dimecres, 10 d’agost del 2011

Damià Olivella, un descobriment.

Dins del cercle de concerts i actes programats per l'APO (Ateneu Popular d'Olvan) en la festa major del poble d'Olvan en destacava, aquest any, un amb llum pròpia: la presència de Damià Olivella.


He de confessar que em vaig adonar del concert un parell de dies abans però que ja havia escoltat alguna vegada cançons del cantautor per internet i la seva web.
El concert acústic davant de l'APO d'ahir a la nit va ser senzillament brutal. Amb un domini de la guitarra acústica i acompanyat del seu amic Joan Llamas (El llamas) van fer un mix perfecte, bona síntonia amb el públic, transmetent lletres sentides, fent aflorar sentiments dins una nit fresca a la Catalunya interior.

L'experiència va valdre molt la pena, vaig descobrir un músic diferent, molt entonat amb el públic, amb molt de "caxondeig"... Sincerament no vaig poder evitar no comprar-li l'últim CD, el seu treball "Ara".

A Olvan, l'Olivella ens va interpretar cançons d'Ara, del nou àlbum que està preparant i una infinitat de versions d'artistes reconeguts fent una ullada ràpida pel Soul... Aquí es nota la seva experiència per l'estranger.

Molt recomanable, si us vau perdre el concert d'Olvan, no patiu, aviat en teniu un altre aprop de casa, el 25 d'agost actua a Manresa dins del programa de Festa Major.

És el segon any consecutiu que ens acostem a Olvan per festa major, i de moment ha estat tot un encert, des d'aquí felicitar a l'APO i a la gent d'Olvan per programar amb cara i ulls concerts amb molt ambient. L'any passat Cesk Freixes, aquest Damià Olivella...què ens depara el pròxim any? Felicitats!

Aquí i ara, una copa a la teva salut!

Us deixo amb una cançó del CD, una cançó especial. Tanqueu els ulls, escolteu i...flow!



dilluns, 1 d’agost del 2011

Eix del Lluçanès (C-154) : Una realitat

La última vegada que vaig fer un article sobre la carretera de casa nostra va ser per alabar-ne el bon ritme de les obres. La sort em va ser esquiva i precisament després de publicar l'article la falta de crèdit o els impagats van fer que la maquinària s'allunyés de les nostres terres i el traçat quedés bastant mort, deixat a la malesa.

Malgrat tot amb el canvi de govern i els acords/pressions dels municipis afectats es va tornar a reactivar la obra i són en aquestes dates on podem començar a gaudir de la "obra nova". Recentment, amb això vull dir "fa unes setmanes", s'ha obert al trànsit un petit tram de la carretera. Exactament la que uneix les poblacions de Prats de Lluçanès amb Olvan i per conseqüent amb l'Eix del Llobregat (C-16).

Rotonda d'Olvan. Accés a l'Eix del Llobregat i a la població de Gironella. Al fons a l'esquerra la població d'Olvan.

La obertura no és completa ja que falten petits trams per enllestir, anem per parts i fem un "review" del què hi ha , i del què queda!:

Partint de Prats de Lluçanès per la sortida del Camp de Futbol podem observar a mà esquerra la obertura d'un vial d'enllaç que serà, precisament, l'entrada i sortida a la variant de Prats. Com que encara no està enllestit s'ha de seguir per la carretera vella fins que s'accedeix al nou vial per un enclavament especial: L'enllaç en diamant de la carretera de Lluçà.

Aquest enllaç es presenta com a típic canvi de sentit en pas elevat mitjançant un petit pont. Donarà accés a la carretera de Lluçà i és de suposar que el tram de carretera vella que unia aquesta carretera amb Prats es mantindrà intacte (Almenys això diu l'Institut Cartogràfic de Catalunya).

Tot seguit trobem una bona part de la carretera construida fins a Merlès. Aquesta carretera de pendent bastant pronunciat té tres carrils, un de baixada i dos de pujada. Justament a Merlès (Sant Cristòfol) encara estan de obres, doncs hauràn d'eixamplar el pont existent sobre la riera i construir l'accés a la carretera de Sta.Maria de Merlès mitjançant una rotonda partida.

El problema principal del traçat a partir d'aquí és el tram de Merlès a Sagàs, que és el menys desenvolupat, en part perquè hi han problemes en l'expropiació dels terrenys i el traçat de la carretera que afecta a unes quantes masies i propietats agrícoles.

A partir de Sagàs la carretera ens sorprèn amb una llarga recta, de dos carrils però amb una bona visibilitat, aquí una foto (direcció Sagàs):

Click per ampliar

Al acabar la recta ens sorprèn el pont, únic per el moment en el trajecte, que salva un bon desnivell en revolt. Té una llargada de 114 metres i és bastant bàsic amb dues piles. És un pont estèticament molt rude, acord amb la carretera i bastant funcional. Aquí un parell d'imatges:


Click per ampliar
Click per ampliar


Tot seguit la carretera afronta la part final que condueix fins a la rotonda d'Olvan. L'accés a Olvan es fa de forma habitual en carreteres de la xarxa bàsica catalana, mitjançant un tercer carril.

La carretera ha d'estar finalitzada a finals de l'any en curs i si bé per aquesta banda l'interrogant és el tram de Sagàs, per la banda contrària, de Prats de Lluçanès a Olost no hi ha a priori cap problema. La carretera està en bona part finalitzada (l'assentament i  moviment de terres) i aquests dies s'estan portant a terme els acondicionaments de drenatge. Cal destacar la pendent sostinguda que hi ha entre Prats i Sta.Creu de Jutglar. En especial en el tram de la Serradora fins a dalt de tot de l'altiplà on és més pronunciada.

És molt destacable la quantitat de voladures amb explosius que s'han dut a terme, només cal fixar-se amb les parets laterals del traçat per endevinar el traçat de les canyes d'explosius. Alguns dels desmunts (sobretot de la Serradora en amunt) són bastant imponents, amb una altura important. Malgrat tot el material sembla tenir un RQD regular i pel què sembla no necessitarà de sosteniment ni de mesures de precaució com podrien ser bulonats o mallats.

El pont que creua la riera del Lluçanès ja està acabat a falta de pavimentació i el de la riera de la Gavarresa està també en un estat bastant avançat.

El problema que encara residirà durant un temps (doncs aviat han de començar les obres) és el de la Variant d'Olost que està prevista la seva finalització per l'any 2012. És segurament el tros més complicat amb tres viaductes.

Seguirem a l'espera!