dilluns, 16 d’agost del 2010

El poder

No és una sensació, és una atracció, un estat. No es pot controlar, és un cercle viciós, una ruleta que gira i gira, que s'apodera de tu poc a poc. No podràs evitar entrar-hi, t'agradarà girar, et deixaràs portar... t'utilitzarà fins que no siguis algú.

No respecta res, guanyaràs enemics, recolliràs ires, perdràs amics, seràs esclau del teu afany i de les voluntats dels que t'ordenen. Escalaràs, pujaràs com l'escuma, per després caure com la pluja en el dia de la teva desfeta.

Arribaràs a ser l'amo de molts egos, notaràs el món als teus peus, et creuràs rei de lo terrenal i també de lo celestial.

És un miratge, has de ser fort, no cedeixis, no defalleixis, aguanta, no és religió, és temptació. És tot allò en què no et vols convertir, no ets així, no et mereixes caure. Aguanta, aguanta, aparta't. És una droga, et consumeix, l'esperit, la vida, la mirada. Et corromprà, no tornaràs a ser el mateix, no entris, no traspassis la línia, no hi haurà retorn. Mesura els teus passos, són importants.

No sabràs diferenciar què és el bé, què és el mal, sols distingiràs el color verd de l'ambició i el negre de la ceguera. Saps avançar sol, no necessites a ningú! Tots et pertanyen!...un moment!...plou, ets gris, ets avar, ets allò que no volies ser...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada