dijous, 29 de juliol del 2010

Un Tour descafeinat


Si tinc que definir el Tour d'aquest any amb una imatge, probablement l'elegida seria la de l'esquerra. Ha estat el Tour del "Fair Play" tal i com titulen algunes publicacions. Jo em pregunto quin flair play?

Tot va venir arràn de l'atac que va llençar Andy Schleck a Alberto Contador. Li va sortir la cadena al intentar cambiar de plat i va acabar perdent temps a meta i perdent el maillot groc. Aquí la premsa es va tirar al coll de Alberto titllant-lo de joc brut.

A veure senyors... des de quan es té que esperar a una persona per una avaría mecànica? Això és ciclisme, els amics existeixen menys en el Tour de França! I per fer memòria podria dir que Alberto ja va fer parar un cop el gran grup perquè s'incorporés Andy al principi del Tour...

Però el Tour no són només els favorits i els seus "affairs", també hi han altres noms propis que han brillat! Vegem-los:

Fabian Cancellara : L'home locomotora, un brau, tot potència. S'ha imposat en les dues contrarellotges que hi han hagut en aquest Tour, la del pròleg i la definitiva de 52 quilòmetres, en ambdues amb una superioritat insultant. És sens dubte el rei.

Alessandro Petacchi: Va guanyar un parell d'etapes a l'sprint demostrant que tot i ser un gat vell encara té corda, no massa, però l'experiència és un grau!

Sylvain Chavanel: L'home que es va posar de lider gràcies a una etapa on el gran grup va parar per les nombroses caigudes que hi havien. No li va agradar com va aconseguir aquesta victòria, així que dos dies després va guanyar en solitari imposant la seva força a principi de la ronda gala. Un home tot coratge, dues etapes per ell.

Thor Hushovd: El noruec es va emportar l'etapa més difícil del Tour, la etapa amb perfil de clàsica del nord. Aquesta etapa es va endur per davant Frank Schleck, i va fer perdre temps als principals favorits, menys un...Andy Schleck.


Mark Cavendish: El de la illa de Man, va aconseguir ni més ni menys que cinc victòries d'etapa, clarificant que és l'absolut dominador dels sprints, guanyant amb facilitat. És l'sprinter del moment, és molt jove, i pot guanyar moltes etapes més en el Tour. Esperem que no atrapi al canníbal!

Andy Schleck: Guanyador de dues etapes de montanya, una de les quals cedida per Contador, va demostrar que és l'únic que pot ficar entre les cordes a Alberto. Es va treure una contrarellotge final impressionant, va escalar com ningú, però... li falta nervi, li falta ambició, el duel que s'esperava no es va donar, segurament per la igualtat existent, però les pujades van arribar a decebre. Repeteixo, li falta ambició per arribar a ser un gran.

Sandy Casar: Típic corredor francès que sempre dóna guerra pel Tour. Aquest any va passar molt amagat molts quilòmetres, però va saber sortir en el moment clau per emportar-se una etapa.

Sergio Paulinho: El portugués va salvar els mobles al nou equip de Lance Armstrong amb una etapa. L'equip va ser una absoluta decepció aquest Tour tot i les cares conegudes que l'integren.

Joaquim Rodriguez: El català participava per primer cop al Tour i va aconseguir guanyar-li una etapa al mateix Alberto Contador, així com acabar vuitè a la general. Un bon Tour per "Purito" que espero ens regali moltes més etapes així en un futur.

Alexandre Vinokourov: Va resorgir de les cendres per reafirmar que ha estat un dels grans del ciclisme, que és tot cor i valentia. Ho va provar durant dies, però finalment ho va aconseguir, guanyant ell solet la batalla al gran grup. Un deu per aquest home, que poc o molt té bastant a veure amb la victòria d'Alberto.

Cristophe Riblon: Guanyant una etapa de montanya aguantant ell solet un fort ritme va demostrar que si es tenen forces i ambicions es poden arribar a fer etapes boniques. Es mereix una renovació aquest home!

Voeckler i Fedrigo: Els dos homes de BBOX van aconseguir victòries pel seu equip, Voeckler gràcies a una escapada i la seva força i Fredrigo gràcies al seu sprint. Bones etapes d'uns consagrats ciclistes que es mereixen poder, més del que el seu palmarés diu d'ells.

Alberto Contador: Absolut KAPO del ciclisme per voltes actual, aconsegueix el seu tercer tour, el més sofert, on no ha aconseguit cap victòria d'etapa, però on ha demostrat que quan s'ha de tenir sang freda, la té. Molta polèmica sempre envolta i envoltarà aquest corredor, en part per l'odi dels francesos i en part la premsa espanyola i seu groguisme. Malgrat tot, ja ha aconseguit 3 tours, 1 volta i 1 giro. Va camí de fer molta història.



Un altre nom que m'agradaria destacar d'aquest Tour és el de Rafa Valls, el corredor valencià, ha aconseguit estar en moltes fugues, donant la cara i demostrant que un es pot fer veure si té força de voluntat. M'ha agradat molt com ha corregut aquest home.
Lance Armstrong ha estat tota una decepció, però ja té prou mèrit intentar correr amb la seva edat. D'altre banda però, hi ha altre gent amb la seva edat o pròxima i no se li fan tantes "palles" per continuar corrent. Com podria ser el cas de Horner, amb 39 tacos ja...


Esperem que el pròxim sigui més espectacular que aquest...de moment guanya el Giro en espectacularitat.

diumenge, 25 de juliol del 2010

Vesprada a Olvan

La passada nit vaig tenir el gust d'anar a Olvan a poder escoltar com tocaven Cesk Freixas i Sopa de Pastor, en un "concertet" a l'aire lliure promogut per l'ateneu d'Olvan.

Vam arribar tard, no fem de la puntualitat el nostre estandard. Malgrat tot vam poder sentir, escoltar i viure les cançons de Cesk Freixas, el cantautor va estar com sempre reivindicatiu amb la terra i amb la clase política. Vam poder escoltar el seu últim exit, "la petita rambla del poble sec", així com altres cançons més antigues. Un concert semblant al que vam poder gaudir als Jardins de Cal Bach ara fa un parell o tres d'anys. El de Riudebitlles no va desil·lusionar.

Recomano la cançó anomenada: L'abril de 1984




El canvi de dia ens va deparar l'actuació del grup de Sant Hilari Sacalm "Sopa de Pastor", un grup desconegut per nosaltres i per mi en particular. Davant la sorpresa del començament amb una cançó reivindicativa cubana, ens va començar a agradar. En especial les lletres de les cançons i l'energia. Poder va ser l'ambient que ens envoltava, que ens embriagava, però vaig viure un de les millors vetllades a l'aire lliure escoltant cançó de casa.

A més a més el cantant, en una performance per reivindicar els oficis de la terra, va talar un tronc amb la destral tot just abans de cantar davant l'entusiasme del públic. Va ser un moment molt divertit de la nit.

No erem massa gent, comprensiu tenint en compte que a pocs quilòmetres tocaven Gossos, però això ens va deixar assaborir millor el concertet.

Tornaré, n'estic segur, a Olvan. Vull repetir experiència.

dilluns, 19 de juliol del 2010

Les obres segueixen a ritme



Les obres del tram que unirà Prats de Lluçanès amb Gironella segueixen el seu camí a ritme frenètic i bastant animat. Hi ha una bona quantitat de maquinària i ja es comença a entreveure el traçat de la futura carretera. Sens dubte eliminarà molts revolts i moltes barreres naturals. La carretera em recorda a la del tram Olost - Vic, amb una pendent sostinguda durant tot el recorregut.

Us deixo algunes fotos que vaig fer aquest cap de setmana, doncs m'agrada tot aquest tema, de fet estudio per això.






dilluns, 12 de juliol del 2010

Una situació paradoxal

Si bé avui podria parlar del cap de setmana i els seus fets, manifestació i victòria de la "roja", no ho penso fer. Penso que ja anem prou saturats per televisió i per internet cop perquè a sobre també parli d'això. És una bona paradoxa la viscuda en tan sols 48 hores per Barcelona eh? No m'ho negareu.

Però no volia parlar d'aquesta paradoxa jo! Sinó d'una altre ben diferent...

La senyora Ingrid Betancourt és una política colombiana que l'any 2002 va ser segrestada per les tropes paramilitars de les FARC. L'any 2008 les forces armades colombianes amb una fugaç operació van aconseguir alliberar-la dels seus captors. Segurament tots recordarem les imatges del seu alliberament, la seva arribada en avió, els abraços amb el seus familiars i les crítiques que aquesta mateixa persona feia als guerrillers de les FARC.

Igualment aquesta dona també es va omplir la boca amb discursos sobre la pau, sobre la seva gratitut al poble colombià, etc, etc.

Gran gratitut la que ha demostrat aquesta setmana aquesta "dona" (si la puc titllar així), reclamant a l'estat de Colòmbia fins a 6 milions d'euros en concepte d'indemnització per el seu segrest. Segons ella, la seva seguretat estava a càrrec de l'exèrcit colombià quan la van segrestar i per tant la culpa recau solament en aquests.

Avere senyora, hi han indicis més que clars que vostè es va passar les recomanacions de l'exèrcit pel forro dels... i va acabar com va acabar perquè va ser un caramel molt dolç per les FARC. La seva irresponsabilitat va portar molts maldecaps a Colòmbia, fins que la van poder alliberar. Com té el morro de demanar a sobre una indemnització als seus alliberadors?

Si abans vostè era un estandard de la llibertat i la pacífica oposició, avui s'ha convertit en l'estandard de l'avarícia. Senyora Betancourt no tot té un preu en aquesta vida, i hauria de començar a valorar que fa dies que la seva es podria haver acabat...




Ens mouen els diners en aquesta vida? I tant que si, jo no en tinc cap dubte, i aquest cap de setmana també n'ha estat una mostra. El rerefons sempre és econòmic. Estem podrits senyors!

dimarts, 6 de juliol del 2010

Ral·li Osona



El passat 3 de juliol es va disputar la 42ª edició del Ral·li Osona, prova puntuable pel català de ral·lis i clàssic per excel·lència dels ral·lis de la Catalunya Central. Amb una molt bona entrada d'inscripcions, pels temps que corren, vam poder gaudir de la velocitat, les gomes i la benzina.

Tenim la sort de tenir unes carreteres propícies per proves de ral·li al Lluçanès, i per enèssim cop la Costa dels Gats va ser escenari d'un dels trams de la prova. Ens hi vam desplaçar un servidor i el seu amic Jordi per poder veure els habituals del certàmen català.

La costa dels gats era el segon tram del dia i el quart (es passava dos cops), es tracta d'un traçat amb una corda de 7 quilòmetres i escaitg que comença a Sta.Eulàlia de Puigoriol i que s'acaba aprop de St.Boi.

La primera passada per aquest tram va marcar el devenir de la prova, el principal favorit i fins aleshores lider Josep Mª Membrado (foto de dalt) va trencar el diferencial del seu Evo i va cedir fins a 48 segons, fet que va provocar que es ascendís al liderat Oscar Barroso amb el seu Ibiza Kit Car.



Aquesta primera passada ens va obsequiar amb passades de frenada, sortides de revolt al límit de l'asfalt i salvades de totes les maneres. Especial menció als cotxes de la copa de promoció Peugeot que van dur al limit les capacitats de la seva montura, els hi agraïm!

A partir d'aquest tram desiciu va començar una persecució de Membrado-Ribolleda als liders, just el mateix que també provaven els altres favorits, molt més aprop de Barroso, com podien ser Orriols, Zurita o Domingo.

La segona passada per la Costa dels Gats no va portar sorpreses aquest cop, però vam poder tornar a gaudir amb el so celestial d'aquestes màquines.

Si bé el tram matinal havia deixat sorpreses i una classificació molt apretada, la tarda no seria menys i mantindria el nivell de sorpresa en la prova.

I es que quan tot semblava dat i beneït al penúltim tram, la pluja va fer acte de presència i va afectar sobremanera el lider de la prova, Oscar Barroso, fent-li cedir uns 40 segons i deixant en el liderat a Albert Orriols i a 2'6 segons Membrado que havia aconseguit una excel·lent remontada.

L'últim tram era el d'espectacle al circuit d'Osona i decidiria el ral·li, al final es va decantar a favor del pilot de la plana, Albert Orriols per un escàs marge de 1'7 segons sobre Membrado. Tercer va finalitzar Barroso que de no haver estat per la pluja s'hauria endut el certàmen.

Destacar la ferotge lluita entre Domingo (206 s1600) i Zurita per la cuarta plaça que es va acabar adjudicant Zurita i el seu Evo X.



Felicitats pel sempre espectacular Albert Orriols! +Gas!

dijous, 1 de juliol del 2010

És el capitalisme o l'estupidesa humana?

Avui, com cada any, comencen les rebaixes d'estiu. Cita ineludible per tot aquell que vulgui trobar quelcom bé de preu o busqui coses específiques d'altres estacions. Aquest fet no seria notícia si no fos perquè algunes cadenes de roba han decidit organitzar noves i originals propostes.

I per ficar un exemple utilitzarem la cadena de roba Desigual, que s'ha empescat una iniciativa de marquèting de lo més extravagant. Tot aquell (100 primers) que es presenti a la botiga Desigual de Barcelona (passeig de Gràcia), en pilotes, o lleugeret de roba podria endur-se el que desitges Gratis!.

Si bé no deixa una estrategia per sortir per tots els mitjans de comunicació, m'ha fet reflexionar al veure l'espectacular assistència de gent, sobre com d'influenciats estem per el consumisme.
Consumisme o "Atontats"?

Cada cop em crec menys allò de donar la culpa al capitalisme o a la societat en què vivim per justificar que la gent és com un ramat d'ovelles que per no quedar-se "enrere" compra i compra de forma compulsiva. La gent és manipulable al 100% i sino no m'explico com es poden donar casos com aquests:




Algú li entra al cap? A mi no, jo crec que és una mostra evident d'involució mental, d'aquí cuatre dies estarem en una cova fent foc amb pedres entre sorolls guturals.

És una cosa que ja m'he cansat de dir, mentre al món hi passen coses, hi ha gent que viu al dia a dia i que el seu major problema és saber en quina peça de roba es gastarà els 20 euros que porta a la butxaca. Davant de tal torment mental no m'estranya que siguem el país amb més abandonament escolar...

La gent és estúpida i alguns es deixen portar més de lo "normal" per els cartells publicitaris.