divendres, 31 de desembre del 2010

Adéu vint-deu!

Falten poques hores per arribar, 365 dies de trajecte i en un tres i no res ens plantarem a l'estació, 2011 porta per nom. Només espero que no sigui final de trajecte, sinó novament el començament d'un nou viatge.

No ha estat un any fàcil, va començar malament amb un terratrèmol a Haití (us vé a la memòria), la crisis financera mundial ha creat una llaga al sistema capitalista existent, s'han rescatat països i s'han perdut milers de llocs de treball. A Espanya se'ns han retallat drets, ha estat un any amb vaga general, un any d'intercanvi de poders a Catalunya.
Artur Mas té la paella pel mànec, només el següent viatge al voltant del sol ens dirà si l'agafa amb fermesa...o no.


Personalment ha estat un any aburrit, amb alguna pèrdua... però hem passat a 2n, hem tingut un estiu tranquilet, hem anat fent camí.. Si! parlo amb plural..jo i la meva bèstia.

Doncs res, bon any, bon 2011 i Adéu al vint-deu!

diumenge, 12 de desembre del 2010

Eix del Lluçanès: Variant d'Olost

Mentre per Sta. Maria de Merlès ja s'ha obert el petit tram de 3 quilòmetres fins a Prats de Lluçanès (recordem, pendent d'asfaltar l'últim quilometre), que ha permès un "descans" pels veïns que tenien que freqüentar per Prats, la Generalitat va licitar d'una vegada per totes el tram de la variant d'Olost.

Com serà la variant d'Olost?

Segons la informació que es pot trobar a la web del DTOP, serà un tram complicat i que s'emporta bona part del pressupost de la carretera. El tram de només 2 quilòmetres i mig tindrà tres interseccions en forma de T. Tantes interseccions en tant poc espai espero que no sigui perillós i que com a mínim es gaudeixi de certa visibilitat.

Venint de Vic la primera intersecció en T que trobarem, serà  amb tota seguretat per donar accés a la fàbrica de Casa Tarradelles. Aquesta tindrà un tercer carril central per facilitar els girs a esquerra.

El tercer carril central es seguirà prolongant fins a una nova intersecció en T que donarà accés a la part sud del poble. Tot seguit ens toparem amb un viaducte d'uns 100 metres de longitud per tal de passar el torrent. (Si us hi fixeu en poc espai tindrem 3 ponts!, el de la carretera vella, el d'accés a la piscina i el de la carretera nova!).

Un altre viaducte per creuar la Riera d'Olost de 180 metres i una última intersecció per donar entrada a la part nord de la població tancaràn aquest tram que conforma la variant.

Segons la Generalitat el tram té un cost de 9'1M d'euros i ja ha estat adjudicat, però no fica a qui, però si per qui. Ha estat adjudicat per GISA. Val...anem investigar a qui, i qui es va presentar per obtenir el projecte...

En l'oferta feta pública per GISA es van presentar a concurs i van ser acceptades en aquest 30 empreses, entre elles empreses del calibre de "Acciona infraestructures", "Comsa", "Rubau", "Copcisa", "CRC", "Dragados", "FCC", "OHL". Si esteu ficats en el mundillo veureu que aquestes són els gegants de la construcció civil estatal, són com preses, es presenten a tot el que troben.

En l'apartat d'ofertes tècniques es van descartar 4 empreses, entre elles Acciona i Tau Icesa  per errors en la documentació, o això he entès jo dels documents que GISA posa a servei del ciutadà. Segons paraules de Gisa "Per incloure dins de la documentació del sobre núm. 2 informació econòmica en valors absoluts, que podria coincidir amb la seva proposta econòmica".

 L'empresa que va rebre millor valoració tècnica fou CRC, que és qui s'ha emportat el projecte tot i no tenir la millor oferta econòmica.




EMPRESA                                                  Import Oferta    Import Homog.               Tip.Interès
CRC Obras y Servicios, SL &; Scrinser, SA (UTE) 7.911.846,55 € 7.911.846,55€  13,00 Euribor + 2.75
CRC Obras y Servicios, SL &; Scrinser, SA (UTE)  V1  7.758.270,89 € 7.758.270,89€  13,00 Euribor + 2.75


Com es pot veure el termini d'execució és de 13 mesos, veurem si és així o no...confiem en l'experiència de CRC.

Se li adjudicà provisionalment però només

Empresa  Base /
Variant 
Nacionalitat Import
(sense IVA)
Termini Data d'adjudicació provisional Data d'adjudicació definitiva
CRC Obras y Servicios, SL & Scrinser, SA (UTE)  B  Espanyola 7.758.270,89 € 13,00 mesos 25/11/2010




Si algú més vol saber "algo" més sobre aquesta carretera i totes les licitacions que encara segueixen en concurs o obertes, pot consultar el següent enllaç:

Enllaç a GISA

dissabte, 4 de desembre del 2010

Thomas Telford, punt de partida

Podem viatjar per tot el territori, podem passar per valls, per congostos, per sobre de rius, sobrevolar les boires matinals amb el cotxe, i tot això ben aprop de casa; i d'aquí al món.Els ponts són a tot arreu, defineixen un element clàssic i bàsic de connexió entre dos punts per salvar un conflicte orogràfic, però, ens parem mai a admirar-los?

Els ponts al llarg de la seva història han servit per agilitzar el pas, el transport de persones i mercaderies i  han apropat llocs allunyats (però naturalment no ha estat cosa de dos dies!), ha costat molts anys dominar la tècnica, obtenir més i més distàncies de llum i passar a ser fins i tot, objecte de disseny arquitectònic.

És aquí on cal definir un punt de partida de la construcció de ponts moderna. Però abans cal conèixer les arrels de tot plegat, i podriem trobar-les en la Roma de l'imperi, en l'època romana. La construcció d'aqüeductes i petits ponts amb pedra tallada i "ciment" significaren poder dur a terme la densificació de l'entramat de camins imperials de l'època. Si bé les llums eren molt discretes (de metres), l'edat medieval aconseguí ampliar-les, l'ús d'arcs apuntats va permetre salvar distàncies més grans, 30 metres fàcilment. Eren ponts esbelts, estrets i que ja no comprometien el comportament d'un riu (si el creuaven) al no necessitar pilars intermitjos.



El renaixament portà l'obra dels ponts a la màxima expressió arquitectònica, només cal donar-se un passeig per Venècia per poder comprovar l'acurat disseny. Una altra ciutat amb una gran mostra de ponts d'aquest estil és París.

Però anem a on ens interessa, la revolució industrial, l'aparició del ferrocarril i l'automòvil, un gir de 360 graus al que fins llavors es comprenia per transport. I s'ha de donar molt fervorosament les gràcies a l'aparició del ferrocarril, un mitjà que avui dia no es contempla com és degut, arreu del món. On començà tot el rebombori? En països anglosaxons, si, a Anglaterra.  El Regne Unit fou un país que a s.XVIII començà a construir un entramat de línies que amb pocs anys unirien gairebé de punta a punta el territori (podriem excluir Escòcia). La necessitat de salvar desnivells i la rigidesa del traçat ferroviàri concretà molts i molts problemes i maldecaps, com solucionar-los? Amb ponts, evidentment, però es tractava de guanyar llum entre pilars, de salvar distàncies amb la imaginació. Thomas Telford, fou pioner.

Telford nasqué el 1757, fill de pares pobres ben aviat es va quedar orfe i va tenir que marxar a Londres, on es guanyava la vida fent de picapedrer fins que es relacionà amb arquitectes i començà pel seu propi compte a aprendre les tècniques existents i a innovar-les. Poc a poc Telford va anar guanyant renom, reputació i ascendint dins l'escala social anglesa fins que podriem dir, que va esdevenir un enginyer civil de l'època, de cap a peus.

Telford va construí canals, carreteres, esglésies, edificis, però el que realment el va fer famós varen ser els ponts. Com podem guanyar llum? Com podem salvar distàncies més llargues més econòmicament? El ferro, l'acer era la resposta.

I així va ser com va començar a construí, experimentar i distribuir arreu del territori anglès el seu bon fer. El seus primers ponts varen ser influenciats per un altre, el de Coalbrookdale:

 El de l'esquerra és precisament el de Coalbrookdale, un pont de 1781 i que obrí els ulls als enginyers del moment. És de ferro colat i te una longitud de 60m.


Telford utilitzà repetidament l'ús de l'acer en les seves construccions, i a més a més tingué que proposar ell mateix solucions als problemes de l'acer, ja que era un món totalment desconegut. Algun dia explicaré la construcció de l'aqüeducte de Pontcysyllte, pioner en utilitzar bases de mamposteria i planxes d'acer.



Però el pont que realment dóna la clau per la construcció de llargues distàncies fou el pont que construí Thomas sobre l'estret del Menai, podriem considerar-lo el primer pont penjant. No és un pont penjant normal, no s'utilitzen cables d'acer sinó cadenes. Cadenes molt pesades anclades als dos pilars de pedra calcària que permeten salvar una distància (atenció!) de 176 metres!, en el seu moment fou una animalada. A més a més va permetre escurçar el trajecte entre Londres i Holyhead en 9 hores.


I d'aquí començà una espiral que continuà al nou continent, on acuraren la tècnica i els mètodes. Però això serà en un altre post...

dissabte, 27 de novembre del 2010

És un dret, és un deure


Jornada de reflexió, jornada per acabar de clarificar el vot, sigui a un partit polític o en blanc, però el vot. Votar és un dret adquirit a través de la lluita dels nostres ancestres, fa anys molta gent va morir per defensar el sufragi universal, per el dret a decidir com volem que ens governin el territori. Anys després, en els nostres dies, cada cop és més habitual l'abstenció d'exercicir aquest dret, personalment ho trobo una immoralitat, una falta de respecte.

Entenc que es pugui estar desencantat amb el sistema, entenc que no trobis cap opció política correcte però per això existeix el "vot en blanc", una opció tan vàlida com les altres perquè en el fons estàs jugant amb el sistema, no en quedes exclòs. Si no vas a votar automàticament t'apliquen allò de " No tens dret a queixar-te, no vas exercicir el teu vot", i en part té raó, no et podràs queixar de quelcom que tu no vas voler ajudar a elegir o no elegir.

Animaria la gent a anar a votar, sigui el vot que sigui, de dretes, d'esquerres, independentista, federalista, espanyolista, el què sigui, però a votar. Personalment tinc el vot decidit des de fa un bon temps i demà penso anar a dipositar-lo a la urna.


Avui, en jornada de reflexió no seria apropiat parlar de partits però, com que jo ni soc cap polític ni tinc cap tipus d'autoritat diré el què tothom sap, que el pròxim president de Catalunya serà el repetitiu candidat de CIU, més que per mèrits propis, per desmèrits de la resta.
Malgrat tot veig a Mas molt més vàlid que la resta d'aspirants que gaudeixen de representació parlamentària.El propi president Montilla ja tirava pilotes fora, tot i l'agresiva campanya socialista la patacada es preveu enorme, la mateixa que segons els sondejos (no per això més vàlids, però si més tendenciosos) es donarà ERC.
Lògic, ERC ha jugat els últims anys en una corda d'equilibrista, i diumenge ho pagarà car. L'augment del PP i Ciutadans està assegurat, aconseguiràn mobilitzar les seves masses... I qui sap si no tindrem una sorpresa en forma de SI, Reagrupament o alguna altre força política de caires molt diferents com PxC...qui sap.

Diumenge es presenta interessant, així que exerceix el teu deure, vota amb consciència!

dilluns, 22 de novembre del 2010

Treballem...treballem bastant

És una tònica, és el dia a dia de camins, pencar pencar i més pencar. Si, em queixo, dubto que el que jo aprengui sigui proporcional a la càrrega de feina que jo rebi...

De totes formes a vegades ens fan currar en coses que realment són curioses, com ara parametritzar objectes amb el programa de tracte matemàtic "Maple". Jo em vaig decidir per un semàfor, no va quedar massa vistós, però em va dur la seva feina tot i ser algo senzill, poder per la meva incapacitat o l'escàs temps del què era propietari..

Us el deixo, perquè així algú se li passen les ganes de tornar-me a preguntar per ell, ja pots riure tranquil ara eh! ^^

Apa, aquí es queda:


divendres, 12 de novembre del 2010

Sempre en quedarà el record...

Coses de la vida, feia unes setmanes havia fet una d'aquelles sessions de nostàlgia per youtube, qui no ho ha fet encara? Rememorant música d'èpoques passades...i ahir en el programa de TV3 "No me la puc treure del cap" va sonar, si, era ella, preciosa, bonica, com sempre. La canço "Boig per Tu" es va tornar a creuar amb la meva oïda i amb ella, el grup Sau, un grup per el qual tinc debilitat.

I aquest migdia mentre tararejava la cançó de més avall, m'he dit que era un moment idòni per rememorar Sau, rememorar l'èpica i la llegenda del grup. No ens enganyem, Sau és llegenda a casa nostra. Sau va ser un fenòmen de masses, va ser el primer grup que realment va triomfar, va partir la pana per les nostres contrades. Què collons, és un grup de la plana!

Jo soc nascut al noranta, no vaig poder tenir raó de conciència del concert de Mitjanit (1992) o el concert d'amnistia internacional (1991), però si que se'm va quedar gravat el dia, el moment, que s'anunciava per TV3 la mort de Carles Sabater. Coincidia que jo m'estava preparant per anar a jugar un partit de bàsquet. No sé perquè aquell moment se'm va quedar gravat, el recordo amb bastanta nitidesa. Potser és una raó més per la qual Sau m'ha acompanyat poc o molt sovint per la vida.

La qüestió és que a partir d'aquell moment Sau va passar a millor vida, però va néixer una aura mística al voltant del grup i ara, més de 10 anys després, Sau continua sonant màgic, continuarien trencant el panorama musical. No en tinc cap dubte.

Seràn les seves balades? Serà la veu i el caràcter de Sabater? Serà la simpatia de Pep Sala? Seré Jo? Serem tots?

Senzillament, m'assec al sofà, poso el CD a la minicadena, i gaudeixo de la pell de gallina....Ei, noia de l'altre cantó del Bar, donam una senyal. ;-)

dissabte, 6 de novembre del 2010

Força de voluntat = Activitats

Aparcant una mica els estudis per aquest cap de setmana, m'he apropat fins al "campillo", els "Chansy Trails" de Prats, on des de fa un bon grapat d'anys els meus amics s'han anat currant un bon espai per practicar el BMX. I avui, crec jo, ha estat una bona manera de culminar tot aquest esforç, organitzant per enèssima vegada el "contest" de bmx.

Riders vinguts d'arreu de la geografia han donat espectacle, ens han ofert salts molt bonics i molt d'estil a les rampes tant i tant treballades dels Chansy. D'aquesta manera vull retre un homenatge a l'Adrià, per moure tant el cotarro, al Ferran, al Jordi, al Pol, al Ruben, a l'Uri, a l'F2, al Ramon, a la Marina, a l'Aida i en general a tothom qui es passa per allà, ja sigui per currar, com per fer uns riures. Perquè hi han coses que no hauriem de perdre, i una es el bon rotllo que es respira en aquell tros de terra!

Felicitats a tots, ha estat molt curiós, ha molat!

^^

dijous, 28 d’octubre del 2010

Personatge històric: Carl Friedrich Gauss

Pràcticament des de que vaig entrar a la Universitat, i a l'escola, no he parat de sentir i aplicar teoremes, lleis i postulats d'un senyor que  va viure fa  un parell de segles enrere...qui era, qui és Carl Friedrich Gauss?

Carl Friedrich Gauss visqué entre 1777 i 1855 i fou un matemàtic, físic i astrònom alemany que va contribuir ampliament en el desenvolupament de diversos camps de la física, com per exemple la geometria diferencial, la geodesia, el magnetisme...i un llarg etc. Podriem dir que Gauss és un dels grans noms de la historia, sovint no tant valorat com es mereixeria per la seva obra, va ser un geni molt prolífic.

Gauss va néixer a Brunswick en una família molt pobre, cosa però, que no li va impedir poder accedir amb 7 anys a l'escola del mateix poble. Ràpidament Gauss va destacar per sobre de tots en les matemàtiques, era un autèntic crack. Si no he sentit aquesta anècdota dels nostres professors 100 cops no l'he sentit cap...així que l'explicaré perquè en quedi constància:

 - Un dia de classe, el professor castigà a Gauss dient-li que sumés des de l'1 fins al 100 tots els numeros, aquest va realitzar la suma de forma rapidíssima i li digué al professor que ja estava. El professor sense creure'l li va fer ensenyar el seu mètode. Gauss li digué que el resultat era 5050, i que la seva suma era molt senzilla, sumant el primer i últim numero, i així successivament es realitzava de forma molt fàcil. Mirem què vull dir:

1+100 = 101   2+99 = 101  3+98 = 101....etc... Si ens hi fixem aquest resultat es repeteix 50 cops.

101 x 50 = 5050      dit d'una altre manera :
S = n(n+1)/2 \, en el nostre cas n=100


Gauss evolucionà molt ràpidament, als 12 anys ja dominava els fonaments de la geometria i als 17 ja estava maquinant com completar la teoria de numeros que els seus antecessors havien deixat incompleta. Durant tota la seva infantesa, adolescència i fins i tot edat adulta Gauss va comptar amb la ajuda del Duc Ferdinand que va solventar tots els seus gatsos i problemes econòmics derivats del seu estudi, podriem dir que va ser el seu mecenes, persona que quan va morí, Gauss va trobar molt a faltar ja que fou com un pare per a ell.

Als 21 anys escrigué el llibre que el va fer famós i que va suposar una revolució més gran, "Disquisitiones Arithmeticae", un llibre sobre teoria de números que agafa resultats de grans personatges com Fermat, Euler o Lagrange i afegeix les seves creacions que completen i donen un sistema a la teoria de números.

Què és però la teoria de números?

Diriem que és la branca que estudia les propietats dels nombres, sobretot dels enters. Dintre de la teoria podem trobar coses que tot enginyer ha sentit parlar, ha fet o s'ha trobat en algun examen d'algebra (fins i tot de càlcul en temes de sèries i successions) com ara: funció d'Euler, Sèrie de Fibonacci, algoritmes, i anàlisis algebràic amb racionals.

A destacar que en la seva tesis doctoral Gauss demostrà el Teorema Fonamental de l'Àlgebra, que de forma lleugera podriem dir que diu: " Tot polinomi d'una variable a coeficients complexos té tantes arrels com el seu grau i es poden expressar mitjançant petits "polinomis" associats a una multiplicitat". Dit de forma maldestre.


A Gauss se li agraeix molt la seva contribució en el món de les ciències i la matemàtica...els estudiants però el maleeixen sovint, per el grapat de teoremes i la de vegades que ens el trobem pel mig. M'incloc en els retrets sobre Gauss...malgrat tot no podem negar que era un Crack.


Finalment deixo aquí un enllaç per qui vulgui llegir més sobre aquest matemàtic alemany:




dissabte, 16 d’octubre del 2010

Què és aquesta merda?

Avui seré molt breu, deixaré l'enllaç


http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20101016/54024519223/montilla-promete-creditos-para-ayudar-a-lograr-empleo-a-los-jovenes-que-ni-estudian-ni-trabajan.html


I comentaré que em nego de cap de les maneres que això pugui estar en un programa electoral, que donguin més beques als que ja estudiem i que multin als pares d'aquests inútils per no educar-los com haurien.



No sé perquè obro el diari....per emprenyar-me

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Austeritat

Eren 2/4 de 8 del matí quan vaig agafar el bus per anar a la universitat i al seient on vaig acomodar-me em va agraïr la meva companyia en forma de diari gratuït. Bé! El trajecte serà més entretingut, avere què passa pel món!

La alegria em va durar 1x10^6 segons, el temps que vaig trigar a veure aquesta noticia:

La Generalitat gastará 26 millones en las elecciones autonómicas, un 9,8% más que en 2006

Los partidos cobrarán un 9,2% más de subvención por cada escaño que logren | El presupuesto también contempla una campaña que el Govern pondrá en marcha en breve para fomentar la participación | Los incrementos se deben a la adaptación a la subida del IPC en Catalunya a lo largo de la legislatura

Font: La vanguardia


Puc arribar a entendre que per la posada en marxa de nous sistemes o per augmentar la difusió social de les eleccions s'inverteixi més. El que no puc entendre és que en un temps on tots els partits prediquen amb l'austeritat i amb el "estrènyer el cinturó", augmentin un 9% el seu "premi" per ser elegits democràticament.

Que esgrimin la pujada amb el tema de l'IPC és com a mínim vergonyós, també hi han altres taxes que s'han modificat i no per això a nosaltres (la població), ens han apujat el sou, o ens han posat facilitats en altres aspectes.

Ho trobo d'una irresponsabilitat, d'una doble moral i d'una deficiència mental extramadament extremes. Últimament cada post que obro relacionat amb política acaba amb un discurs indignat i super-improvitzat...és lamentable.


Coses com aquestes fan que per molts diners en propaganda que es gastin la gent no cregui en els polítics, ja que generalitzant "tots van al mateix".




PD: Estic plantejant obrir un bloc dedicat integrament a esports sobre rodes...mmm ?

diumenge, 3 d’octubre del 2010

De campió a campió

Ara fa 36 anys la població de Haguenau va veure nèixer el seu fill predilecte. Avui l'ha vist consolidar-se com el pilot més important de la història moderna dels ral·lis. Ha estat en els carrers d'aquesta preciosa localitat de l'Alsàcia on s'ha disputat l'última especial del Ral·li de França, prova valedora per el campionat del món de ral·lis (WRC). Sebastien Loeb s'ha proclamat campió del món per setè cop consecutiu davant de la seva afició, del seu poble i de la seva família. Una grata recompensa per una persona que condueix sobre raíls, que recorda els scalextric.


I a més a més ha guanyat demostrant que és l'absolut dominador actual de la categoria, corrent de forma intel·ligent, apretant quan calia i reservant quan era necessàri. El ral·li s'ha sentenciat en el tram 11, un tram de 35 quilòmetres on Loeb ha endosat la espectacular xifra de 18'3 segons al seu principal perseguidor, l'espanyol Dani Sordo que ha acabat segon en el ral·li homenatge al francès. A la resta de perseguidors els hi han caigut reials "minutades" en aquest tram.
La victòria final pel francès, ha estat plàcida, dedicant-se a controlar el seu company de marca i a gaudir de l'ambient festiu que es respirava a les cunetes.

Pel què fa a la resta de competidors, Dani Sordo ha concluit la seva participació de menys a més en una magnífica segona posició, molt ferma davant dels atacs del noruec Petter Solberg que ha estat tercer. Els pilots de ford han tornat pel camí de l'amargura, sembla que el Focus no digereixi bé l'asfalt i tingui constants pèrdues de tracció en les seccions lentes.


Decepcionant altre cop l'estrella Kimi Raikkonen que ha sofert més d'una sortida de pista en el cap de setmana. En aquest apartat també l'ha acompanyat el successor natural de Loeb, el també francès Sebastien Ogier que va acabar aparcant el seu cotxe en un arbre.

Per la seva part el català Xevi Pons s'ha complicat una mica la vida en el S-WRC, després de que Jari Ketomaa, el seu principal rival, quedés per davant seu. Ara el campionat s'apreta i el que semblava una victòria segura de Pons s'està convertint en un interrogant, la baixada de rendiment en els últims ral·lis del osonenc és inexplicable.

Pos  Driver              Car        Time/Gap
1. Sebastien Loeb Citroen 3h05m49.3s
2. Dani Sordo Citroen + 35.7s
3. Petter Solberg Citroen + 1m16.8s
4. Jari-Matti Latvala Ford + 1m29.3s
5. Mikko Hirvonen Ford + 3m43.8s
6. Sebastien Ogier Citroen + 11m55.9s
7. Federico Villagra Ford + 14m15.4s
8. Matthew Wilson Ford + 14m26.9s
9. Henning Solberg Ford + 16m48.9s
10. Patrik Sandell Skoda + 17m12.3s



Però aquest cap de setmana no ha estat només de celebració a França, també ho ha estat en el nostre país. Amb la disputa del Ral·li de Llanes a Astúries, valedor pel nacional de ral·lis d'asfalt, s'ha esbrinat qui és el nou campió estatal. I el premi se l'ha emportat la dupla Alberto Hevia - Alberto Iglesias, que han aconseguit una victòria importantíssima a casa davant la seva afició, emulant el que hores més tard faria el propi Loeb.



Hevia ha sabut controlar de cap a fi el ral·li, imposant la seva llei gràcies a la seva perícia al volant i a les carreteres de casa. L'any de l'asturià ha estat per emmarcar, si bé faltava una mica de pressupost al certàment espanyol i escuderies, s'ha enfilat al lloc més alt del podi en múltiples ocasions.

Pel què fa al ral·li que ens ocupa, els únics rivals que l'han apretat una mica han estat el valencià Miguel Fuster amb un Porsche 911 i el càntabre Quique Ojeda amb la mateixa montura que Hevia. A bastant més temps trobem joves i il·lustres de l'estatal de ral·lies, com Burgo o Lujua, que en aquest últim ral·li estrenava un Fiesta S2000 gràcies a l'acord amb el Team Nupel gallec.

divendres, 1 d’octubre del 2010

El curs segueix...

Tot just quan les classes es comencen a complicar i l'escola ens comença a carregar de feina vam tenir l'oportunitat de fer la primera "excursió" de la carrera.




Va ser dintre de l'assignatura de Ciències de Materials i ens va ocupar tota una tarda. La sortida consistia en una visita a la cantera Foj de Vallirana, propietat del senyor Foj.

Allí ens van explicar com es configura una cantera, quin tipus de roca extreuen i quin és el procés que segueix aquesta un cop extreta. A la vegada també vam rebre informació sobre els barrenos utilitzats en les voladures, la seva composició i el perquè les normatives són com són. Ens van remarcar també l'aspecte medioambiental i el futur pròxim de la cantera, així com la seva regeneració un cop finalitzada l'extracció de material.



El que segurament més ens va interessar va ser la màquinaria, perquè és la part més visible del procés, perquè és ella la que ens possibilita la construcció.

Tot plegat va ser bastant entretingut, si bé no penso que el meu futur estigui en una cantera, crec que és interessant saber uns mínims dels que seràn tard o d'hora "socis". Però, qui sap les voltes que dóna la vida!


dimecres, 29 de setembre del 2010

Quina vaga més lamentable...

D'entrada, aquesta vaga ja la considerava destinada al fracàs perquè arriba tard, quan la reforma laboral ja està aprovada i just quan els sindicats han vist retallades les seves subvencions...

Els sindicats califiquen la vaga d'èxit, deixa'm dubtar-ne... Durant el meu trajecte de la universitat a casa i viceversa he pogut observar com tots els comerços estaven oberts; tothom estava relativament tranquil i més pendent del barça que no pas del què passava a la ciutat. I en això últim és on em vull centrar.

Tothom té dret a vaga, si, però també té dret a poder anar a la seva feina sense ser molestat, agredit, insultat o (inserir aquí algún sinònim a lo ja esmentat). Les imatges de les entrades a Mercabarna amb crema de pneumàtics, pintades a furgonetes, etc és lamentable. Però més lamentable és el que s'ha viscut al migdia a Plaça Universitat, on una horda de "perroflautes", si si, antisistemes s'han dedicat a xafar tot el que han trobat, agredir els mossos i fins i tot incendiar un cotxe de la guàrdia urbana.



A mi tan me faria que expresessin les seves idees violentes, el que em toca més la moral és que ho facin destrossant mobiliàri urbà, que paguem entre tots...


Tot plegat una vaga que sols ha demostrat la inútilitat dels sindicats, el seu servei nefast al treballador i que el model amb què treballen està exhaurit. No es pot anar pel món apelant a la classe obrera com als anys 20, cal una renovació, si vertaderament tenen algún paper en el món laboral que no sigui el de cobrar comissions a treballadors i patronal...




Me'n vaig a fer el sopar abans que m'escalfi més del compte!

dissabte, 25 de setembre del 2010

Llavors no hi han calers...

Primer us ficaré en situació:

"El director general de Ports, Aeroports i Costes, Oriol Balaguer, ha presentat aquest dijous el programa de vols de l’aeroport de Lleida – Alguaire per a la temporada d’hivern, que s’inicia el 30 d’octubre. En aquest sentit, Vueling incorpora una nova ruta directa amb Barcelona, que permetrà als viatgers connectar amb 14 destinacions de la resta d’Espanya i d’Europa, amb l’objectiu d’apropar Lleida a les principals ciutats espanyoles i europees.
Així, la companyia Vueling oferirà dos vols setmanals amb sortida el divendres des de l’aeroport de Lleida – Alguaire a les 14.35 hores, i tornada els diumenges des de Barcelona – El Prat, a les 22.15 hores. A Barcelona, els viatgers podran connectar amb 14 destinacions europees que ofereix Vueling des d’aquest aeroport. Concretament, podran escollir entre 7 rutes nacionals i 7 internacionals de connexió immediata.

El preu del vol de Vueling entre Lleida –Alguaire i Barcelona – El Prat serà fix, de 19 euros per trajecte, i s’haurà de sumar al preu de la ruta seleccionada des de Barcelona."


Resumint, com que som més "cools" que ningú comencem a operar un vol ¿inter-provincial?, entre dues ciutats que només estàn separades 160km, i tot perquè els aficionats de l'ski i la muntanya puguin anar a causar sensació per les pistes...

Estem sonats? No entenc com l'administració pot avalar aquesta operació estant les dues ciutats ja, molt ben comunicades entre si per la A-2. Jo ho titllaria de delicte ecològic, la contaminació que suposa un vol d'aquests és quelcom no sostenible. Llavors anem d'abanderats de l'ecologia i legislem i legislem per acabar ficant un vol que acaba contaminant més que lo prohibit...

El rendiment econòmic de tot plegat? Només el treurà Vueling de la gent que viatgi a Barcelona per enllaçar amb un altre vol. Però és que igualment em sembla una estúpidesa. Anem a investigar...


L'Ave Lleida - Barcelona val 45 euros i triga 1 horeta (molt més que decent)

L'Avant Lleida - Barcelona 23 euros i la durada del trajecte es de 1 hora i quart

El Catalunya Express val 12 euros i triga 2 hores i mitja

Amb Bus (ALSA) de Lleida al mateix aeroport 20 euros i 3 hores de durada


La proposta de la generalitat diu que Lleida i Barcelona es connectaràn entre elles mitjançant un vol de 20 minuts de durada. El guany de temps és significatiu, però realment compensa? Tanta pressa hi ha? O no és més que l'afany del govern per justificar la inversió millonària de Lleida - Alguaire?

Tot plegat trobo que fa bastanta pudor, hi veig més contras que pros... i no m'agrada que el diner del contribuent se'n vagi com si d'un desaigüe es tractés clavaguera avall. Trobo de mal gust que mentre molta gent ho té difícil per arribar a fi de mes es proposin tonteries o coses de dubtós benefici. On són els ecologistes ara ficant el crit al cel?


Espero equivocar-me i que almenys aquest enllaç funcioni, això voldrà dir que a algú li ha sortit bé la jugada i no hi hem perdut "calers"... Tot plegat ho veig massa gris. Si algú em vol fer canviar d'opinió m'interessaria escoltar els seus arguments.


dimarts, 21 de setembre del 2010

Grup B

Fa temps que em ronda pel cap la possibilitat d'introduir al bloc una secció dedicada al rally, un esport de motor que m'apassiona, poder és perquè hi veig algunes pinzellades del meu caràcter en ell. La lluita continua contra el crono, l'home i la màquina... És per això que sovint aniré publicant resultats, curiositats o impressions sobre el rally.

I com començar? Doncs explicant el que va ser, segurament, l'època daurada dels rallys, el Grup B, la llegenda dels rallys.

L'any 1982 la FISA (actual FIA) va considerar que seria convenient reformar tot el sistema de categories dels esports de motor. Així va crear tres noves categories: El grup N, el grup A i el grup B.

El grup N s'introduí en substitució del Grup 1 (cotxes de sèrie), és un grup que utilitza vehicles de producció amb limitacions en quan el seu desenvolupament, pes i potència. Avui en dia aquests cotxes serien els coneguts Subaru Impreza o Mitsubishi Evo X, per exemple.

El grup A va substituir el Grup 2, són cotxes de producció modificats per rally. És a dir, parteixen d'un vehicle de producció però es dissenyen especificament per la competició. Com a exemple us podria dir el Mitsubishi evo VI o el mateix Talbot Sunbeam TI.

Però anem al que ens interessa, el Grup B. Aquest grup entrà amb la missió d'aconseguir una major participació de les principals marques punteres del moment. Substituí el Grup 4 i Grup 5 existents fins aquell moment, referits als prototips. Els vehicles del grup B foren prototips dissenyats per les marques per rally.



La gran introducció de marques en el Grup B fou deguda a la seva reglamentació: L'existència de dos classes segons motor i pes ( 3.000cc i 2500cc), la llibertat en quan a potència desenvolupada i el fet que per homologar el vehicle sols s'havien de construir 200 unitats/any. Això provocà que es portessin a l'asfalt i la grava autèntics monstres sobre rodes.

El grup B, però només va durar 4 anys, de 1982 a 1986, les grans dificultats en quan a seguretat, l'excés de públic, els accidents i les morts, dugueren a la FIA a suspendre la categoria. Malgrat tot aquests 4 anys han marcat el devenir dels rallys en la seva història i van generar campions també. El primer d'ells fou Hannu Mikkola que a bord d'un Audi Quattro (encara Grup 4), va aconseguir endur-se el titol amb una gran superioritat gràcies a la tracció 4WD, cosa que no tenien els competidors de l'època.



El 1984 Stig Blomqvist guanyà el mundial a mans d'un Audi també. Aquest any es especialment important per la incorporació de Peugeot en el mundial, un cotxe que donarà que parlar.

De tal forma que el 1985 guanyà Salonen a mans del Peugeot 205 T16...aquest any incorporà nous cotxes a la competició com el Delta S4, el RS200 o el Metro 6R4.


L'any 1986 va ser l'any fatídic, el que va suposar la fi del Grup B, un accident d'un dels Ford RS200 en el Rally de Portugal acabà amb la vida de 3 persones i deixà ferides 31 més. Malgrat que la col·locació de la gent era dolenta, això fou un cop molt dur per la publicitat de la categoria.

El mateix any, al rally de Corcega, Henri Toivonen, lider del campionat i pilot de Lancia tingué un accident mentre liderava el rally amb la mala sort que topava amb un arbre i s'inciendiava el seu cotxe. Toivonen i el seu copilot Sergio Cresto morien en l'incendi.

La FIA decidí suspendre la categoria,



Els problemes del Grup B foren deguts sobretot a les no-limitacions sobre els vehicles, a l'excés de públic en els trams i la dificultat que suposava als pilots dominar les seves màquines. Tot plegat contribuí a formar una llegenda per als aficionats dels rallys. Avui dia sols es poden veure aquestes màquines en rallys històrics o de regularitat...són una bellesa. El costa Brava històrics n'és una bona prova.


El video es té que veure si us voleu fer una idea de com va anar la història, és nostàlgic:


diumenge, 12 de setembre del 2010

Tornem a començar

I és que l'escola de camins,canals i ports ha decidit que aquest any el curs escolar ha de començar el 13 de setembre... I això..és demà!

M'agafa una mica de sobte això perquè he estat gaudint de l'estiu fins els últims moments..coi, ahir estava a la festa major de Sant Feliu! El curs que seguirà a partir de demà no serà gens fàcil, m'ocuparà molt més temps que l'anterior any, aniré més de cul...de totes formes espero que amb calma i tranquilitat pugui anar saltant tots els obstacles.

L'horari d'aquest any és bastant indesitjable, començar el dilluns amb classes de Geologia, Geometria Descriptiva o Materials de construcció no és algo que pugui apassionar...almenys per les referències que en tinc!


En fi, sort a tots els que comencen dilluns com jo! A reventar-ho tot!


divendres, 10 de setembre del 2010

L'eix del Lluçanès segueix endavant



Amb l'anunci del passat dimecres, la generalitat fa un pas endavant en les obres que passen pel nostre territori. El DPTOP va licitar les obres de la variant d'Olost, una variant que serà molt important, tant pel mateix poble d'Olost com per la inversió necessària. 12'2 Meur és el que costarà el tram de 2'5 km, preu degut als 3 viaductes que s'han de construir i al desnivell que haurà de superar, així com les interseccions que hi hauràn.

Segons el DOGC les obres s'adjudicaràn el pròxim hivern i començaràn a la primavera amb una durada de 1 any més o menys.

És important veure com es van tirant endavant els últims trams de la carretera, "eix del lluçanès", que ens unirà amb les dues capitals de comarca més properes. Ja que a aquesta variant s'ha de sumar l'estudi que ja es va fer de la variant de Prats de Lluçanès, que pràcticament és de les últimes coses que encara s'han d'acabar de arreglar administrativament.

Aquests dies he aprofitat per anar a donar un vol per les obres que ja hi han en construcció a la sortida de Prats, direcció Gironella, i la veritat és que estàn avançant a molt bon ritme. A més a més la màquinaria és algo que em fascina bastant i veure-la en moviment és curiós.

Vaig tirar unes quantes fotos que deixo per aquí per si algú hi vol fer una ullada. Clicant es fan grans.




dimecres, 8 de setembre del 2010

El problema energètic


Espanya, i també Catalunya, ha estat des de sempre una terra amb escassa capacitat energètica. La falta de recursos primaris com el cru o el gas natural ens ha portat a ser un territori amb un dèficit energètic important.

La demanda elèctrica ha anat sempre en augment any rere any a una mitjana d'increment del 3'5%, demanda que l'estat és incapaç de suportar amb els recursos que té. Això porta a Espanya ser un país dependent de les exportacions, un exemple: l'any 2008 el país només va ser capaç d'aconseguir auto-generar el 21'6% de l'energia primaria consumida. El 78'4% restant va tenir que ser importat d'altres països en forma de cru i gas natural o en forma d'electricitat. Tot plegat ens provoca un dèficit comercial que portem arrossegant des de fa dècades.

Però anem a observar d'on prové la majoria d'electricitat que creem:

Amb dades del passat any podem observar que la principal font de generació d'energia foren les centrals de cicle combinat amb un 29% del total.
L'energia eòlica aconseguí el 13%, essent el total de les energies renovables un 26% i l'energia nuclear aconseguí una mica menys del 20%.

No ens podem oblidar però, de la gran quantitat d'electricitat que comprem a països fronterers com França...


Tot plegat exposa Espanya a un problema energètic molt greu, que en els temps que corren no ens hauriem de permetre ja que ens toca la butxaca directament. Un cop feta la introducció, per situar-nos en el camp de batalla, passaré a explicar segons el meu parer el problema energètic espanyol. Un problema que abarca també conflictes socials...



La política energètica del nostre país sempre ha estat conflictiva i contraposada a fins partidistes o electorals; això ha provocat que mai s'hagi albirat més enllà de 4-10 anys vista. Però no tot són males polítiques, Espanya ha experimentat un espectacular augment de les energies renovables, especialment la eòlica.
Aquest fet no ens surt gratis; apostar per les energies renovables suposa una millora del medi ambient...si, però també ens infla de forma notable el cost per KW.
I aquí tenim el primer problema energètic:

- Produir electricitat continua sent més barat mitjançant combustibles que invertint en renovables, almenys a curt plaç, desencadenant així unes tarifes que només miren al cel i que pugen dia rere dia o any rere any, com vulgueu.

Com podem evitar aquest cost? Diversificant les nostres fonts energètiques, apostant per altres fonts (no fòssils) que ens permetin estalviar-nos una important suma de diners en importacions de cru i gas natural. Però ben mirat cap a quina font hauriem de mirar? Les centrals de cicle combinat i les tèrmiques contaminen molt (són barates) i en el fons contribueixen en el nostre dèficit (matèries primes usades com a combustible). Per mi la resposta és nuclear, i aquí se'ns presenta un altre dels problemes:

- Les moratories nuclears


L'any 1984 el PSOE encapçalat per Felipe Gonzalez paralitzà el programa nuclear espanyol provocant a més a més pèrdues multimillonàries a les elèctriques al tenir que parar la construcció de 5 plantes nuclears.
[Off topic] Això provocà també que les nostres factures elèctriques fins el 2015 paguin un cànon com a compensació per aquests fets...[/Off topic].
L'actual govern del PSOE segons el seu programa sosté el tancament de les centrals existents al final de la seva vida útil. Cosa que va en contra del que s'està fent per exemple en altres països com Alemanya


Per què crec que s'hauria de reactivar un programa nuclear?

Perquè aviat resoldrem el problema d'un cementiri nuclear, perquè tenen una vida útil relativament llarga i amb la tecnologia actual seria "relativament" amortitzable, i en cas que no ho fos seria una inversió estratègica per no dependre de tercers. Perquè la seguretat ja no és una excusa, actualment són dels llocs més segurs de la terra i més vigilats. Sense anar més lluny...mireu el següent enllaç dels reactors francesos.

Però la raó essencial és trobar un camí que ens proporcioni energia, que és un sector estratègic del qual depèn en gran mesura l'evolució del país.

França poseeix una seixantena de centrals nuclears que li proporcionen més del 70% de l'electricitat que consumeix, és un país amb sobreproducció, no depèn de tercers en temes elèctrics. A més a més pot vendre la seva super-producció..i nosaltres en som compradors. Aconseguint solucionar el nostre problema energètic obtindriem grans beneficis:

- Estar estratègicament coberts

- Pensar seriosament en si el projecte de la MAT és realment necessàri, això si que causa un impacte ambiental seriós sobre el territori...al meu parer més que una central nuclear.

- Abaratir les nostres factures (tot i que no ho veig clar)


Però la raó primera és la estratègica.


I encara m'he deixat un problema en tot això, referent als conflictes socials:

- La radicalitat del sector verd/ecologista, i és que cada cop els hi tinc més animadversió. No estàn a favor de les nuclears per mil raons, però tampoc estàn a favor de les tèrmiques per la seva afectació en el canvi climàtic...però tampoc estàn a favor de les eòliques si això suposa un gran impacte ambiental...el mateix amb les grans estacions de plaques solars... Què hem de fer? tornar a la cova?. Serietat per favor. Jo crec que es pot trobar l'equilibri, tenim prou territori per aconseguir-ho.


Finalment dir que crec que el país està portant una política en matèria d'indústria errònea...i que això ho acabarem pagant tots.



PD: No sabia si ficar "capitol 1" o no...perquè segur que en seguirem parlant d'aquest tema.

dilluns, 6 de setembre del 2010

A Gentleman...

És important veure que no tots els estils de música són vàlids per mostrar una exquisitesa que tingui un toc sensual i educat. Això ho fa possible un Gentleman dels nostres temps, el canadenc Michael Bublé. Amb una veu melòdica ens transporta a situacions peculiars, amoroses i sobretot formals.

El vaig descobrir fa temps gràcies a una actuació en un programa americà d'aquests que busquen talents, crec que ell actuava com a invitat. Em va captivar, vaig caure als peus d'aquest fenòmen...i penso que tothom qui l'escolta s'acava "Bubleitzant"!

En certs temes em recorda a la "old school" de gent com Frank Sinatra, Marvin Gaye, això si, salvant les distàncies i els temps.

Així us porto unes quantes propostes de l'únic que sap vestir bé i cantar com ningú ^^...

Enjoy it!








dimarts, 31 d’agost del 2010

Personatges de l'esport: Laurent Fignon

Encetaré, a partir d'avui, una secció que aniré ampliant poc a poc i amb el temps, sobre persones que hagin marcat l'esport d'alguna o altre manera, la titularé "Personatges de l'esport". Començaré, coincidint amb la seva desgraciada mort en el dia d'avui, per Laurent Fignon.



Laurent Fignon va néixer a París un 12 d'agost de 1960, fill d'un treballador de la banca aviat es va sentir atret per la bicicleta. Com a amateur mai va destacar massa però la seva passió per la bicicleta li va encaminar la vida lluny dels estudis comptant però, amb el suport de la seva família. El seu pas d'aficionats a professionals es va deure sobretot a l'observador Cyril Guimard, que alguna cosa va veure en ell que li va cridar l'atenció, fent-lo debutar el 1982 en l'equip Renault. Equip que en aquella època estava capitanejat per un impressionant Bernard Hinault.

L'any següent, el 1983, Hinault no va poder participar en el Tour degut a una lesió al genoll, fet que va permetre a Fignon ser el cap de files de Renault. Inesperadament per a tothom el nano de 22 anys va aconseguir vèncer la gran "boucle", el seu posat desenfadat i les seves característiques ulleres el van portar a ser anomenat "el professor" dins de la serp multicolor.

Malgrat tot, ningú donava un duro per ell, ningú pensava que pogués tornar a guanyar un altre Tour, doncs en el del '83 hi faltava Hinault (el gran kapo), o el mateix Simon Pascal que anant de lider es va trencar la clavícula i va tenir que abandonar.

El 1984 l'equip el va dur com a cap de files al Giro d'Itàlia, quedant en una segona posició final, fet que va començar a despertar admiracions cap a aquest jove, sobretot a França on se'l començava a considerar seriosament com el substitut del mateix Hinault. Tot i faltar-li la força d'aquest últim, la ràbia, la casta i el coratge de Fignon van fer d'ell un aspirant al Tour a tenir en compte.


En el Tour d'aquell any Fignon va aconseguir vèncer a Hinault, dia a dia va anar ficant els peus al podi fins que el va poder acariciar a París des de el lloc més alt. Ja no era un jove desenfadat, ara era el descarat, havia aconseguit 5 etapes.

La sort, va i vé, i en aquest punt li va marxar a Fignon, es va perdre l'edició de 1985 per una lesió de genoll, no va poder acabar les edicions del '86 i '88 i es va tornar en general un corredor polèmic. O l'estimaves o l'odiaves, no hi havia un terme mig.

El 1989 va aconseguir guanyar el Giro d'Itàlia i va acabar segon en el Tour; Tour que va perdre en els mateixos camps elisis de París a mans de l'americà Greg Lemond que li va prendre el maillot jaune per sols 8 segons, la diferència més petita de tota la història. Trist mèrit.

Tot i això el seu palmarés és envejable, guanyador de la Flecha Valona, doble guanyador de la Milan-San Remo, del Critèrium Internacional...


Aquests últims anys Fignon col·laborava amb la televisió francesa en les retransmissions ciclistes, així com participava en la confecció de la mateixa París-Niça. L'any passat va confessar sofrir un càncer de pancrees, que després de 2-3 anys de lluita ha perdut en el dia d'avui. A l'edat de 50 anys ens ha deixat Laurent Fignon, un dels últims ciclistes de raça, de coratge, que causaven afició a aquest meravellós esport.

Descansi en pau, professor.

dimarts, 24 d’agost del 2010

L'església del mar



L'església del mar, és una novel·la de ficció de caires històrics. M'explicaré: El llibre narra la vida d'Arnau Estanyol, fill d'un serf de la terra que per causes de pes té que fugir de les terres del seu senyor. El pare d'Arnau, Bernat, buscarà la forma de comprar la llibertat per al seu fill a Barcelona.

La novel·la, que segueix la cronologia de les cròniques de Pere III, és un exemple perfecte de com realitzar un llibre amb vessants històriques i a la vegada saber transmetre la passió d'una història.

Història que per cert (no us destrossaré la lectura!) és una gran trama d'enganys, corrupció, traïcions, amor i sobretot superació. Aquest últim és el tret més distintiu d'aquesta narració, Arnau i el seu pare es veuen obligats a viure en la misèria, a patir els atacs dels nobles, a ser humiliats... Tot, però, canviarà!

Un altre tret característic del llibre és que es desenvolupa al voltant de la construcció de l'església de Santa Maria del Mar (d'aquí el títol) on Arnau hi estarà molt relacionat, pràcticament la veurà nèixer i acabar.


Aquesta és doncs, la última lectura que he acabat. He de dir al seu favor que Ildefonso Falcones (autor) ha aconseguit una novel·la que no cansa al lector, que és bastant àgil, i que de tant en tant trobes algun gir curiós o que no et pensaves. També hi han desenllaços que són previsibles, però formen part lògica de tota novel·la. M'ha agradat bastant, he llegit coses bastant pitjors.

Qui vulgui saber més que se la llegeixi, jo no penso destrossar el final ni el nus a ningú!, si voleu algo més aquí us deixo una mica d'informació:

L'església del Mar, Ildefonso Falcones, Debolsillo, edició d'abril de 2008, preu: 12€