dilluns, 28 de juny del 2010

Dia de l'orgull gay




Avui dia 28 de juny és el dia de l'orgull gay, el dia on tots els homosexuals, bisexuals, transexuals del món celebren els seus drets, així com les seves llibertats adquirides que fins fa tan poc havien estat negades.

Però tot plegat em fa reflexionar una mica sobre aquest dia. Entenc que existeixi, doncs és com el 14 de juliol per els francesos, una celebració per la llibertat d'expressió i una reivindicació per la llibertat sexual.
El que ja no tinc tant clar són aquestes celebracions al carrer en forma de desfilada on els homosexuals més "locazas" van en pilota picada, o casi, pels carrers. No entenc aquest exhibicionisme, si jo monto aquest escàndol al carrer em denuncien per alteració de l'ordre públic!

Segurament la majoria d'homosexuals està a favor de l'existència d'aquest dia, però no de COM es celebra per alguns. Jo com a heterosexual no acabo d'entendre aquesta tendencia a voler ensenyar al món que et sents orgullós de ser homosexual a base de desfilades "locas". Jo em sento orgullós de ser heterosexual però tampoc tinc un dia al calendari per sortir a veure pits i dones nues pel carrer!

Enveja? poder si, poder és enveja per tenir una altre excusa per sortir a celebrar quelcom, però no crec que aquesta sigui la imatge que els homosexuals vulguin transmetre a la societat, perquè això no fa més que accentuar una certa mentalitat en la gent de "són diferents" i ficar arguments als intolerants per justificar el seu discurs.


De totes formes, felicitats als homosexuals, però només a aquells que no fan la locaza pels carrers...



PD: Reclamo un dia de l'orgull heterosexual, jo també vull veure homes i dones fent marranades pel carrer!!
La foto és espectacular

dimecres, 23 de juny del 2010

Meanwhile in Earth...

Mentre mig món està pendent del mundial i de l'horrorós estrès de sentir "vuvuzelas" per tot arreu, l'altre mig està preocupat pel què passa a la Terra. Tot plegat no fa més que preguntar-me si la meitat del planeta és imbècil, retrassada o que necessiten el futbol com una droga.

Des de fa mesos estem vivint una desinformació a través dels mitjans d'informació, bonica paradoxa, sobre el cas de British Petroleum (el gegant del petroli). Algú sap què passa realment? Els mitjans de comunicació hi han dies que ni en parlen! Per favor, que estem davant d'un dels desastres més grans de la humanitat!

Tristament el de BP ocupa la segona posició en el rànquing de majors vessaments de la història.

Repassem una mica com va començar tot, la Deepwater Horizon era una plataforma petrolifera construida l'any 2001 que contenia el pou més profund de la historia. El 20 d'abril d'aquest any (mireu si fa temps que aboca cru... i tothom calla) va tenir lloc una explosió a la plataforma que va acabar per enfonsar-la dos dies després.

Des de l'abril aquest pou ha estat abocant petroli i més petroli al golf de mèxic; Han estat molts els intents de segellar el pou per part de BP, però de moment cap ha funcionat degut a la gran profunditat de la fuita. L'únic que sabem del cert és que el senyor Obama té ganes de patejar algun cul.

Com s'ha de solucionar tot plegat no en tinc ni idea, com segurament tampoc ho saben els tècnics de BP. El que si tinc clar és que la humanitat està presenciant en directe com milers de quilòmetres quadrats quedaràn inservibles per molts anys i ningú se n'està preocupant en excés, deu ser que el mundial atrau més...

De totes formes si un es vol informar sobre el què realment passa ho ha de fer per internet, perquè tornant al tema d'abans, els mitjans de comunicació no hi dediquen gaires minuts o a vegades cap a aquest desastre. I això si que em sembla preocupant, perquè resulta que ven més la Belen Esteban que el vessament de milers de litres diaris de cru al mar.

Tot plegat ho trobo molt indignant, i el mateix raonament podria fer vers el que passa a Espanya. Mentre la població es preocupa sobre si Espanya passa o no a vuitens de final, resulta que s'està aprovant una reforma laboral, en pocs dies entra la pujada de l'iva...

A vegades penso que ens mereixem el què tenim, si tenim un govern i una classe política tant incompetent és perquè ens ho hem guanyat, doncs nosaltres encara som més gilipolles, com un ramat d'ovelles. La televisió, els esports, ens tenen menjat el cap i estàn abocant la població a una societat fàcilment manipulable.


Quin fàstic que em fa tot plegat!


PD: Avui estic indignat...

dijous, 17 de juny del 2010

L'esforç té recompensa



Ha costat dos anys, han estat durs, han estat llargs, s'ha patit però s'ha vençut.

Per fi puc dir que he passat la fase selectiva d'aquesta maleïda carrera, no han estat pocs els entrebancs, els examens, i l'estrés/depressions sofertes, però crec que mereix la pena tot aquest esforç... poc a poc es veu recompensat.

Tothom m'havia dit que Camins era difícil, però un mai s'imagina fins a quin punt són certes les tonteries que et diu l'altre gent, així que vaig entrar pensant que patiriem però que ho acabariem traient. Doncs no va ser pas un camí de roses, aviat me'n vaig adonar de que les passariem "putes", i és que les primeres notes dels examens van ser nefastes.

De totes formes si una cosa tinc, i no és per fardar, és "ser del morro fort", tossut, i després del primer any "desastre", vaig dir-me a mi mateix que o passava jo o no passava ningú. Al final després d'un segon any gens fàcil puc dir que ho he aconseguit, he passat la fase selectiva.

Per fi podré deixar enrere l'àlgebra que tan m'ha dut de corcoll tot aquest temps, ara si que puc dir-me amb veu alta i sense equivocar-me, Benvingut a Camins.


Ja de pas, seria un error no donar les gràcies a tota aquella gent que m'ha ajudat en un moment o altre en aquests anys, començant per la família, els pares per animar-me, els amics de la uni perquè sense ells això seria un conyàs, la Laia per ajudar-me amb química XD.
Seria de desagraït no donar les gràcies a tots els que em volien fora, professors inclosos XD, va per vosaltres.






PD: Si, ho tenia que dir.

PD2: Si, n'estic orgullós

diumenge, 13 de juny del 2010

Els càtars (1)

El catarisme fou un moviment que es desenvolupà en l'europa de l'edat mitjana entre els segles X i XIV, en el Paíx d'Oc, la llombardía i també a casa nostra. Els càtars, albigesos o com ells es feien anomenar : "les bones persones", foren persones que intentaren fer proliferar una religió diferent de la que en aquells segles s'imposava (catòlica) a través de les bones maneres.

Propugnaven una dualitat entre el Bé i el Mal, i s'allunyaven un tant de la manera de fer catòlica, no s'havien de pagar tributs a aquesta església, sols fent el bé i comportant-se entre tots com a bons germans n'hi havia prou per a garantitzar-se la salvació de l'ànima (ells creien en la reencarnació).

Aquest temperament o fe que es propugnava arrelà amb força al País d'Oc, l'Occitània, que comprenia els territoris del Llenguadoc, pràcticament la totalitat del sud de França i el nord d'Itàlia.
L'escut del país era el del comtat de Tolosa, que fou en aquella época un punt importantíssim en la fonemantació del catarisme, veurem perquè.


L'arrelament del catarisme entre les classes humils fou tal en aquests territoris que fins i tot les classes nobles (tot i estar sotmeses al papa de roma) feren la vista grossa i donaren refugi a les bones persones. Naturalment això no hauria estat més greu si no fos perquè van entrar tant en els cors de les persones que van deixar a 0 el nombre de feligresos cristians. En molts d'aquests territoris els bisbes i mossèns cristians van tenir que fer les maletes.

Això no va sentar gens bé al papa que veia com dia rere dia aquesta nova religió ocupava més terreny a la seva. Era el moment d'actuar. En aquella época el papa era Inocenci III, conegut per moltes i moltes coses, com per exemple haver iniciat l'inquisició.

Inocenci va optar per començar enviant a "Domingo de Guzman", si, el mateix que crearia els dominics, a predicar la paraula del senyor ( o de l'església) per aquelles terres junt amb el llegat pontifici Pierre de Castelnau. La seva efectivitat va ser tant lamentable que Guzman va tornar per on havia vingut i Pierre de Castelnau fou assessinat, segurament per algú proper al comte de Tolosa, ja que aquest havia arribat a excomulgar a Ramon VI, comte de Tolosa.

Això fou el detonant que va permetre a Inocenci III començà la famosa croada vers el catarisme.
Així fou com començà una cruenta croada dirigida per Arnald Amaury abad de Citeaux (i de Poblet) i llegat del papa, el qual va estendre el terror per el País d'Oc junt amb Simó de Montfort, comte de Leicester.



Aviat es van estendre per Occitània els seus mètodes, la cruenta batalla i setge de les ciutats de Beziers o Carcassona, on el mateix Arnald Amaury digué la famosa frase "Mateu-los a tots, Déu ja reconeixerà els seus". Referint-se a que exterminessin a tothom qui trobessin, siguessin càtars o no.
Grans pires de foc cremaven els heretges en aquests temps...Simó de Montfort es va guanyar la fama de sanguinari a pols.

A la ciutat de Carcassona va intervenir Pere "el catòlic", rei d'Aragó, pare de Jaume I "el conqueridor" per tal d'intentar trobar una sortida el més pacífica possible entre Simó de Montfort i els habitants de Carcassona.
Simó de Montfort exigí al nostre rei que se li reconeguessin les noves possessions, però aquest s'hi va negar... sols momentaneament perquè el poder de Montfort estava pujant com l'escuma gràcies al suport del Rei de França, d'aquesta manera Pere va tenir que acceptar-li les possessions i emparellar el seu fill Jaume I amb la filla de Montfort, així com permetre que fos nombrat vescompte de Carcassona i de Beziers

Perquè Simó de Montfort tenia que dialogar amb Pere "el catòlic" perquè se li reconeguessin els territoris? Doncs perquè anys enrere Pere havia pactat amb Ramón VI que defensaria els interessos dels comtat de Tolosa com si fos una part més del seu regne.




continuarà...