divendres, 22 d’agost del 2008

Atzar i Destí...

Dimecres, migdia del dia 20 del mes 8 del 2008, rara coincidencia (20/08/2008). Accident a l'aeroport de Barajas i més de 150 morts de balanç.

Aquests dies he estat reflexionant bastant sobre la gent que ha mort en aquest avió i la gent que s'ha salvat, ja sigui per arribar tard o per overbooking. És atzar? Bueno, podriem dir-ho així, creure en la sort o bé creure en el destí i pensar que senzillament no estava escrit que tu (si ets o eres passatger) morissis en aquell vol. El mateix em pregunto amb els pocs supervivents...on estava escrit que sobreviurien?

Crec que aquest és un tema molt morbós, on és fàcil atribuir els fets al destí o a l'atzar. Jo personalment no crec amb aquestes coses...les coses passen i punt, i sempre hi ha el factor humà entremig.

Una altre cosa és que l'ésser humà vulgui alliberar-se de certs pensaments o patiments mitjançant l'atzar o el destí. Per exemple, la persona que per 3 minuts no va pujar a l'avió ara es deu sentir el tiu més afortunat del món o deu estar en un estat de xoc, jo almenys ho estaria...

^^ Qui sap on serem d'aquí uns anys....és lo bonic del devenir....tralaraaaaa



;-) Novament escrit sense cap ni peus, si es que es troba a faltar el cole..XDDD

dijous, 7 d’agost del 2008

Narcisisme a la televisió

No diré cap mentida si m'aventuro a dir que la televisió ens inculca uns valors de bellesa que rarament (per no dir mai) es corresponen amb la realitat...

El problema està en que molta gent es creu aquesta realitat irreal (visca les contradiccions!) i la seva conducta acaba derivant en seriosos problemes. L'estètica, tanta importància a una cosa que és passatgera! perquè el temps ho fica tot a lloc (normalment cap al terra XD, tot penja més...)

Curiós com a mínim que no surti el mateix Narcís a la televisió, posats a fer! Tant culte al cos i a les aparences!

Tot això vé arrel d'ahir a la fassina, mentre miravam Nip/Tuck, la serie americana de cirurgians plàstics, rics i foll***rs. :-) Els anuncis de productes estètics, el fet que només surtin dones estereotipades i tius molt cuadrats, tot això contribueix a enganyar-nos i a (segons qui) tenir autèntiques depressions de cavall...

Sentit comú!! El físic no fa la persona.


PD: Em sembla que les idees estan super desordenades i no he escrit gaire res coherent, sense arribar a cap conclusió...XDD Visca el dormir poc.