L'església del mar

L'església del mar, és una novel·la de ficció de caires històrics. M'explicaré: El llibre narra la vida d'Arnau Estanyol, fill d'un serf de la terra que per causes de pes té que fugir de les terres del seu senyor. El pare d'Arnau, Bernat, buscarà la forma de comprar la llibertat per al seu fill a Barcelona.

La novel·la, que segueix la cronologia de les cròniques de Pere III, és un exemple perfecte de com realitzar un llibre amb vessants històriques i a la vegada saber transmetre la passió d'una història.

Història que per cert (no us destrossaré la lectura!) és una gran trama d'enganys, corrupció, traïcions, amor i sobretot superació. Aquest últim és el tret més distintiu d'aquesta narració, Arnau i el seu pare es veuen obligats a viure en la misèria, a patir els atacs dels nobles, a ser humiliats... Tot, però, canviarà!

Un altre tret característic del llibre és que es desenvolupa al voltant de la construcció de l'església de Santa Maria del Mar (d'aquí el títol) on Arnau hi estarà molt relacionat, pràcticament la veurà nèixer i acabar.


Aquesta és doncs, la última lectura que he acabat. He de dir al seu favor que Ildefonso Falcones (autor) ha aconseguit una novel·la que no cansa al lector, que és bastant àgil, i que de tant en tant trobes algun gir curiós o que no et pensaves. També hi han desenllaços que són previsibles, però formen part lògica de tota novel·la. M'ha agradat bastant, he llegit coses bastant pitjors.

Qui vulgui saber més que se la llegeixi, jo no penso destrossar el final ni el nus a ningú!, si voleu algo més aquí us deixo una mica d'informació:

L'església del Mar, Ildefonso Falcones, Debolsillo, edició d'abril de 2008, preu: 12€

Ei, on s'ha ficat el meu país?

L'autor d'Estúpids homes blancs, Michael Moore, va treure al mercat ara fa 7 anys el llibre "Ei, on s'ha ficat el meu país?" per criticar la gestió Bush dels atemptats de l'11 se septembre, els de les torres bessones, i per intentar fer reflexionar la població americana sobre els interessos que hi ha darrere de la guerra de l'Iraq també.

És un llibre ple de sàtira i ironia, on Moore destaca les relacions prèvies dels Bush amb la familia Bin Laden d'arabia saudita. Es tractaven de relacions comercials involucrades amb el negoci de l'or negre.
En tot el discurs de Moore es critica el fet que la guerra de l'Iraq estés empesa per un afany de poder petrolífer per tal de no dependre tant de tercers, d'aquesta manera empreses americanes tindrien el control dels pous de cru.

El "relat" es pot fer pesat o fins i tot repetitiu, doncs sents els mateixos arguments un cop rere un altre...de la mateix manera però, et fas una imatge de com mentir i mentir et pot dur a ser president d'un país 8 anys.

Si ets conservador, poder no t'agradarà el tó que usa Moore en el llibre, però en el fons sempre es bó veure que els elements de la teva ideologia també estàn marcats per ineptes i aprofitats.

I això em recorda l'actual país on visc...un PP, un PPSOE diria jo, un pèl bastant corruptes...

Ei, on s'ha ficat el meu país??

Los ladrones del Cielo

"Els Lladres del Cel" és una novel·la de Richard Doetsch.



Fa unes setmanes passejant per diagonal em vaig decidir a entrar en el corte inglés i passar-me per la secció de llibres per copsar les possibles novetats editorials. Tot buscant i regirant prestatgeries vaig topar-me amb una col·lecció de llibres de butxaca a 6 euros. Tota una ganga.
Vaig sospitar si era un estratagema de màrqueting per vendre més o si els llibres eren de pèssima qualitat narrativa...

No sé perquè em vaig animar i vaig acabar comprant aquest llibre i aquest autor del qual no coneixia absolutament res.

El llibre m'ha sorprès gratament, si bé no és cap cosa de l'altre món (doncs a vegades sembla una narració digne de no ser publicada) la història enganxa per la aventura i per la aflicció del protagonista amb els seus actes. El llibre abusa de molts tòpics, i en molts casos el desenllaç és previsible. El final però, és digne de pel·lícula de ciència-ficció més que d'una novel·la d'aventures.


Breu Resum:

Michael Saint Pierre (protagonista) és un ex-famós lladre de guant blanc el qual dirigeix una empresa de sistemes de seguretat. Un dia arriba un ric home de negocis (Finster), i li proposa un nou robatori. Michael refusa, però no per gaire temps, doncs la seva dona cau greument malalta i l'única manera d'aconseguir els diners per el tractament és robant. El cop es duu a terme a la ciutat del vaticà, tot i que una errada el portarà a Jerusalem. La peça a robar són unes claus, les veritables claus del cel.

A partir d'aquí la novel·la es converteix en anades i tornades de persecucions, tirotejos i lamentacions. Una batalla entre el bé i el mal. Una vertadera guerra entre l'infern i el cel per l'obtenció de les ànimes.



Tot i no ser el súmmum de les novel·les, per passar un rato entretingut el recomano. Com a apunt final dir que ha estat traduïda a 30 idiomes i que si tingués que donar una nota al llibre es quedaria en un 6.Pel que he sabut, té seqüeles.

Jack Aubrey i Maturin

Jack Aubrey y Maturin, "Capitán de Navío" de Patrick O'brian.

Aquesta és la última novela que acabo de llegir d'aquesta sèrie d'aventures navals escrites per Patrick O'brian, escriptor anglès especialitzat en biografies i assaigs.

He de dir que no es tracta d'una novela única, sinó que són diferents noveles de la mateixa sèrie (Jack Aubrey i Maturin), fins a una vintena, que expliquen les aventures d'aquest valent capità (Jack) i el seu inseparable amic Maturin (cirurgià).

Aquesta és la segona novela que em llegeixo de la sèrie, on Jack i Maturin veuen com Espanya es posiciona en la guerra entre la França napoleònica i l'armada anglesa. Així doncs el seu context històric es traça quan Godoy "pacta" que Napoleó es faci càrrec d'Espanya mitjançant el seu germà.

El llibre relata com el capità Jack s'enamora, està carregat de deutes econòmics i com ha de lluitar per aconseguir que l'armada el deixi ser capità d'algun vaixell. Tot plegat amb l'ajuda del preuat Maturin, que en aquest llibre fa d'espia per l'imperi britànic (Maturin és català, i el llibre parla de tant en tant de la lluita catalana per la independència, a grans trets això si.).


No em ficaré a fer un sinopsi del llibre, qui vulgui que el llegeixi, però segur que us sona més la temàtica si us dic que d'aquesta sèrie naval en va sortir una pel·lícula anomenada "Master & Commander" amb Russell Crowe com a protagonista.