Avui seré molt breu, deixaré l'enllaç
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20101016/54024519223/montilla-promete-creditos-para-ayudar-a-lograr-empleo-a-los-jovenes-que-ni-estudian-ni-trabajan.html
I comentaré que em nego de cap de les maneres que això pugui estar en un programa electoral, que donguin més beques als que ja estudiem i que multin als pares d'aquests inútils per no educar-los com haurien.
No sé perquè obro el diari....per emprenyar-me
dissabte, 16 d’octubre del 2010
dissabte, 9 d’octubre del 2010
Austeritat
Eren 2/4 de 8 del matí quan vaig agafar el bus per anar a la universitat i al seient on vaig acomodar-me em va agraïr la meva companyia en forma de diari gratuït. Bé! El trajecte serà més entretingut, avere què passa pel món!
La alegria em va durar 1x10^6 segons, el temps que vaig trigar a veure aquesta noticia:
La alegria em va durar 1x10^6 segons, el temps que vaig trigar a veure aquesta noticia:
La Generalitat gastará 26 millones en las elecciones autonómicas, un 9,8% más que en 2006
Los partidos cobrarán un 9,2% más de subvención por cada escaño que logren | El presupuesto también contempla una campaña que el Govern pondrá en marcha en breve para fomentar la participación | Los incrementos se deben a la adaptación a la subida del IPC en Catalunya a lo largo de la legislatura
Font: La vanguardia
Puc arribar a entendre que per la posada en marxa de nous sistemes o per augmentar la difusió social de les eleccions s'inverteixi més. El que no puc entendre és que en un temps on tots els partits prediquen amb l'austeritat i amb el "estrènyer el cinturó", augmentin un 9% el seu "premi" per ser elegits democràticament.
Que esgrimin la pujada amb el tema de l'IPC és com a mínim vergonyós, també hi han altres taxes que s'han modificat i no per això a nosaltres (la població), ens han apujat el sou, o ens han posat facilitats en altres aspectes.
Ho trobo d'una irresponsabilitat, d'una doble moral i d'una deficiència mental extramadament extremes. Últimament cada post que obro relacionat amb política acaba amb un discurs indignat i super-improvitzat...és lamentable.
Coses com aquestes fan que per molts diners en propaganda que es gastin la gent no cregui en els polítics, ja que generalitzant "tots van al mateix".
PD: Estic plantejant obrir un bloc dedicat integrament a esports sobre rodes...mmm ?
diumenge, 3 d’octubre del 2010
De campió a campió
Ara fa 36 anys la població de Haguenau va veure nèixer el seu fill predilecte. Avui l'ha vist consolidar-se com el pilot més important de la història moderna dels ral·lis. Ha estat en els carrers d'aquesta preciosa localitat de l'Alsàcia on s'ha disputat l'última especial del Ral·li de França, prova valedora per el campionat del món de ral·lis (WRC). Sebastien Loeb s'ha proclamat campió del món per setè cop consecutiu davant de la seva afició, del seu poble i de la seva família. Una grata recompensa per una persona que condueix sobre raíls, que recorda els scalextric.
I a més a més ha guanyat demostrant que és l'absolut dominador actual de la categoria, corrent de forma intel·ligent, apretant quan calia i reservant quan era necessàri. El ral·li s'ha sentenciat en el tram 11, un tram de 35 quilòmetres on Loeb ha endosat la espectacular xifra de 18'3 segons al seu principal perseguidor, l'espanyol Dani Sordo que ha acabat segon en el ral·li homenatge al francès. A la resta de perseguidors els hi han caigut reials "minutades" en aquest tram.
La victòria final pel francès, ha estat plàcida, dedicant-se a controlar el seu company de marca i a gaudir de l'ambient festiu que es respirava a les cunetes.
Pel què fa a la resta de competidors, Dani Sordo ha concluit la seva participació de menys a més en una magnífica segona posició, molt ferma davant dels atacs del noruec Petter Solberg que ha estat tercer. Els pilots de ford han tornat pel camí de l'amargura, sembla que el Focus no digereixi bé l'asfalt i tingui constants pèrdues de tracció en les seccions lentes.
Decepcionant altre cop l'estrella Kimi Raikkonen que ha sofert més d'una sortida de pista en el cap de setmana. En aquest apartat també l'ha acompanyat el successor natural de Loeb, el també francès Sebastien Ogier que va acabar aparcant el seu cotxe en un arbre.
Per la seva part el català Xevi Pons s'ha complicat una mica la vida en el S-WRC, després de que Jari Ketomaa, el seu principal rival, quedés per davant seu. Ara el campionat s'apreta i el que semblava una victòria segura de Pons s'està convertint en un interrogant, la baixada de rendiment en els últims ral·lis del osonenc és inexplicable.
Però aquest cap de setmana no ha estat només de celebració a França, també ho ha estat en el nostre país. Amb la disputa del Ral·li de Llanes a Astúries, valedor pel nacional de ral·lis d'asfalt, s'ha esbrinat qui és el nou campió estatal. I el premi se l'ha emportat la dupla Alberto Hevia - Alberto Iglesias, que han aconseguit una victòria importantíssima a casa davant la seva afició, emulant el que hores més tard faria el propi Loeb.
Hevia ha sabut controlar de cap a fi el ral·li, imposant la seva llei gràcies a la seva perícia al volant i a les carreteres de casa. L'any de l'asturià ha estat per emmarcar, si bé faltava una mica de pressupost al certàment espanyol i escuderies, s'ha enfilat al lloc més alt del podi en múltiples ocasions.
Pel què fa al ral·li que ens ocupa, els únics rivals que l'han apretat una mica han estat el valencià Miguel Fuster amb un Porsche 911 i el càntabre Quique Ojeda amb la mateixa montura que Hevia. A bastant més temps trobem joves i il·lustres de l'estatal de ral·lies, com Burgo o Lujua, que en aquest últim ral·li estrenava un Fiesta S2000 gràcies a l'acord amb el Team Nupel gallec.
I a més a més ha guanyat demostrant que és l'absolut dominador actual de la categoria, corrent de forma intel·ligent, apretant quan calia i reservant quan era necessàri. El ral·li s'ha sentenciat en el tram 11, un tram de 35 quilòmetres on Loeb ha endosat la espectacular xifra de 18'3 segons al seu principal perseguidor, l'espanyol Dani Sordo que ha acabat segon en el ral·li homenatge al francès. A la resta de perseguidors els hi han caigut reials "minutades" en aquest tram.La victòria final pel francès, ha estat plàcida, dedicant-se a controlar el seu company de marca i a gaudir de l'ambient festiu que es respirava a les cunetes.
Pel què fa a la resta de competidors, Dani Sordo ha concluit la seva participació de menys a més en una magnífica segona posició, molt ferma davant dels atacs del noruec Petter Solberg que ha estat tercer. Els pilots de ford han tornat pel camí de l'amargura, sembla que el Focus no digereixi bé l'asfalt i tingui constants pèrdues de tracció en les seccions lentes.
Decepcionant altre cop l'estrella Kimi Raikkonen que ha sofert més d'una sortida de pista en el cap de setmana. En aquest apartat també l'ha acompanyat el successor natural de Loeb, el també francès Sebastien Ogier que va acabar aparcant el seu cotxe en un arbre.
Per la seva part el català Xevi Pons s'ha complicat una mica la vida en el S-WRC, després de que Jari Ketomaa, el seu principal rival, quedés per davant seu. Ara el campionat s'apreta i el que semblava una victòria segura de Pons s'està convertint en un interrogant, la baixada de rendiment en els últims ral·lis del osonenc és inexplicable.
Pos Driver Car Time/Gap
1. Sebastien Loeb Citroen 3h05m49.3s
2. Dani Sordo Citroen + 35.7s
3. Petter Solberg Citroen + 1m16.8s
4. Jari-Matti Latvala Ford + 1m29.3s
5. Mikko Hirvonen Ford + 3m43.8s
6. Sebastien Ogier Citroen + 11m55.9s
7. Federico Villagra Ford + 14m15.4s
8. Matthew Wilson Ford + 14m26.9s
9. Henning Solberg Ford + 16m48.9s
10. Patrik Sandell Skoda + 17m12.3s
Però aquest cap de setmana no ha estat només de celebració a França, també ho ha estat en el nostre país. Amb la disputa del Ral·li de Llanes a Astúries, valedor pel nacional de ral·lis d'asfalt, s'ha esbrinat qui és el nou campió estatal. I el premi se l'ha emportat la dupla Alberto Hevia - Alberto Iglesias, que han aconseguit una victòria importantíssima a casa davant la seva afició, emulant el que hores més tard faria el propi Loeb.
Hevia ha sabut controlar de cap a fi el ral·li, imposant la seva llei gràcies a la seva perícia al volant i a les carreteres de casa. L'any de l'asturià ha estat per emmarcar, si bé faltava una mica de pressupost al certàment espanyol i escuderies, s'ha enfilat al lloc més alt del podi en múltiples ocasions.
Pel què fa al ral·li que ens ocupa, els únics rivals que l'han apretat una mica han estat el valencià Miguel Fuster amb un Porsche 911 i el càntabre Quique Ojeda amb la mateixa montura que Hevia. A bastant més temps trobem joves i il·lustres de l'estatal de ral·lies, com Burgo o Lujua, que en aquest últim ral·li estrenava un Fiesta S2000 gràcies a l'acord amb el Team Nupel gallec.
divendres, 1 d’octubre del 2010
El curs segueix...
Tot just quan les classes es comencen a complicar i l'escola ens comença a carregar de feina vam tenir l'oportunitat de fer la primera "excursió" de la carrera.
Va ser dintre de l'assignatura de Ciències de Materials i ens va ocupar tota una tarda. La sortida consistia en una visita a la cantera Foj de Vallirana, propietat del senyor Foj.
Allí ens van explicar com es configura una cantera, quin tipus de roca extreuen i quin és el procés que segueix aquesta un cop extreta. A la vegada també vam rebre informació sobre els barrenos utilitzats en les voladures, la seva composició i el perquè les normatives són com són. Ens van remarcar també l'aspecte medioambiental i el futur pròxim de la cantera, així com la seva regeneració un cop finalitzada l'extracció de material.
El que segurament més ens va interessar va ser la màquinaria, perquè és la part més visible del procés, perquè és ella la que ens possibilita la construcció.
Tot plegat va ser bastant entretingut, si bé no penso que el meu futur estigui en una cantera, crec que és interessant saber uns mínims dels que seràn tard o d'hora "socis". Però, qui sap les voltes que dóna la vida!
Va ser dintre de l'assignatura de Ciències de Materials i ens va ocupar tota una tarda. La sortida consistia en una visita a la cantera Foj de Vallirana, propietat del senyor Foj.
Allí ens van explicar com es configura una cantera, quin tipus de roca extreuen i quin és el procés que segueix aquesta un cop extreta. A la vegada també vam rebre informació sobre els barrenos utilitzats en les voladures, la seva composició i el perquè les normatives són com són. Ens van remarcar també l'aspecte medioambiental i el futur pròxim de la cantera, així com la seva regeneració un cop finalitzada l'extracció de material.
El que segurament més ens va interessar va ser la màquinaria, perquè és la part més visible del procés, perquè és ella la que ens possibilita la construcció.
Tot plegat va ser bastant entretingut, si bé no penso que el meu futur estigui en una cantera, crec que és interessant saber uns mínims dels que seràn tard o d'hora "socis". Però, qui sap les voltes que dóna la vida!
dimecres, 29 de setembre del 2010
Quina vaga més lamentable...
D'entrada, aquesta vaga ja la considerava destinada al fracàs perquè arriba tard, quan la reforma laboral ja està aprovada i just quan els sindicats han vist retallades les seves subvencions...
Els sindicats califiquen la vaga d'èxit, deixa'm dubtar-ne... Durant el meu trajecte de la universitat a casa i viceversa he pogut observar com tots els comerços estaven oberts; tothom estava relativament tranquil i més pendent del barça que no pas del què passava a la ciutat. I en això últim és on em vull centrar.
Tothom té dret a vaga, si, però també té dret a poder anar a la seva feina sense ser molestat, agredit, insultat o (inserir aquí algún sinònim a lo ja esmentat). Les imatges de les entrades a Mercabarna amb crema de pneumàtics, pintades a furgonetes, etc és lamentable. Però més lamentable és el que s'ha viscut al migdia a Plaça Universitat, on una horda de "perroflautes", si si, antisistemes s'han dedicat a xafar tot el que han trobat, agredir els mossos i fins i tot incendiar un cotxe de la guàrdia urbana.
A mi tan me faria que expresessin les seves idees violentes, el que em toca més la moral és que ho facin destrossant mobiliàri urbà, que paguem entre tots...
Tot plegat una vaga que sols ha demostrat la inútilitat dels sindicats, el seu servei nefast al treballador i que el model amb què treballen està exhaurit. No es pot anar pel món apelant a la classe obrera com als anys 20, cal una renovació, si vertaderament tenen algún paper en el món laboral que no sigui el de cobrar comissions a treballadors i patronal...
Me'n vaig a fer el sopar abans que m'escalfi més del compte!
Els sindicats califiquen la vaga d'èxit, deixa'm dubtar-ne... Durant el meu trajecte de la universitat a casa i viceversa he pogut observar com tots els comerços estaven oberts; tothom estava relativament tranquil i més pendent del barça que no pas del què passava a la ciutat. I en això últim és on em vull centrar.
Tothom té dret a vaga, si, però també té dret a poder anar a la seva feina sense ser molestat, agredit, insultat o (inserir aquí algún sinònim a lo ja esmentat). Les imatges de les entrades a Mercabarna amb crema de pneumàtics, pintades a furgonetes, etc és lamentable. Però més lamentable és el que s'ha viscut al migdia a Plaça Universitat, on una horda de "perroflautes", si si, antisistemes s'han dedicat a xafar tot el que han trobat, agredir els mossos i fins i tot incendiar un cotxe de la guàrdia urbana.
A mi tan me faria que expresessin les seves idees violentes, el que em toca més la moral és que ho facin destrossant mobiliàri urbà, que paguem entre tots...
Tot plegat una vaga que sols ha demostrat la inútilitat dels sindicats, el seu servei nefast al treballador i que el model amb què treballen està exhaurit. No es pot anar pel món apelant a la classe obrera com als anys 20, cal una renovació, si vertaderament tenen algún paper en el món laboral que no sigui el de cobrar comissions a treballadors i patronal...
Me'n vaig a fer el sopar abans que m'escalfi més del compte!
dissabte, 25 de setembre del 2010
Llavors no hi han calers...
Primer us ficaré en situació:
"El director general de Ports, Aeroports i Costes, Oriol Balaguer, ha presentat aquest dijous el programa de vols de l’aeroport de Lleida – Alguaire per a la temporada d’hivern, que s’inicia el 30 d’octubre. En aquest sentit, Vueling incorpora una nova ruta directa amb Barcelona, que permetrà als viatgers connectar amb 14 destinacions de la resta d’Espanya i d’Europa, amb l’objectiu d’apropar Lleida a les principals ciutats espanyoles i europees.
Així, la companyia Vueling oferirà dos vols setmanals amb sortida el divendres des de l’aeroport de Lleida – Alguaire a les 14.35 hores, i tornada els diumenges des de Barcelona – El Prat, a les 22.15 hores. A Barcelona, els viatgers podran connectar amb 14 destinacions europees que ofereix Vueling des d’aquest aeroport. Concretament, podran escollir entre 7 rutes nacionals i 7 internacionals de connexió immediata.
El preu del vol de Vueling entre Lleida –Alguaire i Barcelona – El Prat serà fix, de 19 euros per trajecte, i s’haurà de sumar al preu de la ruta seleccionada des de Barcelona."
Resumint, com que som més "cools" que ningú comencem a operar un vol ¿inter-provincial?, entre dues ciutats que només estàn separades 160km, i tot perquè els aficionats de l'ski i la muntanya puguin anar a causar sensació per les pistes...
Estem sonats? No entenc com l'administració pot avalar aquesta operació estant les dues ciutats ja, molt ben comunicades entre si per la A-2. Jo ho titllaria de delicte ecològic, la contaminació que suposa un vol d'aquests és quelcom no sostenible. Llavors anem d'abanderats de l'ecologia i legislem i legislem per acabar ficant un vol que acaba contaminant més que lo prohibit...
El rendiment econòmic de tot plegat? Només el treurà Vueling de la gent que viatgi a Barcelona per enllaçar amb un altre vol. Però és que igualment em sembla una estúpidesa. Anem a investigar...
L'Ave Lleida - Barcelona val 45 euros i triga 1 horeta (molt més que decent)
L'Avant Lleida - Barcelona 23 euros i la durada del trajecte es de 1 hora i quart
El Catalunya Express val 12 euros i triga 2 hores i mitja
Amb Bus (ALSA) de Lleida al mateix aeroport 20 euros i 3 hores de durada
La proposta de la generalitat diu que Lleida i Barcelona es connectaràn entre elles mitjançant un vol de 20 minuts de durada. El guany de temps és significatiu, però realment compensa? Tanta pressa hi ha? O no és més que l'afany del govern per justificar la inversió millonària de Lleida - Alguaire?
Tot plegat trobo que fa bastanta pudor, hi veig més contras que pros... i no m'agrada que el diner del contribuent se'n vagi com si d'un desaigüe es tractés clavaguera avall. Trobo de mal gust que mentre molta gent ho té difícil per arribar a fi de mes es proposin tonteries o coses de dubtós benefici. On són els ecologistes ara ficant el crit al cel?
Espero equivocar-me i que almenys aquest enllaç funcioni, això voldrà dir que a algú li ha sortit bé la jugada i no hi hem perdut "calers"... Tot plegat ho veig massa gris. Si algú em vol fer canviar d'opinió m'interessaria escoltar els seus arguments.
"El director general de Ports, Aeroports i Costes, Oriol Balaguer, ha presentat aquest dijous el programa de vols de l’aeroport de Lleida – Alguaire per a la temporada d’hivern, que s’inicia el 30 d’octubre. En aquest sentit, Vueling incorpora una nova ruta directa amb Barcelona, que permetrà als viatgers connectar amb 14 destinacions de la resta d’Espanya i d’Europa, amb l’objectiu d’apropar Lleida a les principals ciutats espanyoles i europees.
Així, la companyia Vueling oferirà dos vols setmanals amb sortida el divendres des de l’aeroport de Lleida – Alguaire a les 14.35 hores, i tornada els diumenges des de Barcelona – El Prat, a les 22.15 hores. A Barcelona, els viatgers podran connectar amb 14 destinacions europees que ofereix Vueling des d’aquest aeroport. Concretament, podran escollir entre 7 rutes nacionals i 7 internacionals de connexió immediata.
El preu del vol de Vueling entre Lleida –Alguaire i Barcelona – El Prat serà fix, de 19 euros per trajecte, i s’haurà de sumar al preu de la ruta seleccionada des de Barcelona."
Resumint, com que som més "cools" que ningú comencem a operar un vol ¿inter-provincial?, entre dues ciutats que només estàn separades 160km, i tot perquè els aficionats de l'ski i la muntanya puguin anar a causar sensació per les pistes...
Estem sonats? No entenc com l'administració pot avalar aquesta operació estant les dues ciutats ja, molt ben comunicades entre si per la A-2. Jo ho titllaria de delicte ecològic, la contaminació que suposa un vol d'aquests és quelcom no sostenible. Llavors anem d'abanderats de l'ecologia i legislem i legislem per acabar ficant un vol que acaba contaminant més que lo prohibit...
El rendiment econòmic de tot plegat? Només el treurà Vueling de la gent que viatgi a Barcelona per enllaçar amb un altre vol. Però és que igualment em sembla una estúpidesa. Anem a investigar...
L'Ave Lleida - Barcelona val 45 euros i triga 1 horeta (molt més que decent)
L'Avant Lleida - Barcelona 23 euros i la durada del trajecte es de 1 hora i quart
El Catalunya Express val 12 euros i triga 2 hores i mitja
Amb Bus (ALSA) de Lleida al mateix aeroport 20 euros i 3 hores de durada
La proposta de la generalitat diu que Lleida i Barcelona es connectaràn entre elles mitjançant un vol de 20 minuts de durada. El guany de temps és significatiu, però realment compensa? Tanta pressa hi ha? O no és més que l'afany del govern per justificar la inversió millonària de Lleida - Alguaire?
Tot plegat trobo que fa bastanta pudor, hi veig més contras que pros... i no m'agrada que el diner del contribuent se'n vagi com si d'un desaigüe es tractés clavaguera avall. Trobo de mal gust que mentre molta gent ho té difícil per arribar a fi de mes es proposin tonteries o coses de dubtós benefici. On són els ecologistes ara ficant el crit al cel?
Espero equivocar-me i que almenys aquest enllaç funcioni, això voldrà dir que a algú li ha sortit bé la jugada i no hi hem perdut "calers"... Tot plegat ho veig massa gris. Si algú em vol fer canviar d'opinió m'interessaria escoltar els seus arguments.
dimarts, 21 de setembre del 2010
Grup B
Fa temps que em ronda pel cap la possibilitat d'introduir al bloc una secció dedicada al rally, un esport de motor que m'apassiona, poder és perquè hi veig algunes pinzellades del meu caràcter en ell. La lluita continua contra el crono, l'home i la màquina... És per això que sovint aniré publicant resultats, curiositats o impressions sobre el rally.
I com començar? Doncs explicant el que va ser, segurament, l'època daurada dels rallys, el Grup B, la llegenda dels rallys.
L'any 1982 la FISA (actual FIA) va considerar que seria convenient reformar tot el sistema de categories dels esports de motor. Així va crear tres noves categories: El grup N, el grup A i el grup B.
El grup N s'introduí en substitució del Grup 1 (cotxes de sèrie), és un grup que utilitza vehicles de producció amb limitacions en quan el seu desenvolupament, pes i potència. Avui en dia aquests cotxes serien els coneguts Subaru Impreza o Mitsubishi Evo X, per exemple.
El grup A va substituir el Grup 2, són cotxes de producció modificats per rally. És a dir, parteixen d'un vehicle de producció però es dissenyen especificament per la competició. Com a exemple us podria dir el Mitsubishi evo VI o el mateix Talbot Sunbeam TI.
Però anem al que ens interessa, el Grup B. Aquest grup entrà amb la missió d'aconseguir una major participació de les principals marques punteres del moment. Substituí el Grup 4 i Grup 5 existents fins aquell moment, referits als prototips. Els vehicles del grup B foren prototips dissenyats per les marques per rally.
La gran introducció de marques en el Grup B fou deguda a la seva reglamentació: L'existència de dos classes segons motor i pes ( 3.000cc i 2500cc), la llibertat en quan a potència desenvolupada i el fet que per homologar el vehicle sols s'havien de construir 200 unitats/any. Això provocà que es portessin a l'asfalt i la grava autèntics monstres sobre rodes.
El grup B, però només va durar 4 anys, de 1982 a 1986, les grans dificultats en quan a seguretat, l'excés de públic, els accidents i les morts, dugueren a la FIA a suspendre la categoria. Malgrat tot aquests 4 anys han marcat el devenir dels rallys en la seva història i van generar campions també. El primer d'ells fou Hannu Mikkola que a bord d'un Audi Quattro (encara Grup 4), va aconseguir endur-se el titol amb una gran superioritat gràcies a la tracció 4WD, cosa que no tenien els competidors de l'època.
El 1984 Stig Blomqvist guanyà el mundial a mans d'un Audi també. Aquest any es especialment important per la incorporació de Peugeot en el mundial, un cotxe que donarà que parlar.
De tal forma que el 1985 guanyà Salonen a mans del Peugeot 205 T16...aquest any incorporà nous cotxes a la competició com el Delta S4, el RS200 o el Metro 6R4.
L'any 1986 va ser l'any fatídic, el que va suposar la fi del Grup B, un accident d'un dels Ford RS200 en el Rally de Portugal acabà amb la vida de 3 persones i deixà ferides 31 més. Malgrat que la col·locació de la gent era dolenta, això fou un cop molt dur per la publicitat de la categoria.
El mateix any, al rally de Corcega, Henri Toivonen, lider del campionat i pilot de Lancia tingué un accident mentre liderava el rally amb la mala sort que topava amb un arbre i s'inciendiava el seu cotxe. Toivonen i el seu copilot Sergio Cresto morien en l'incendi.
La FIA decidí suspendre la categoria,
Els problemes del Grup B foren deguts sobretot a les no-limitacions sobre els vehicles, a l'excés de públic en els trams i la dificultat que suposava als pilots dominar les seves màquines. Tot plegat contribuí a formar una llegenda per als aficionats dels rallys. Avui dia sols es poden veure aquestes màquines en rallys històrics o de regularitat...són una bellesa. El costa Brava històrics n'és una bona prova.
El video es té que veure si us voleu fer una idea de com va anar la història, és nostàlgic:
I com començar? Doncs explicant el que va ser, segurament, l'època daurada dels rallys, el Grup B, la llegenda dels rallys.
L'any 1982 la FISA (actual FIA) va considerar que seria convenient reformar tot el sistema de categories dels esports de motor. Així va crear tres noves categories: El grup N, el grup A i el grup B.
El grup N s'introduí en substitució del Grup 1 (cotxes de sèrie), és un grup que utilitza vehicles de producció amb limitacions en quan el seu desenvolupament, pes i potència. Avui en dia aquests cotxes serien els coneguts Subaru Impreza o Mitsubishi Evo X, per exemple.
El grup A va substituir el Grup 2, són cotxes de producció modificats per rally. És a dir, parteixen d'un vehicle de producció però es dissenyen especificament per la competició. Com a exemple us podria dir el Mitsubishi evo VI o el mateix Talbot Sunbeam TI.
Però anem al que ens interessa, el Grup B. Aquest grup entrà amb la missió d'aconseguir una major participació de les principals marques punteres del moment. Substituí el Grup 4 i Grup 5 existents fins aquell moment, referits als prototips. Els vehicles del grup B foren prototips dissenyats per les marques per rally.
La gran introducció de marques en el Grup B fou deguda a la seva reglamentació: L'existència de dos classes segons motor i pes ( 3.000cc i 2500cc), la llibertat en quan a potència desenvolupada i el fet que per homologar el vehicle sols s'havien de construir 200 unitats/any. Això provocà que es portessin a l'asfalt i la grava autèntics monstres sobre rodes.
El grup B, però només va durar 4 anys, de 1982 a 1986, les grans dificultats en quan a seguretat, l'excés de públic, els accidents i les morts, dugueren a la FIA a suspendre la categoria. Malgrat tot aquests 4 anys han marcat el devenir dels rallys en la seva història i van generar campions també. El primer d'ells fou Hannu Mikkola que a bord d'un Audi Quattro (encara Grup 4), va aconseguir endur-se el titol amb una gran superioritat gràcies a la tracció 4WD, cosa que no tenien els competidors de l'època.
El 1984 Stig Blomqvist guanyà el mundial a mans d'un Audi també. Aquest any es especialment important per la incorporació de Peugeot en el mundial, un cotxe que donarà que parlar.
De tal forma que el 1985 guanyà Salonen a mans del Peugeot 205 T16...aquest any incorporà nous cotxes a la competició com el Delta S4, el RS200 o el Metro 6R4.
L'any 1986 va ser l'any fatídic, el que va suposar la fi del Grup B, un accident d'un dels Ford RS200 en el Rally de Portugal acabà amb la vida de 3 persones i deixà ferides 31 més. Malgrat que la col·locació de la gent era dolenta, això fou un cop molt dur per la publicitat de la categoria.
El mateix any, al rally de Corcega, Henri Toivonen, lider del campionat i pilot de Lancia tingué un accident mentre liderava el rally amb la mala sort que topava amb un arbre i s'inciendiava el seu cotxe. Toivonen i el seu copilot Sergio Cresto morien en l'incendi.
La FIA decidí suspendre la categoria,
Els problemes del Grup B foren deguts sobretot a les no-limitacions sobre els vehicles, a l'excés de públic en els trams i la dificultat que suposava als pilots dominar les seves màquines. Tot plegat contribuí a formar una llegenda per als aficionats dels rallys. Avui dia sols es poden veure aquestes màquines en rallys històrics o de regularitat...són una bellesa. El costa Brava històrics n'és una bona prova.
El video es té que veure si us voleu fer una idea de com va anar la història, és nostàlgic:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)