dimecres, 29 de setembre del 2010

Quina vaga més lamentable...

D'entrada, aquesta vaga ja la considerava destinada al fracàs perquè arriba tard, quan la reforma laboral ja està aprovada i just quan els sindicats han vist retallades les seves subvencions...

Els sindicats califiquen la vaga d'èxit, deixa'm dubtar-ne... Durant el meu trajecte de la universitat a casa i viceversa he pogut observar com tots els comerços estaven oberts; tothom estava relativament tranquil i més pendent del barça que no pas del què passava a la ciutat. I en això últim és on em vull centrar.

Tothom té dret a vaga, si, però també té dret a poder anar a la seva feina sense ser molestat, agredit, insultat o (inserir aquí algún sinònim a lo ja esmentat). Les imatges de les entrades a Mercabarna amb crema de pneumàtics, pintades a furgonetes, etc és lamentable. Però més lamentable és el que s'ha viscut al migdia a Plaça Universitat, on una horda de "perroflautes", si si, antisistemes s'han dedicat a xafar tot el que han trobat, agredir els mossos i fins i tot incendiar un cotxe de la guàrdia urbana.



A mi tan me faria que expresessin les seves idees violentes, el que em toca més la moral és que ho facin destrossant mobiliàri urbà, que paguem entre tots...


Tot plegat una vaga que sols ha demostrat la inútilitat dels sindicats, el seu servei nefast al treballador i que el model amb què treballen està exhaurit. No es pot anar pel món apelant a la classe obrera com als anys 20, cal una renovació, si vertaderament tenen algún paper en el món laboral que no sigui el de cobrar comissions a treballadors i patronal...




Me'n vaig a fer el sopar abans que m'escalfi més del compte!

dissabte, 25 de setembre del 2010

Llavors no hi han calers...

Primer us ficaré en situació:

"El director general de Ports, Aeroports i Costes, Oriol Balaguer, ha presentat aquest dijous el programa de vols de l’aeroport de Lleida – Alguaire per a la temporada d’hivern, que s’inicia el 30 d’octubre. En aquest sentit, Vueling incorpora una nova ruta directa amb Barcelona, que permetrà als viatgers connectar amb 14 destinacions de la resta d’Espanya i d’Europa, amb l’objectiu d’apropar Lleida a les principals ciutats espanyoles i europees.
Així, la companyia Vueling oferirà dos vols setmanals amb sortida el divendres des de l’aeroport de Lleida – Alguaire a les 14.35 hores, i tornada els diumenges des de Barcelona – El Prat, a les 22.15 hores. A Barcelona, els viatgers podran connectar amb 14 destinacions europees que ofereix Vueling des d’aquest aeroport. Concretament, podran escollir entre 7 rutes nacionals i 7 internacionals de connexió immediata.

El preu del vol de Vueling entre Lleida –Alguaire i Barcelona – El Prat serà fix, de 19 euros per trajecte, i s’haurà de sumar al preu de la ruta seleccionada des de Barcelona."


Resumint, com que som més "cools" que ningú comencem a operar un vol ¿inter-provincial?, entre dues ciutats que només estàn separades 160km, i tot perquè els aficionats de l'ski i la muntanya puguin anar a causar sensació per les pistes...

Estem sonats? No entenc com l'administració pot avalar aquesta operació estant les dues ciutats ja, molt ben comunicades entre si per la A-2. Jo ho titllaria de delicte ecològic, la contaminació que suposa un vol d'aquests és quelcom no sostenible. Llavors anem d'abanderats de l'ecologia i legislem i legislem per acabar ficant un vol que acaba contaminant més que lo prohibit...

El rendiment econòmic de tot plegat? Només el treurà Vueling de la gent que viatgi a Barcelona per enllaçar amb un altre vol. Però és que igualment em sembla una estúpidesa. Anem a investigar...


L'Ave Lleida - Barcelona val 45 euros i triga 1 horeta (molt més que decent)

L'Avant Lleida - Barcelona 23 euros i la durada del trajecte es de 1 hora i quart

El Catalunya Express val 12 euros i triga 2 hores i mitja

Amb Bus (ALSA) de Lleida al mateix aeroport 20 euros i 3 hores de durada


La proposta de la generalitat diu que Lleida i Barcelona es connectaràn entre elles mitjançant un vol de 20 minuts de durada. El guany de temps és significatiu, però realment compensa? Tanta pressa hi ha? O no és més que l'afany del govern per justificar la inversió millonària de Lleida - Alguaire?

Tot plegat trobo que fa bastanta pudor, hi veig més contras que pros... i no m'agrada que el diner del contribuent se'n vagi com si d'un desaigüe es tractés clavaguera avall. Trobo de mal gust que mentre molta gent ho té difícil per arribar a fi de mes es proposin tonteries o coses de dubtós benefici. On són els ecologistes ara ficant el crit al cel?


Espero equivocar-me i que almenys aquest enllaç funcioni, això voldrà dir que a algú li ha sortit bé la jugada i no hi hem perdut "calers"... Tot plegat ho veig massa gris. Si algú em vol fer canviar d'opinió m'interessaria escoltar els seus arguments.


dimarts, 21 de setembre del 2010

Grup B

Fa temps que em ronda pel cap la possibilitat d'introduir al bloc una secció dedicada al rally, un esport de motor que m'apassiona, poder és perquè hi veig algunes pinzellades del meu caràcter en ell. La lluita continua contra el crono, l'home i la màquina... És per això que sovint aniré publicant resultats, curiositats o impressions sobre el rally.

I com començar? Doncs explicant el que va ser, segurament, l'època daurada dels rallys, el Grup B, la llegenda dels rallys.

L'any 1982 la FISA (actual FIA) va considerar que seria convenient reformar tot el sistema de categories dels esports de motor. Així va crear tres noves categories: El grup N, el grup A i el grup B.

El grup N s'introduí en substitució del Grup 1 (cotxes de sèrie), és un grup que utilitza vehicles de producció amb limitacions en quan el seu desenvolupament, pes i potència. Avui en dia aquests cotxes serien els coneguts Subaru Impreza o Mitsubishi Evo X, per exemple.

El grup A va substituir el Grup 2, són cotxes de producció modificats per rally. És a dir, parteixen d'un vehicle de producció però es dissenyen especificament per la competició. Com a exemple us podria dir el Mitsubishi evo VI o el mateix Talbot Sunbeam TI.

Però anem al que ens interessa, el Grup B. Aquest grup entrà amb la missió d'aconseguir una major participació de les principals marques punteres del moment. Substituí el Grup 4 i Grup 5 existents fins aquell moment, referits als prototips. Els vehicles del grup B foren prototips dissenyats per les marques per rally.



La gran introducció de marques en el Grup B fou deguda a la seva reglamentació: L'existència de dos classes segons motor i pes ( 3.000cc i 2500cc), la llibertat en quan a potència desenvolupada i el fet que per homologar el vehicle sols s'havien de construir 200 unitats/any. Això provocà que es portessin a l'asfalt i la grava autèntics monstres sobre rodes.

El grup B, però només va durar 4 anys, de 1982 a 1986, les grans dificultats en quan a seguretat, l'excés de públic, els accidents i les morts, dugueren a la FIA a suspendre la categoria. Malgrat tot aquests 4 anys han marcat el devenir dels rallys en la seva història i van generar campions també. El primer d'ells fou Hannu Mikkola que a bord d'un Audi Quattro (encara Grup 4), va aconseguir endur-se el titol amb una gran superioritat gràcies a la tracció 4WD, cosa que no tenien els competidors de l'època.



El 1984 Stig Blomqvist guanyà el mundial a mans d'un Audi també. Aquest any es especialment important per la incorporació de Peugeot en el mundial, un cotxe que donarà que parlar.

De tal forma que el 1985 guanyà Salonen a mans del Peugeot 205 T16...aquest any incorporà nous cotxes a la competició com el Delta S4, el RS200 o el Metro 6R4.


L'any 1986 va ser l'any fatídic, el que va suposar la fi del Grup B, un accident d'un dels Ford RS200 en el Rally de Portugal acabà amb la vida de 3 persones i deixà ferides 31 més. Malgrat que la col·locació de la gent era dolenta, això fou un cop molt dur per la publicitat de la categoria.

El mateix any, al rally de Corcega, Henri Toivonen, lider del campionat i pilot de Lancia tingué un accident mentre liderava el rally amb la mala sort que topava amb un arbre i s'inciendiava el seu cotxe. Toivonen i el seu copilot Sergio Cresto morien en l'incendi.

La FIA decidí suspendre la categoria,



Els problemes del Grup B foren deguts sobretot a les no-limitacions sobre els vehicles, a l'excés de públic en els trams i la dificultat que suposava als pilots dominar les seves màquines. Tot plegat contribuí a formar una llegenda per als aficionats dels rallys. Avui dia sols es poden veure aquestes màquines en rallys històrics o de regularitat...són una bellesa. El costa Brava històrics n'és una bona prova.


El video es té que veure si us voleu fer una idea de com va anar la història, és nostàlgic:


diumenge, 12 de setembre del 2010

Tornem a començar

I és que l'escola de camins,canals i ports ha decidit que aquest any el curs escolar ha de començar el 13 de setembre... I això..és demà!

M'agafa una mica de sobte això perquè he estat gaudint de l'estiu fins els últims moments..coi, ahir estava a la festa major de Sant Feliu! El curs que seguirà a partir de demà no serà gens fàcil, m'ocuparà molt més temps que l'anterior any, aniré més de cul...de totes formes espero que amb calma i tranquilitat pugui anar saltant tots els obstacles.

L'horari d'aquest any és bastant indesitjable, començar el dilluns amb classes de Geologia, Geometria Descriptiva o Materials de construcció no és algo que pugui apassionar...almenys per les referències que en tinc!


En fi, sort a tots els que comencen dilluns com jo! A reventar-ho tot!


divendres, 10 de setembre del 2010

L'eix del Lluçanès segueix endavant



Amb l'anunci del passat dimecres, la generalitat fa un pas endavant en les obres que passen pel nostre territori. El DPTOP va licitar les obres de la variant d'Olost, una variant que serà molt important, tant pel mateix poble d'Olost com per la inversió necessària. 12'2 Meur és el que costarà el tram de 2'5 km, preu degut als 3 viaductes que s'han de construir i al desnivell que haurà de superar, així com les interseccions que hi hauràn.

Segons el DOGC les obres s'adjudicaràn el pròxim hivern i començaràn a la primavera amb una durada de 1 any més o menys.

És important veure com es van tirant endavant els últims trams de la carretera, "eix del lluçanès", que ens unirà amb les dues capitals de comarca més properes. Ja que a aquesta variant s'ha de sumar l'estudi que ja es va fer de la variant de Prats de Lluçanès, que pràcticament és de les últimes coses que encara s'han d'acabar de arreglar administrativament.

Aquests dies he aprofitat per anar a donar un vol per les obres que ja hi han en construcció a la sortida de Prats, direcció Gironella, i la veritat és que estàn avançant a molt bon ritme. A més a més la màquinaria és algo que em fascina bastant i veure-la en moviment és curiós.

Vaig tirar unes quantes fotos que deixo per aquí per si algú hi vol fer una ullada. Clicant es fan grans.




dimecres, 8 de setembre del 2010

El problema energètic


Espanya, i també Catalunya, ha estat des de sempre una terra amb escassa capacitat energètica. La falta de recursos primaris com el cru o el gas natural ens ha portat a ser un territori amb un dèficit energètic important.

La demanda elèctrica ha anat sempre en augment any rere any a una mitjana d'increment del 3'5%, demanda que l'estat és incapaç de suportar amb els recursos que té. Això porta a Espanya ser un país dependent de les exportacions, un exemple: l'any 2008 el país només va ser capaç d'aconseguir auto-generar el 21'6% de l'energia primaria consumida. El 78'4% restant va tenir que ser importat d'altres països en forma de cru i gas natural o en forma d'electricitat. Tot plegat ens provoca un dèficit comercial que portem arrossegant des de fa dècades.

Però anem a observar d'on prové la majoria d'electricitat que creem:

Amb dades del passat any podem observar que la principal font de generació d'energia foren les centrals de cicle combinat amb un 29% del total.
L'energia eòlica aconseguí el 13%, essent el total de les energies renovables un 26% i l'energia nuclear aconseguí una mica menys del 20%.

No ens podem oblidar però, de la gran quantitat d'electricitat que comprem a països fronterers com França...


Tot plegat exposa Espanya a un problema energètic molt greu, que en els temps que corren no ens hauriem de permetre ja que ens toca la butxaca directament. Un cop feta la introducció, per situar-nos en el camp de batalla, passaré a explicar segons el meu parer el problema energètic espanyol. Un problema que abarca també conflictes socials...



La política energètica del nostre país sempre ha estat conflictiva i contraposada a fins partidistes o electorals; això ha provocat que mai s'hagi albirat més enllà de 4-10 anys vista. Però no tot són males polítiques, Espanya ha experimentat un espectacular augment de les energies renovables, especialment la eòlica.
Aquest fet no ens surt gratis; apostar per les energies renovables suposa una millora del medi ambient...si, però també ens infla de forma notable el cost per KW.
I aquí tenim el primer problema energètic:

- Produir electricitat continua sent més barat mitjançant combustibles que invertint en renovables, almenys a curt plaç, desencadenant així unes tarifes que només miren al cel i que pugen dia rere dia o any rere any, com vulgueu.

Com podem evitar aquest cost? Diversificant les nostres fonts energètiques, apostant per altres fonts (no fòssils) que ens permetin estalviar-nos una important suma de diners en importacions de cru i gas natural. Però ben mirat cap a quina font hauriem de mirar? Les centrals de cicle combinat i les tèrmiques contaminen molt (són barates) i en el fons contribueixen en el nostre dèficit (matèries primes usades com a combustible). Per mi la resposta és nuclear, i aquí se'ns presenta un altre dels problemes:

- Les moratories nuclears


L'any 1984 el PSOE encapçalat per Felipe Gonzalez paralitzà el programa nuclear espanyol provocant a més a més pèrdues multimillonàries a les elèctriques al tenir que parar la construcció de 5 plantes nuclears.
[Off topic] Això provocà també que les nostres factures elèctriques fins el 2015 paguin un cànon com a compensació per aquests fets...[/Off topic].
L'actual govern del PSOE segons el seu programa sosté el tancament de les centrals existents al final de la seva vida útil. Cosa que va en contra del que s'està fent per exemple en altres països com Alemanya


Per què crec que s'hauria de reactivar un programa nuclear?

Perquè aviat resoldrem el problema d'un cementiri nuclear, perquè tenen una vida útil relativament llarga i amb la tecnologia actual seria "relativament" amortitzable, i en cas que no ho fos seria una inversió estratègica per no dependre de tercers. Perquè la seguretat ja no és una excusa, actualment són dels llocs més segurs de la terra i més vigilats. Sense anar més lluny...mireu el següent enllaç dels reactors francesos.

Però la raó essencial és trobar un camí que ens proporcioni energia, que és un sector estratègic del qual depèn en gran mesura l'evolució del país.

França poseeix una seixantena de centrals nuclears que li proporcionen més del 70% de l'electricitat que consumeix, és un país amb sobreproducció, no depèn de tercers en temes elèctrics. A més a més pot vendre la seva super-producció..i nosaltres en som compradors. Aconseguint solucionar el nostre problema energètic obtindriem grans beneficis:

- Estar estratègicament coberts

- Pensar seriosament en si el projecte de la MAT és realment necessàri, això si que causa un impacte ambiental seriós sobre el territori...al meu parer més que una central nuclear.

- Abaratir les nostres factures (tot i que no ho veig clar)


Però la raó primera és la estratègica.


I encara m'he deixat un problema en tot això, referent als conflictes socials:

- La radicalitat del sector verd/ecologista, i és que cada cop els hi tinc més animadversió. No estàn a favor de les nuclears per mil raons, però tampoc estàn a favor de les tèrmiques per la seva afectació en el canvi climàtic...però tampoc estàn a favor de les eòliques si això suposa un gran impacte ambiental...el mateix amb les grans estacions de plaques solars... Què hem de fer? tornar a la cova?. Serietat per favor. Jo crec que es pot trobar l'equilibri, tenim prou territori per aconseguir-ho.


Finalment dir que crec que el país està portant una política en matèria d'indústria errònea...i que això ho acabarem pagant tots.



PD: No sabia si ficar "capitol 1" o no...perquè segur que en seguirem parlant d'aquest tema.

dilluns, 6 de setembre del 2010

A Gentleman...

És important veure que no tots els estils de música són vàlids per mostrar una exquisitesa que tingui un toc sensual i educat. Això ho fa possible un Gentleman dels nostres temps, el canadenc Michael Bublé. Amb una veu melòdica ens transporta a situacions peculiars, amoroses i sobretot formals.

El vaig descobrir fa temps gràcies a una actuació en un programa americà d'aquests que busquen talents, crec que ell actuava com a invitat. Em va captivar, vaig caure als peus d'aquest fenòmen...i penso que tothom qui l'escolta s'acava "Bubleitzant"!

En certs temes em recorda a la "old school" de gent com Frank Sinatra, Marvin Gaye, això si, salvant les distàncies i els temps.

Així us porto unes quantes propostes de l'únic que sap vestir bé i cantar com ningú ^^...

Enjoy it!