dimecres, 8 de setembre del 2010

El problema energètic


Espanya, i també Catalunya, ha estat des de sempre una terra amb escassa capacitat energètica. La falta de recursos primaris com el cru o el gas natural ens ha portat a ser un territori amb un dèficit energètic important.

La demanda elèctrica ha anat sempre en augment any rere any a una mitjana d'increment del 3'5%, demanda que l'estat és incapaç de suportar amb els recursos que té. Això porta a Espanya ser un país dependent de les exportacions, un exemple: l'any 2008 el país només va ser capaç d'aconseguir auto-generar el 21'6% de l'energia primaria consumida. El 78'4% restant va tenir que ser importat d'altres països en forma de cru i gas natural o en forma d'electricitat. Tot plegat ens provoca un dèficit comercial que portem arrossegant des de fa dècades.

Però anem a observar d'on prové la majoria d'electricitat que creem:

Amb dades del passat any podem observar que la principal font de generació d'energia foren les centrals de cicle combinat amb un 29% del total.
L'energia eòlica aconseguí el 13%, essent el total de les energies renovables un 26% i l'energia nuclear aconseguí una mica menys del 20%.

No ens podem oblidar però, de la gran quantitat d'electricitat que comprem a països fronterers com França...


Tot plegat exposa Espanya a un problema energètic molt greu, que en els temps que corren no ens hauriem de permetre ja que ens toca la butxaca directament. Un cop feta la introducció, per situar-nos en el camp de batalla, passaré a explicar segons el meu parer el problema energètic espanyol. Un problema que abarca també conflictes socials...



La política energètica del nostre país sempre ha estat conflictiva i contraposada a fins partidistes o electorals; això ha provocat que mai s'hagi albirat més enllà de 4-10 anys vista. Però no tot són males polítiques, Espanya ha experimentat un espectacular augment de les energies renovables, especialment la eòlica.
Aquest fet no ens surt gratis; apostar per les energies renovables suposa una millora del medi ambient...si, però també ens infla de forma notable el cost per KW.
I aquí tenim el primer problema energètic:

- Produir electricitat continua sent més barat mitjançant combustibles que invertint en renovables, almenys a curt plaç, desencadenant així unes tarifes que només miren al cel i que pugen dia rere dia o any rere any, com vulgueu.

Com podem evitar aquest cost? Diversificant les nostres fonts energètiques, apostant per altres fonts (no fòssils) que ens permetin estalviar-nos una important suma de diners en importacions de cru i gas natural. Però ben mirat cap a quina font hauriem de mirar? Les centrals de cicle combinat i les tèrmiques contaminen molt (són barates) i en el fons contribueixen en el nostre dèficit (matèries primes usades com a combustible). Per mi la resposta és nuclear, i aquí se'ns presenta un altre dels problemes:

- Les moratories nuclears


L'any 1984 el PSOE encapçalat per Felipe Gonzalez paralitzà el programa nuclear espanyol provocant a més a més pèrdues multimillonàries a les elèctriques al tenir que parar la construcció de 5 plantes nuclears.
[Off topic] Això provocà també que les nostres factures elèctriques fins el 2015 paguin un cànon com a compensació per aquests fets...[/Off topic].
L'actual govern del PSOE segons el seu programa sosté el tancament de les centrals existents al final de la seva vida útil. Cosa que va en contra del que s'està fent per exemple en altres països com Alemanya


Per què crec que s'hauria de reactivar un programa nuclear?

Perquè aviat resoldrem el problema d'un cementiri nuclear, perquè tenen una vida útil relativament llarga i amb la tecnologia actual seria "relativament" amortitzable, i en cas que no ho fos seria una inversió estratègica per no dependre de tercers. Perquè la seguretat ja no és una excusa, actualment són dels llocs més segurs de la terra i més vigilats. Sense anar més lluny...mireu el següent enllaç dels reactors francesos.

Però la raó essencial és trobar un camí que ens proporcioni energia, que és un sector estratègic del qual depèn en gran mesura l'evolució del país.

França poseeix una seixantena de centrals nuclears que li proporcionen més del 70% de l'electricitat que consumeix, és un país amb sobreproducció, no depèn de tercers en temes elèctrics. A més a més pot vendre la seva super-producció..i nosaltres en som compradors. Aconseguint solucionar el nostre problema energètic obtindriem grans beneficis:

- Estar estratègicament coberts

- Pensar seriosament en si el projecte de la MAT és realment necessàri, això si que causa un impacte ambiental seriós sobre el territori...al meu parer més que una central nuclear.

- Abaratir les nostres factures (tot i que no ho veig clar)


Però la raó primera és la estratègica.


I encara m'he deixat un problema en tot això, referent als conflictes socials:

- La radicalitat del sector verd/ecologista, i és que cada cop els hi tinc més animadversió. No estàn a favor de les nuclears per mil raons, però tampoc estàn a favor de les tèrmiques per la seva afectació en el canvi climàtic...però tampoc estàn a favor de les eòliques si això suposa un gran impacte ambiental...el mateix amb les grans estacions de plaques solars... Què hem de fer? tornar a la cova?. Serietat per favor. Jo crec que es pot trobar l'equilibri, tenim prou territori per aconseguir-ho.


Finalment dir que crec que el país està portant una política en matèria d'indústria errònea...i que això ho acabarem pagant tots.



PD: No sabia si ficar "capitol 1" o no...perquè segur que en seguirem parlant d'aquest tema.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada