dimecres, 26 de gener del 2011

L'herència d'una generació

Tot just acabem d'encetar una nova dècada i ja tenim milers i milers d'interrogants sobre la taula. Interrogants generats per generacions anteriors a la dels joves actuals...però qui pagarà els interrogants? Nosaltres.

Els nostres avis, inclosos els nostres pares, han tingut un vida, relativament fàcil, han estat les generacions felices, que creixien escoltant Aretha Franklin, les generacions del consum, les generacions que ens deixen d'herència un món pitjor del que es van trobar.

Però no és només això, ens trobarem un món faltat de moralitat, amb importants canvis, més constants i seguits que antany, més globalitzats. Tenim una crisis financera galopant, mentre els nostres pares han aconseguit comprar una casa nosaltres probablement no podrem ni comprar la porta d'aquesta...

I no és només això, la gent al poder no té consciència dels que venen, dels que pugen, dels que algun dia els hi agafaran el relleu. Sols tenen vista per al present i per poc més. Perquè no pensem d'una vegada per totes a llargues distàncies temporals? Perquè no procurem deixar una herència que no sigui un pou de lamentacions?

Som nosaltres, els "gamberros", els "que no fem res", els que "només pensem en beure" qui haurà de solucionar el pou de problemes que el més "grans" ens han ficat. Tot plegat suposo que és inherent a la raça humana, egoisme pur i dur. Perquè millorar si a mi ja m'està bé oi?


Tota aquesta indignació (que no per això menys veritat), vé arrel de les declaracions del president de la cimera de Davos (Fòrum econòmic), on diu que l'atur juvenil a españa pot tenir conseqüències socials importants.



Home doncs clar, mentre aquí decidim si hem de fer una Ley Sinde, prohibir el tabac o mil parides més, milers de joves estan sense fotre ni golpe, empobrint la nostra societat i de pas, empobrint-me a mi també. I això em rebenta, la incompetència d'uns governants de poltrona i la tonteria de molts dels meus "companys" de generació.


Si, avui tinc un mal dia.