ara), aquest país seguirà sent un país de pandereta.

En el títol parlava de demagògia, precisament la del govern espanyol, la del ministre corbacho que ara parla en contra de la proposta de Vic, i quan no estava en l'executiu tenia unes idees més aviat properes al PP en quant a immigració. Demagògia també d'algunes executives de partits catalans com ara ICV, en un altre intent de guanyar vots...o en aquests cas perdre'ls. Demagògia d'alguns sindicats, quan no són capaços ni de dur a terme la seva feina bé. (Algú dubta que si governés el PP ja hauriem fet 3 o 4 vagues generals? jo no).

Parlava d'oportunisme, perquè molta gent amb això de Vic intenterà fer-se sentir, guanyar terreny, i despertar "simpaties" com per exemple el senyor Anglada. Tot i que sincerament són els altres partits que li donen peu al oportunisme i a que pugui dir el seu discurs populista.



Finalment acabar aquest llarg i desordenat garbuix d'idees (el qual encara he de pair), dient que hi han oportunitats sempre. I ara és una bona oportunitat per debatre sobre el tema de l'immigració, conviure en pau és un deure, no una utopia.