Falten poques hores per arribar, 365 dies de trajecte i en un tres i no res ens plantarem a l'estació, 2011 porta per nom. Només espero que no sigui final de trajecte, sinó novament el començament d'un nou viatge.
No ha estat un any fàcil, va començar malament amb un terratrèmol a Haití (us vé a la memòria), la crisis financera mundial ha creat una llaga al sistema capitalista existent, s'han rescatat països i s'han perdut milers de llocs de treball. A Espanya se'ns han retallat drets, ha estat un any amb vaga general, un any d'intercanvi de poders a Catalunya.
Artur Mas té la paella pel mànec, només el següent viatge al voltant del sol ens dirà si l'agafa amb fermesa...o no.
Personalment ha estat un any aburrit, amb alguna pèrdua... però hem passat a 2n, hem tingut un estiu tranquilet, hem anat fent camí.. Si! parlo amb plural..jo i la meva bèstia.
Doncs res, bon any, bon 2011 i Adéu al vint-deu!
divendres, 31 de desembre del 2010
diumenge, 12 de desembre del 2010
Eix del Lluçanès: Variant d'Olost
Mentre per Sta. Maria de Merlès ja s'ha obert el petit tram de 3 quilòmetres fins a Prats de Lluçanès (recordem, pendent d'asfaltar l'últim quilometre), que ha permès un "descans" pels veïns que tenien que freqüentar per Prats, la Generalitat va licitar d'una vegada per totes el tram de la variant d'Olost.
Com serà la variant d'Olost?
Segons la informació que es pot trobar a la web del DTOP, serà un tram complicat i que s'emporta bona part del pressupost de la carretera. El tram de només 2 quilòmetres i mig tindrà tres interseccions en forma de T. Tantes interseccions en tant poc espai espero que no sigui perillós i que com a mínim es gaudeixi de certa visibilitat.
Venint de Vic la primera intersecció en T que trobarem, serà amb tota seguretat per donar accés a la fàbrica de Casa Tarradelles. Aquesta tindrà un tercer carril central per facilitar els girs a esquerra.
El tercer carril central es seguirà prolongant fins a una nova intersecció en T que donarà accés a la part sud del poble. Tot seguit ens toparem amb un viaducte d'uns 100 metres de longitud per tal de passar el torrent. (Si us hi fixeu en poc espai tindrem 3 ponts!, el de la carretera vella, el d'accés a la piscina i el de la carretera nova!).
Un altre viaducte per creuar la Riera d'Olost de 180 metres i una última intersecció per donar entrada a la part nord de la població tancaràn aquest tram que conforma la variant.
Segons la Generalitat el tram té un cost de 9'1M d'euros i ja ha estat adjudicat, però no fica a qui, però si per qui. Ha estat adjudicat per GISA. Val...anem investigar a qui, i qui es va presentar per obtenir el projecte...
En l'oferta feta pública per GISA es van presentar a concurs i van ser acceptades en aquest 30 empreses, entre elles empreses del calibre de "Acciona infraestructures", "Comsa", "Rubau", "Copcisa", "CRC", "Dragados", "FCC", "OHL". Si esteu ficats en el mundillo veureu que aquestes són els gegants de la construcció civil estatal, són com preses, es presenten a tot el que troben.
En l'apartat d'ofertes tècniques es van descartar 4 empreses, entre elles Acciona i Tau Icesa per errors en la documentació, o això he entès jo dels documents que GISA posa a servei del ciutadà. Segons paraules de Gisa "Per incloure dins de la documentació del sobre núm. 2 informació econòmica en valors absoluts, que podria coincidir amb la seva proposta econòmica".
L'empresa que va rebre millor valoració tècnica fou CRC, que és qui s'ha emportat el projecte tot i no tenir la millor oferta econòmica.
EMPRESA Import Oferta Import Homog. Tip.Interès
Com es pot veure el termini d'execució és de 13 mesos, veurem si és així o no...confiem en l'experiència de CRC.
Se li adjudicà provisionalment però només
Si algú més vol saber "algo" més sobre aquesta carretera i totes les licitacions que encara segueixen en concurs o obertes, pot consultar el següent enllaç:
Enllaç a GISA
Com serà la variant d'Olost?
Venint de Vic la primera intersecció en T que trobarem, serà amb tota seguretat per donar accés a la fàbrica de Casa Tarradelles. Aquesta tindrà un tercer carril central per facilitar els girs a esquerra.
El tercer carril central es seguirà prolongant fins a una nova intersecció en T que donarà accés a la part sud del poble. Tot seguit ens toparem amb un viaducte d'uns 100 metres de longitud per tal de passar el torrent. (Si us hi fixeu en poc espai tindrem 3 ponts!, el de la carretera vella, el d'accés a la piscina i el de la carretera nova!).
Un altre viaducte per creuar la Riera d'Olost de 180 metres i una última intersecció per donar entrada a la part nord de la població tancaràn aquest tram que conforma la variant.
Segons la Generalitat el tram té un cost de 9'1M d'euros i ja ha estat adjudicat, però no fica a qui, però si per qui. Ha estat adjudicat per GISA. Val...anem investigar a qui, i qui es va presentar per obtenir el projecte...
En l'oferta feta pública per GISA es van presentar a concurs i van ser acceptades en aquest 30 empreses, entre elles empreses del calibre de "Acciona infraestructures", "Comsa", "Rubau", "Copcisa", "CRC", "Dragados", "FCC", "OHL". Si esteu ficats en el mundillo veureu que aquestes són els gegants de la construcció civil estatal, són com preses, es presenten a tot el que troben.
En l'apartat d'ofertes tècniques es van descartar 4 empreses, entre elles Acciona i Tau Icesa per errors en la documentació, o això he entès jo dels documents que GISA posa a servei del ciutadà. Segons paraules de Gisa "Per incloure dins de la documentació del sobre núm. 2 informació econòmica en valors absoluts, que podria coincidir amb la seva proposta econòmica".
L'empresa que va rebre millor valoració tècnica fou CRC, que és qui s'ha emportat el projecte tot i no tenir la millor oferta econòmica.
EMPRESA Import Oferta Import Homog. Tip.Interès
 | ||||||||
| ||||||||
| CRC Obras y Servicios, SL &; Scrinser, SA (UTE) | B | 7.911.846,55 € | | 7.911.846,55€ | 13,00 | Euribor + 2.75 | |
| ||||||||
| CRC Obras y Servicios, SL &; Scrinser, SA (UTE) | V1 | 7.758.270,89 € | | 7.758.270,89€ | 13,00 | Euribor + 2.75 | |
Com es pot veure el termini d'execució és de 13 mesos, veurem si és així o no...confiem en l'experiència de CRC.
Se li adjudicà provisionalment però només
| Empresa | Base / Variant | Nacionalitat | | Import (sense IVA) | | Termini | | Data d'adjudicació provisional | | Data d'adjudicació definitiva |
| |||||||||||
| |||||||||||
| CRC Obras y Servicios, SL & Scrinser, SA (UTE) | B | Espanyola | | 7.758.270,89 € | | 13,00 mesos | | 25/11/2010 | | |
Si algú més vol saber "algo" més sobre aquesta carretera i totes les licitacions que encara segueixen en concurs o obertes, pot consultar el següent enllaç:
Enllaç a GISA
dissabte, 4 de desembre del 2010
Thomas Telford, punt de partida
Podem viatjar per tot el territori, podem passar per valls, per congostos, per sobre de rius, sobrevolar les boires matinals amb el cotxe, i tot això ben aprop de casa; i d'aquí al món.Els ponts són a tot arreu, defineixen un element clàssic i bàsic de connexió entre dos punts per salvar un conflicte orogràfic, però, ens parem mai a admirar-los?
Els ponts al llarg de la seva història han servit per agilitzar el pas, el transport de persones i mercaderies i han apropat llocs allunyats (però naturalment no ha estat cosa de dos dies!), ha costat molts anys dominar la tècnica, obtenir més i més distàncies de llum i passar a ser fins i tot, objecte de disseny arquitectònic.
És aquí on cal definir un punt de partida de la construcció de ponts moderna. Però abans cal conèixer les arrels de tot plegat, i podriem trobar-les en la Roma de l'imperi, en l'època romana. La construcció d'aqüeductes i petits ponts amb pedra tallada i "ciment" significaren poder dur a terme la densificació de l'entramat de camins imperials de l'època. Si bé les llums eren molt discretes (de metres), l'edat medieval aconseguí ampliar-les, l'ús d'arcs apuntats va permetre salvar distàncies més grans, 30 metres fàcilment. Eren ponts esbelts, estrets i que ja no comprometien el comportament d'un riu (si el creuaven) al no necessitar pilars intermitjos.
El renaixament portà l'obra dels ponts a la màxima expressió arquitectònica, només cal donar-se un passeig per Venècia per poder comprovar l'acurat disseny. Una altra ciutat amb una gran mostra de ponts d'aquest estil és París.
Però anem a on ens interessa, la revolució industrial, l'aparició del ferrocarril i l'automòvil, un gir de 360 graus al que fins llavors es comprenia per transport. I s'ha de donar molt fervorosament les gràcies a l'aparició del ferrocarril, un mitjà que avui dia no es contempla com és degut, arreu del món. On començà tot el rebombori? En països anglosaxons, si, a Anglaterra. El Regne Unit fou un país que a s.XVIII començà a construir un entramat de línies que amb pocs anys unirien gairebé de punta a punta el territori (podriem excluir Escòcia). La necessitat de salvar desnivells i la rigidesa del traçat ferroviàri concretà molts i molts problemes i maldecaps, com solucionar-los? Amb ponts, evidentment, però es tractava de guanyar llum entre pilars, de salvar distàncies amb la imaginació. Thomas Telford, fou pioner.
Telford nasqué el 1757, fill de pares pobres ben aviat es va quedar orfe i va tenir que marxar a Londres, on es guanyava la vida fent de picapedrer fins que es relacionà amb arquitectes i començà pel seu propi compte a aprendre les tècniques existents i a innovar-les. Poc a poc Telford va anar guanyant renom, reputació i ascendint dins l'escala social anglesa fins que podriem dir, que va esdevenir un enginyer civil de l'època, de cap a peus.
Telford va construí canals, carreteres, esglésies, edificis, però el que realment el va fer famós varen ser els ponts. Com podem guanyar llum? Com podem salvar distàncies més llargues més econòmicament? El ferro, l'acer era la resposta.
I així va ser com va començar a construí, experimentar i distribuir arreu del territori anglès el seu bon fer. El seus primers ponts varen ser influenciats per un altre, el de Coalbrookdale:
El de l'esquerra és precisament el de Coalbrookdale, un pont de 1781 i que obrí els ulls als enginyers del moment. És de ferro colat i te una longitud de 60m.
Telford utilitzà repetidament l'ús de l'acer en les seves construccions, i a més a més tingué que proposar ell mateix solucions als problemes de l'acer, ja que era un món totalment desconegut. Algun dia explicaré la construcció de l'aqüeducte de Pontcysyllte, pioner en utilitzar bases de mamposteria i planxes d'acer.
Però el pont que realment dóna la clau per la construcció de llargues distàncies fou el pont que construí Thomas sobre l'estret del Menai, podriem considerar-lo el primer pont penjant. No és un pont penjant normal, no s'utilitzen cables d'acer sinó cadenes. Cadenes molt pesades anclades als dos pilars de pedra calcària que permeten salvar una distància (atenció!) de 176 metres!, en el seu moment fou una animalada. A més a més va permetre escurçar el trajecte entre Londres i Holyhead en 9 hores.
I d'aquí començà una espiral que continuà al nou continent, on acuraren la tècnica i els mètodes. Però això serà en un altre post...
Els ponts al llarg de la seva història han servit per agilitzar el pas, el transport de persones i mercaderies i han apropat llocs allunyats (però naturalment no ha estat cosa de dos dies!), ha costat molts anys dominar la tècnica, obtenir més i més distàncies de llum i passar a ser fins i tot, objecte de disseny arquitectònic.
És aquí on cal definir un punt de partida de la construcció de ponts moderna. Però abans cal conèixer les arrels de tot plegat, i podriem trobar-les en la Roma de l'imperi, en l'època romana. La construcció d'aqüeductes i petits ponts amb pedra tallada i "ciment" significaren poder dur a terme la densificació de l'entramat de camins imperials de l'època. Si bé les llums eren molt discretes (de metres), l'edat medieval aconseguí ampliar-les, l'ús d'arcs apuntats va permetre salvar distàncies més grans, 30 metres fàcilment. Eren ponts esbelts, estrets i que ja no comprometien el comportament d'un riu (si el creuaven) al no necessitar pilars intermitjos.
El renaixament portà l'obra dels ponts a la màxima expressió arquitectònica, només cal donar-se un passeig per Venècia per poder comprovar l'acurat disseny. Una altra ciutat amb una gran mostra de ponts d'aquest estil és París.
Però anem a on ens interessa, la revolució industrial, l'aparició del ferrocarril i l'automòvil, un gir de 360 graus al que fins llavors es comprenia per transport. I s'ha de donar molt fervorosament les gràcies a l'aparició del ferrocarril, un mitjà que avui dia no es contempla com és degut, arreu del món. On començà tot el rebombori? En països anglosaxons, si, a Anglaterra. El Regne Unit fou un país que a s.XVIII començà a construir un entramat de línies que amb pocs anys unirien gairebé de punta a punta el territori (podriem excluir Escòcia). La necessitat de salvar desnivells i la rigidesa del traçat ferroviàri concretà molts i molts problemes i maldecaps, com solucionar-los? Amb ponts, evidentment, però es tractava de guanyar llum entre pilars, de salvar distàncies amb la imaginació. Thomas Telford, fou pioner.
Telford nasqué el 1757, fill de pares pobres ben aviat es va quedar orfe i va tenir que marxar a Londres, on es guanyava la vida fent de picapedrer fins que es relacionà amb arquitectes i començà pel seu propi compte a aprendre les tècniques existents i a innovar-les. Poc a poc Telford va anar guanyant renom, reputació i ascendint dins l'escala social anglesa fins que podriem dir, que va esdevenir un enginyer civil de l'època, de cap a peus.
Telford va construí canals, carreteres, esglésies, edificis, però el que realment el va fer famós varen ser els ponts. Com podem guanyar llum? Com podem salvar distàncies més llargues més econòmicament? El ferro, l'acer era la resposta.
I així va ser com va començar a construí, experimentar i distribuir arreu del territori anglès el seu bon fer. El seus primers ponts varen ser influenciats per un altre, el de Coalbrookdale:
Telford utilitzà repetidament l'ús de l'acer en les seves construccions, i a més a més tingué que proposar ell mateix solucions als problemes de l'acer, ja que era un món totalment desconegut. Algun dia explicaré la construcció de l'aqüeducte de Pontcysyllte, pioner en utilitzar bases de mamposteria i planxes d'acer.
Però el pont que realment dóna la clau per la construcció de llargues distàncies fou el pont que construí Thomas sobre l'estret del Menai, podriem considerar-lo el primer pont penjant. No és un pont penjant normal, no s'utilitzen cables d'acer sinó cadenes. Cadenes molt pesades anclades als dos pilars de pedra calcària que permeten salvar una distància (atenció!) de 176 metres!, en el seu moment fou una animalada. A més a més va permetre escurçar el trajecte entre Londres i Holyhead en 9 hores.
I d'aquí començà una espiral que continuà al nou continent, on acuraren la tècnica i els mètodes. Però això serà en un altre post...
dissabte, 27 de novembre del 2010
És un dret, és un deure
Jornada de reflexió, jornada per acabar de clarificar el vot, sigui a un partit polític o en blanc, però el vot. Votar és un dret adquirit a través de la lluita dels nostres ancestres, fa anys molta gent va morir per defensar el sufragi universal, per el dret a decidir com volem que ens governin el territori. Anys després, en els nostres dies, cada cop és més habitual l'abstenció d'exercicir aquest dret, personalment ho trobo una immoralitat, una falta de respecte.
Entenc que es pugui estar desencantat amb el sistema, entenc que no trobis cap opció política correcte però per això existeix el "vot en blanc", una opció tan vàlida com les altres perquè en el fons estàs jugant amb el sistema, no en quedes exclòs. Si no vas a votar automàticament t'apliquen allò de " No tens dret a queixar-te, no vas exercicir el teu vot", i en part té raó, no et podràs queixar de quelcom que tu no vas voler ajudar a elegir o no elegir.
Animaria la gent a anar a votar, sigui el vot que sigui, de dretes, d'esquerres, independentista, federalista, espanyolista, el què sigui, però a votar. Personalment tinc el vot decidit des de fa un bon temps i demà penso anar a dipositar-lo a la urna.
Avui, en jornada de reflexió no seria apropiat parlar de partits però, com que jo ni soc cap polític ni tinc cap tipus d'autoritat diré el què tothom sap, que el pròxim president de Catalunya serà el repetitiu candidat de CIU, més que per mèrits propis, per desmèrits de la resta.
Malgrat tot veig a Mas molt més vàlid que la resta d'aspirants que gaudeixen de representació parlamentària.El propi president Montilla ja tirava pilotes fora, tot i l'agresiva campanya socialista la patacada es preveu enorme, la mateixa que segons els sondejos (no per això més vàlids, però si més tendenciosos) es donarà ERC.
Lògic, ERC ha jugat els últims anys en una corda d'equilibrista, i diumenge ho pagarà car. L'augment del PP i Ciutadans està assegurat, aconseguiràn mobilitzar les seves masses... I qui sap si no tindrem una sorpresa en forma de SI, Reagrupament o alguna altre força política de caires molt diferents com PxC...qui sap.
Diumenge es presenta interessant, així que exerceix el teu deure, vota amb consciència!
dilluns, 22 de novembre del 2010
Treballem...treballem bastant
És una tònica, és el dia a dia de camins, pencar pencar i més pencar. Si, em queixo, dubto que el que jo aprengui sigui proporcional a la càrrega de feina que jo rebi...
De totes formes a vegades ens fan currar en coses que realment són curioses, com ara parametritzar objectes amb el programa de tracte matemàtic "Maple". Jo em vaig decidir per un semàfor, no va quedar massa vistós, però em va dur la seva feina tot i ser algo senzill, poder per la meva incapacitat o l'escàs temps del què era propietari..
Us el deixo, perquè així algú se li passen les ganes de tornar-me a preguntar per ell, ja pots riure tranquil ara eh! ^^
Apa, aquí es queda:
De totes formes a vegades ens fan currar en coses que realment són curioses, com ara parametritzar objectes amb el programa de tracte matemàtic "Maple". Jo em vaig decidir per un semàfor, no va quedar massa vistós, però em va dur la seva feina tot i ser algo senzill, poder per la meva incapacitat o l'escàs temps del què era propietari..
Us el deixo, perquè així algú se li passen les ganes de tornar-me a preguntar per ell, ja pots riure tranquil ara eh! ^^
Apa, aquí es queda:
divendres, 12 de novembre del 2010
Sempre en quedarà el record...
Coses de la vida, feia unes setmanes havia fet una d'aquelles sessions de nostàlgia per youtube, qui no ho ha fet encara? Rememorant música d'èpoques passades...i ahir en el programa de TV3 "No me la puc treure del cap" va sonar, si, era ella, preciosa, bonica, com sempre. La canço "Boig per Tu" es va tornar a creuar amb la meva oïda i amb ella, el grup Sau, un grup per el qual tinc debilitat.
I aquest migdia mentre tararejava la cançó de més avall, m'he dit que era un moment idòni per rememorar Sau, rememorar l'èpica i la llegenda del grup. No ens enganyem, Sau és llegenda a casa nostra. Sau va ser un fenòmen de masses, va ser el primer grup que realment va triomfar, va partir la pana per les nostres contrades. Què collons, és un grup de la plana!
Jo soc nascut al noranta, no vaig poder tenir raó de conciència del concert de Mitjanit (1992) o el concert d'amnistia internacional (1991), però si que se'm va quedar gravat el dia, el moment, que s'anunciava per TV3 la mort de Carles Sabater. Coincidia que jo m'estava preparant per anar a jugar un partit de bàsquet. No sé perquè aquell moment se'm va quedar gravat, el recordo amb bastanta nitidesa. Potser és una raó més per la qual Sau m'ha acompanyat poc o molt sovint per la vida.
La qüestió és que a partir d'aquell moment Sau va passar a millor vida, però va néixer una aura mística al voltant del grup i ara, més de 10 anys després, Sau continua sonant màgic, continuarien trencant el panorama musical. No en tinc cap dubte.
Seràn les seves balades? Serà la veu i el caràcter de Sabater? Serà la simpatia de Pep Sala? Seré Jo? Serem tots?
Senzillament, m'assec al sofà, poso el CD a la minicadena, i gaudeixo de la pell de gallina....Ei, noia de l'altre cantó del Bar, donam una senyal. ;-)
I aquest migdia mentre tararejava la cançó de més avall, m'he dit que era un moment idòni per rememorar Sau, rememorar l'èpica i la llegenda del grup. No ens enganyem, Sau és llegenda a casa nostra. Sau va ser un fenòmen de masses, va ser el primer grup que realment va triomfar, va partir la pana per les nostres contrades. Què collons, és un grup de la plana!
Jo soc nascut al noranta, no vaig poder tenir raó de conciència del concert de Mitjanit (1992) o el concert d'amnistia internacional (1991), però si que se'm va quedar gravat el dia, el moment, que s'anunciava per TV3 la mort de Carles Sabater. Coincidia que jo m'estava preparant per anar a jugar un partit de bàsquet. No sé perquè aquell moment se'm va quedar gravat, el recordo amb bastanta nitidesa. Potser és una raó més per la qual Sau m'ha acompanyat poc o molt sovint per la vida.
La qüestió és que a partir d'aquell moment Sau va passar a millor vida, però va néixer una aura mística al voltant del grup i ara, més de 10 anys després, Sau continua sonant màgic, continuarien trencant el panorama musical. No en tinc cap dubte.
Seràn les seves balades? Serà la veu i el caràcter de Sabater? Serà la simpatia de Pep Sala? Seré Jo? Serem tots?
Senzillament, m'assec al sofà, poso el CD a la minicadena, i gaudeixo de la pell de gallina....Ei, noia de l'altre cantó del Bar, donam una senyal. ;-)
dissabte, 6 de novembre del 2010
Força de voluntat = Activitats
Aparcant una mica els estudis per aquest cap de setmana, m'he apropat fins al "campillo", els "Chansy Trails" de Prats, on des de fa un bon grapat d'anys els meus amics s'han anat currant un bon espai per practicar el BMX. I avui, crec jo, ha estat una bona manera de culminar tot aquest esforç, organitzant per enèssima vegada el "contest" de bmx.
Riders vinguts d'arreu de la geografia han donat espectacle, ens han ofert salts molt bonics i molt d'estil a les rampes tant i tant treballades dels Chansy. D'aquesta manera vull retre un homenatge a l'Adrià, per moure tant el cotarro, al Ferran, al Jordi, al Pol, al Ruben, a l'Uri, a l'F2, al Ramon, a la Marina, a l'Aida i en general a tothom qui es passa per allà, ja sigui per currar, com per fer uns riures. Perquè hi han coses que no hauriem de perdre, i una es el bon rotllo que es respira en aquell tros de terra!
Felicitats a tots, ha estat molt curiós, ha molat!
^^
Riders vinguts d'arreu de la geografia han donat espectacle, ens han ofert salts molt bonics i molt d'estil a les rampes tant i tant treballades dels Chansy. D'aquesta manera vull retre un homenatge a l'Adrià, per moure tant el cotarro, al Ferran, al Jordi, al Pol, al Ruben, a l'Uri, a l'F2, al Ramon, a la Marina, a l'Aida i en general a tothom qui es passa per allà, ja sigui per currar, com per fer uns riures. Perquè hi han coses que no hauriem de perdre, i una es el bon rotllo que es respira en aquell tros de terra!
Felicitats a tots, ha estat molt curiós, ha molat!
^^
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)