divendres, 15 de gener del 2010

Vic, la demagògia i l'oportunisme


Dies agitats en la vida de Vic. Dies de moltes declaracions, d'anades i tornades. Dies de rebombori.

Anem per parts. Des del meu punt de vista, el què ha proposat el senyor Vila d'Abadal no és res fora de la legalitat, no és cap crim contra la humanitat i no ho veig descabellat.
M'explicaré, una ciutat com Vic, que té un 25% o més de la població immigrant, li és molt dificil prestar tots els ajuts necessàris per garantir un mínim de dignitat a tota aquesta població.

El problema, com tot, resideix en el diner. Si no hi ha prou diner, no es poden donar tants serveis al ciutadà, això és un fet. Per tant, veig aquest com un punt important en el desencadenant de l'aldarull que s'ha generat.
Un altre punt clau, seria la creixent confiança que els ciutadans de la ciutat estan posant en PxC del senyor Anglada, i és això, per sobre de tot el què ha provocat que la resta de partits del consistori hagin decidit intentar fer front a PxC amb un discurs semblant.

En definitiva demanar el que diu la llei en el padró ho trobo totalment lògic, però ja se sap, mai és al gust de tothom. En especial a molta gent de tarannà d'equerra (tant de partits espanyols com catalans), els quals estàn muntant un ciri d'una cosa que no ho hauria de ser.

I la culpa és precisament seva, no és de l'ajuntament de Vic que s'ha vist abocat a una situació que no podien contenir més, sinó als governs, a tota la gent que ja els hi està bé com estan les coses, que s'omplen la boca de multiculturalisme, de la bondat de la immigració, etc. Però també hi han coses dolentes i que sembla que mai es vulguin arreglar, sembla que existeixi una por a obrir un debat sobre la immigració i tancar d'una vegada per totes aquets recels (tan a favor com en contra). Perquè amb lleis que no són concretes (com ara), aquest país seguirà sent un país de pandereta.

En el títol parlava de demagògia, precisament la del govern espanyol, la del ministre corbacho que ara parla en contra de la proposta de Vic, i quan no estava en l'executiu tenia unes idees més aviat properes al PP en quant a immigració. Demagògia també d'algunes executives de partits catalans com ara ICV, en un altre intent de guanyar vots...o en aquests cas perdre'ls. Demagògia d'alguns sindicats, quan no són capaços ni de dur a terme la seva feina bé. (Algú dubta que si governés el PP ja hauriem fet 3 o 4 vagues generals? jo no).

Parlava d'oportunisme, perquè molta gent amb això de Vic intenterà fer-se sentir, guanyar terreny, i despertar "simpaties" com per exemple el senyor Anglada. Tot i que sincerament són els altres partits que li donen peu al oportunisme i a que pugui dir el seu discurs populista.



Finalment acabar aquest llarg i desordenat garbuix d'idees (el qual encara he de pair), dient que hi han oportunitats sempre. I ara és una bona oportunitat per debatre sobre el tema de l'immigració, conviure en pau és un deure, no una utopia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada