dijous, 29 d’abril del 2010

Per sortir s'ha d'invertir, però amb criteri

Si en alguna cosa destaca aquest país és en la gran facilitat que té per ocupar places d'honor en rànquings d'estudis socio-econòmics, com per exemple els de drogues, delictes o més recentment enconòmics.
Al meu parer el més preocupant de tots és un estudi que deixa a Espanya per sota de la mitjana europea d'inversió en educació ( OCDE www.oecd.org), i no pas per poc. Destaquem per les taxes d'abandonament escolar i per tenir molt pocs titulats en una gran franja d'edat adulta (25 - 60). No us és nou no? Vosaltres també veieu pel carrer que hi ha una manca d'educació...

Per si no fos prou greu la nostra situació, estem en crisis, i es clar, d'algun lloc ens hem d'estrenyer el cinturó! Doncs sincerament espero que no sigui en l'apartat de l'educació, no és el que ens fa falta. Jo crec que ara és el moment, ara o mai, de fer un punt i apart, que aquest 2010 sigui un punt d'inflexió i es comenci a invertir de forma continuada i contundent per l'educació en aquest país, sense reformes de lleis orgàniques educatives cada dos per tres per culpa dels colors de qui governa.
Ara és l'hora de fer aquest pas endavant, no hi tenim res a perdre i molt a guanyar. Sembla mentida que ningú apliqui encara allò de "Invertir en educació és invertir en un futur"...jo afegiria que sense inversió educativa NO hi ha futur.

No ens podem permetre seguir tenint unes taxes d'abandonament escolar rallant el 25% a secundària perquè això directament ens afecta les butxaques!! bueno, les butxaques i el benestar... no m'agrada que em vinguin "kinkis" pel carrer amb aires de prepotència i em deixin anar tonteries.

Un altre tema a tractar és que l'educació en aquest país no és uniforme a totes les comunitats, això malauradament també implica que els nivells poden ser lleugerament diferents. Les lleis són estatals, si, però les aplica cada comunitat...i com comprendreu hi han diferents prioritats en cadascuna...però aquest mereixeria un tema apart.

No demano que tothom cursi una carrera universitària, demano que la gent tingui dos dits de front i es tituli, s'especialitzi en alguna cosa, que sigui MÉS útil a la societat! Gràcies a Déu cada cop hi han més i més ofertes de formació professional, tant de grau mitjà com de grau superior i és una cosa que s'ha d'aprofitar! Estem en un punt on estudiar és molt més fàcil que fa X anys, tenim més facilitats d'accés, millors professionals, repeteixo, ho hem d'aprofitar!
Que si, que ara ho tenim negre per sortir col·locats a algun lloc, però aquest país no sortirà endavant si no és amb una forta inversió educativa, i no utilitzant famosos i "desastrosos" plans E.


Com a apunt final, dir que estem governats per una colla d'impresentables, que en la majoria dels casos ocupen càrrecs per amistat/posició i no per atributs. El nostre ministre de foment per exemple sols té el batxillerat...si, aquest home decideix sobre la infraestructura del país...
I casos com aquests es podrien fer molt extensibles a tots els estaments polítics..fins i tot a presidents autonòmics com el nostre.


L'educació no és una càrrega, ha de ser un comodi per situacions com l'actual.

dijous, 22 d’abril del 2010

La venjança d'Islàndia

Aquest país que avui és notícia per un volcà de nom impossible l'any 2008 va patir l'inici d'una crisis que encara avui porta cua.

En l'esmentat 2008 els tres bancs més grans del país van tenir que ser nacionalitzats degut als deutes brutals que havien acumulat els anys anteriors. L'inici de la crisis del sistema financer global va dur un país que té els millors indexs de qualitat de vida del món a la vora del precipici.

Islàndia va tenir que nacionalitzar els 3 grans bancs perquè el seu propi banc central no podia sostenir, ni fer front, el deute extern d'aquests bancs. Això portà al seu primer ministre a fer declaracions del calibre de "el país pot fer fallida". En pocs dies islàndia passà a tenir una moneda fortament devaluada respecte l'euro, una forta inflació i uns alts tipus d'interès.

Per si la història no fos prou greu, els bancs intervinguts tenien molts estalvis d'inversors/estalviadors, com podem ser-ho tu o jo, de Gran Bretanya, Holanda i Alemanya, entre d'altres. Això provoca que el deute que té Islàndia amb aquestes nacions s'estimi en 4.000 milions d'euros que s'han de pagar en 15 anys a un 5'5% d'interès... o el que és el mateix, cada islandès (sigui nadó, adult, jubilat..) hauria de pagar als estrangers uns 12.000 - 14.000 euros per fer net.

Naturalment són xifres impagables per un país com Islàndia, el tamany d'aquesta bola és immensa. Fins i tot es va realitzar un referendum entre els habitants per veure si els islandesos volien pagar aquest deute. Evidentment va guanyar el NO de forma acaplaradora, els habitants no volien pagar per les imbecilitats d'entitats privades que tenen noms i cognoms.
Gran Bretanya no va trigar gaire a començar una croada contra islàndia per tal de defensar els seus estalviadors, amenaçant per exemple amb la NO entrada a la Unió Europea, tal i com pretenia l'illa del nord fins llavors.

Avui dia Islàndia està amb l'aigua al coll, amb un bon embolic i amb un retrocés en el seu avanç socioeconòmic, poder és per això que la petita illa s'ha autosituat en el mapa mundial amb un volcà...



I és que l'acudit de moda d'aquests dies per Islàndia és: "We have no cash, but we have ash" i diferents variants. "No tenim diner, però tenim cendra". I a més a més té la peculiaritat que en l'alfabet islandès no existeix la C.


:-) Sort islandesos!

dimecres, 14 d’abril del 2010

Ken Zazpi

Segurament tots els meus contactes estan farts que els estressi i els pressioni amb la música d'aquest grup basc de pop-rock format ara fa 14 anys. I com que crec que és un dels grups que escolto i segueixo amb més assiduïtat és de justícia que els hi dediqui una entrada al blog!

Ken Zazpi no acostuma a viatjar massa sovint a Catalunya però malgrat tot quan venen fan ple, només cla recordar-los a Música Viva ara fa un parell d'anys. I a més a més tenen el detall de tenir algunes peces traduides al català per deliri dels autòctons.

Són cançons que m'han acompanyat en molts moments, feliços, tristos; poder per això els hi tinc un carinyo especial. Molts coneixereu la famosa Ilargia (La Lluna), el seu tema més popular, és una cançó molt maca, transmet molt amb molt poc, i això ja és digne d'elogi.

La proposta que us porto, també al català, és la cançó del seu últim disc "Argiak" titulada "Noizbat" o "Compta-hi". Senzillament m'agrada, pop (amb un toc de rock) molt fresc i alegre.

Avere quan tornen per Catalunya!, us deixo amb el video de youtube.


divendres, 9 d’abril del 2010

Ei, on s'ha ficat el meu país?

L'autor d'Estúpids homes blancs, Michael Moore, va treure al mercat ara fa 7 anys el llibre "Ei, on s'ha ficat el meu país?" per criticar la gestió Bush dels atemptats de l'11 se septembre, els de les torres bessones, i per intentar fer reflexionar la població americana sobre els interessos que hi ha darrere de la guerra de l'Iraq també.

És un llibre ple de sàtira i ironia, on Moore destaca les relacions prèvies dels Bush amb la familia Bin Laden d'arabia saudita. Es tractaven de relacions comercials involucrades amb el negoci de l'or negre.
En tot el discurs de Moore es critica el fet que la guerra de l'Iraq estés empesa per un afany de poder petrolífer per tal de no dependre tant de tercers, d'aquesta manera empreses americanes tindrien el control dels pous de cru.

El "relat" es pot fer pesat o fins i tot repetitiu, doncs sents els mateixos arguments un cop rere un altre...de la mateix manera però, et fas una imatge de com mentir i mentir et pot dur a ser president d'un país 8 anys.

Si ets conservador, poder no t'agradarà el tó que usa Moore en el llibre, però en el fons sempre es bó veure que els elements de la teva ideologia també estàn marcats per ineptes i aprofitats.

I això em recorda l'actual país on visc...un PP, un PPSOE diria jo, un pèl bastant corruptes...

Ei, on s'ha ficat el meu país??

dissabte, 3 d’abril del 2010

La imparcialitat a TV3

Lliga de futbol, Champions League, ACB, Eurolliga, Formula 1, OK lliga... TV3 disposa des de fa molts anys d'una magnífica oferta esportiva per tal de seguir moltes competicions en més d'una disciplina.

Malgrat tot, porto veient com la qualitat de les seves retransmissions (menys en la F1), baixa temporada a temporada. Quin és el secret es preguntava tothom (fent un símil amb l'anunci...)? La pèrdua d'un diccionari.

Sí, a TV3 falta un diccionari perquè aprenguin d'una vegada per totes què és la "imparcialitat", un terme que per desgràcia ja no existeix en la nostra televisió (recordem que la paguem entre tots). Entenc que la majoria de nosaltres siguem del Barça, o d'alguns equips de la nostra terra però el que no pot ser és que perdem el nord.
Aquesta última setmana tv3 ha rebentat a oferir partits, els Madrid - Barça d'eurolliga i l'Arsenal-Barcelona de champions. I en les dues retransmissions han pagat del mateix, d'alabar el barcelona de forma descaradissima fins i tot menyspreant el rival per acabar tenint que menjar-se les paraules en molts casos.

No es pot fer una retransmissió de futbol on cada dos per tres estiguis alabant el barça, criticant el madrid, i traient bilis per la boca.
En una televisió que paguem tots els habitants d'aquesta terreta (la millor del món!) no es pot tirar cap una banda de forma tan descarada, s'han de mesurar les paraules i s'ha d'actuar amb civisme.

De veritat, en l'últim partit de futbol vaig acabar fins els nassos de la "xuleria" que gasta el tal Jordi Ramos i, perquè no, en Jordi Grau també. Prou, n'estic fart dels vostres comentaris desencertats, intentant ficar el dit a l'ull en qualsevol ocasió al Madrid. Ocupeu-vos de la vostra feina!


^^ Per cert, a París el barça guanyarà! ^^