dijous, 28 d’octubre del 2010

Personatge històric: Carl Friedrich Gauss

Pràcticament des de que vaig entrar a la Universitat, i a l'escola, no he parat de sentir i aplicar teoremes, lleis i postulats d'un senyor que  va viure fa  un parell de segles enrere...qui era, qui és Carl Friedrich Gauss?

Carl Friedrich Gauss visqué entre 1777 i 1855 i fou un matemàtic, físic i astrònom alemany que va contribuir ampliament en el desenvolupament de diversos camps de la física, com per exemple la geometria diferencial, la geodesia, el magnetisme...i un llarg etc. Podriem dir que Gauss és un dels grans noms de la historia, sovint no tant valorat com es mereixeria per la seva obra, va ser un geni molt prolífic.

Gauss va néixer a Brunswick en una família molt pobre, cosa però, que no li va impedir poder accedir amb 7 anys a l'escola del mateix poble. Ràpidament Gauss va destacar per sobre de tots en les matemàtiques, era un autèntic crack. Si no he sentit aquesta anècdota dels nostres professors 100 cops no l'he sentit cap...així que l'explicaré perquè en quedi constància:

 - Un dia de classe, el professor castigà a Gauss dient-li que sumés des de l'1 fins al 100 tots els numeros, aquest va realitzar la suma de forma rapidíssima i li digué al professor que ja estava. El professor sense creure'l li va fer ensenyar el seu mètode. Gauss li digué que el resultat era 5050, i que la seva suma era molt senzilla, sumant el primer i últim numero, i així successivament es realitzava de forma molt fàcil. Mirem què vull dir:

1+100 = 101   2+99 = 101  3+98 = 101....etc... Si ens hi fixem aquest resultat es repeteix 50 cops.

101 x 50 = 5050      dit d'una altre manera :
S = n(n+1)/2 \, en el nostre cas n=100


Gauss evolucionà molt ràpidament, als 12 anys ja dominava els fonaments de la geometria i als 17 ja estava maquinant com completar la teoria de numeros que els seus antecessors havien deixat incompleta. Durant tota la seva infantesa, adolescència i fins i tot edat adulta Gauss va comptar amb la ajuda del Duc Ferdinand que va solventar tots els seus gatsos i problemes econòmics derivats del seu estudi, podriem dir que va ser el seu mecenes, persona que quan va morí, Gauss va trobar molt a faltar ja que fou com un pare per a ell.

Als 21 anys escrigué el llibre que el va fer famós i que va suposar una revolució més gran, "Disquisitiones Arithmeticae", un llibre sobre teoria de números que agafa resultats de grans personatges com Fermat, Euler o Lagrange i afegeix les seves creacions que completen i donen un sistema a la teoria de números.

Què és però la teoria de números?

Diriem que és la branca que estudia les propietats dels nombres, sobretot dels enters. Dintre de la teoria podem trobar coses que tot enginyer ha sentit parlar, ha fet o s'ha trobat en algun examen d'algebra (fins i tot de càlcul en temes de sèries i successions) com ara: funció d'Euler, Sèrie de Fibonacci, algoritmes, i anàlisis algebràic amb racionals.

A destacar que en la seva tesis doctoral Gauss demostrà el Teorema Fonamental de l'Àlgebra, que de forma lleugera podriem dir que diu: " Tot polinomi d'una variable a coeficients complexos té tantes arrels com el seu grau i es poden expressar mitjançant petits "polinomis" associats a una multiplicitat". Dit de forma maldestre.


A Gauss se li agraeix molt la seva contribució en el món de les ciències i la matemàtica...els estudiants però el maleeixen sovint, per el grapat de teoremes i la de vegades que ens el trobem pel mig. M'incloc en els retrets sobre Gauss...malgrat tot no podem negar que era un Crack.


Finalment deixo aquí un enllaç per qui vulgui llegir més sobre aquest matemàtic alemany:




dissabte, 16 d’octubre del 2010

Què és aquesta merda?

Avui seré molt breu, deixaré l'enllaç


http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20101016/54024519223/montilla-promete-creditos-para-ayudar-a-lograr-empleo-a-los-jovenes-que-ni-estudian-ni-trabajan.html


I comentaré que em nego de cap de les maneres que això pugui estar en un programa electoral, que donguin més beques als que ja estudiem i que multin als pares d'aquests inútils per no educar-los com haurien.



No sé perquè obro el diari....per emprenyar-me

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Austeritat

Eren 2/4 de 8 del matí quan vaig agafar el bus per anar a la universitat i al seient on vaig acomodar-me em va agraïr la meva companyia en forma de diari gratuït. Bé! El trajecte serà més entretingut, avere què passa pel món!

La alegria em va durar 1x10^6 segons, el temps que vaig trigar a veure aquesta noticia:

La Generalitat gastará 26 millones en las elecciones autonómicas, un 9,8% más que en 2006

Los partidos cobrarán un 9,2% más de subvención por cada escaño que logren | El presupuesto también contempla una campaña que el Govern pondrá en marcha en breve para fomentar la participación | Los incrementos se deben a la adaptación a la subida del IPC en Catalunya a lo largo de la legislatura

Font: La vanguardia


Puc arribar a entendre que per la posada en marxa de nous sistemes o per augmentar la difusió social de les eleccions s'inverteixi més. El que no puc entendre és que en un temps on tots els partits prediquen amb l'austeritat i amb el "estrènyer el cinturó", augmentin un 9% el seu "premi" per ser elegits democràticament.

Que esgrimin la pujada amb el tema de l'IPC és com a mínim vergonyós, també hi han altres taxes que s'han modificat i no per això a nosaltres (la població), ens han apujat el sou, o ens han posat facilitats en altres aspectes.

Ho trobo d'una irresponsabilitat, d'una doble moral i d'una deficiència mental extramadament extremes. Últimament cada post que obro relacionat amb política acaba amb un discurs indignat i super-improvitzat...és lamentable.


Coses com aquestes fan que per molts diners en propaganda que es gastin la gent no cregui en els polítics, ja que generalitzant "tots van al mateix".




PD: Estic plantejant obrir un bloc dedicat integrament a esports sobre rodes...mmm ?

diumenge, 3 d’octubre del 2010

De campió a campió

Ara fa 36 anys la població de Haguenau va veure nèixer el seu fill predilecte. Avui l'ha vist consolidar-se com el pilot més important de la història moderna dels ral·lis. Ha estat en els carrers d'aquesta preciosa localitat de l'Alsàcia on s'ha disputat l'última especial del Ral·li de França, prova valedora per el campionat del món de ral·lis (WRC). Sebastien Loeb s'ha proclamat campió del món per setè cop consecutiu davant de la seva afició, del seu poble i de la seva família. Una grata recompensa per una persona que condueix sobre raíls, que recorda els scalextric.


I a més a més ha guanyat demostrant que és l'absolut dominador actual de la categoria, corrent de forma intel·ligent, apretant quan calia i reservant quan era necessàri. El ral·li s'ha sentenciat en el tram 11, un tram de 35 quilòmetres on Loeb ha endosat la espectacular xifra de 18'3 segons al seu principal perseguidor, l'espanyol Dani Sordo que ha acabat segon en el ral·li homenatge al francès. A la resta de perseguidors els hi han caigut reials "minutades" en aquest tram.
La victòria final pel francès, ha estat plàcida, dedicant-se a controlar el seu company de marca i a gaudir de l'ambient festiu que es respirava a les cunetes.

Pel què fa a la resta de competidors, Dani Sordo ha concluit la seva participació de menys a més en una magnífica segona posició, molt ferma davant dels atacs del noruec Petter Solberg que ha estat tercer. Els pilots de ford han tornat pel camí de l'amargura, sembla que el Focus no digereixi bé l'asfalt i tingui constants pèrdues de tracció en les seccions lentes.


Decepcionant altre cop l'estrella Kimi Raikkonen que ha sofert més d'una sortida de pista en el cap de setmana. En aquest apartat també l'ha acompanyat el successor natural de Loeb, el també francès Sebastien Ogier que va acabar aparcant el seu cotxe en un arbre.

Per la seva part el català Xevi Pons s'ha complicat una mica la vida en el S-WRC, després de que Jari Ketomaa, el seu principal rival, quedés per davant seu. Ara el campionat s'apreta i el que semblava una victòria segura de Pons s'està convertint en un interrogant, la baixada de rendiment en els últims ral·lis del osonenc és inexplicable.

Pos  Driver              Car        Time/Gap
1. Sebastien Loeb Citroen 3h05m49.3s
2. Dani Sordo Citroen + 35.7s
3. Petter Solberg Citroen + 1m16.8s
4. Jari-Matti Latvala Ford + 1m29.3s
5. Mikko Hirvonen Ford + 3m43.8s
6. Sebastien Ogier Citroen + 11m55.9s
7. Federico Villagra Ford + 14m15.4s
8. Matthew Wilson Ford + 14m26.9s
9. Henning Solberg Ford + 16m48.9s
10. Patrik Sandell Skoda + 17m12.3s



Però aquest cap de setmana no ha estat només de celebració a França, també ho ha estat en el nostre país. Amb la disputa del Ral·li de Llanes a Astúries, valedor pel nacional de ral·lis d'asfalt, s'ha esbrinat qui és el nou campió estatal. I el premi se l'ha emportat la dupla Alberto Hevia - Alberto Iglesias, que han aconseguit una victòria importantíssima a casa davant la seva afició, emulant el que hores més tard faria el propi Loeb.



Hevia ha sabut controlar de cap a fi el ral·li, imposant la seva llei gràcies a la seva perícia al volant i a les carreteres de casa. L'any de l'asturià ha estat per emmarcar, si bé faltava una mica de pressupost al certàment espanyol i escuderies, s'ha enfilat al lloc més alt del podi en múltiples ocasions.

Pel què fa al ral·li que ens ocupa, els únics rivals que l'han apretat una mica han estat el valencià Miguel Fuster amb un Porsche 911 i el càntabre Quique Ojeda amb la mateixa montura que Hevia. A bastant més temps trobem joves i il·lustres de l'estatal de ral·lies, com Burgo o Lujua, que en aquest últim ral·li estrenava un Fiesta S2000 gràcies a l'acord amb el Team Nupel gallec.

divendres, 1 d’octubre del 2010

El curs segueix...

Tot just quan les classes es comencen a complicar i l'escola ens comença a carregar de feina vam tenir l'oportunitat de fer la primera "excursió" de la carrera.




Va ser dintre de l'assignatura de Ciències de Materials i ens va ocupar tota una tarda. La sortida consistia en una visita a la cantera Foj de Vallirana, propietat del senyor Foj.

Allí ens van explicar com es configura una cantera, quin tipus de roca extreuen i quin és el procés que segueix aquesta un cop extreta. A la vegada també vam rebre informació sobre els barrenos utilitzats en les voladures, la seva composició i el perquè les normatives són com són. Ens van remarcar també l'aspecte medioambiental i el futur pròxim de la cantera, així com la seva regeneració un cop finalitzada l'extracció de material.



El que segurament més ens va interessar va ser la màquinaria, perquè és la part més visible del procés, perquè és ella la que ens possibilita la construcció.

Tot plegat va ser bastant entretingut, si bé no penso que el meu futur estigui en una cantera, crec que és interessant saber uns mínims dels que seràn tard o d'hora "socis". Però, qui sap les voltes que dóna la vida!