Hilados y Tejidos Puigneró S.A.

Aquesta setmana l'extinta empresa tèxtil ha tornat a ser notícia arràn de la demolició de l'antiga fàbrica de Sant Bartomeu del Grau. Espai que anirà destinat a equipaments públics i espais verds.

Fem una mica de memòria d'una empresa que ha marcat la història de la comarca i el nostre poble?



Hilados y Tejidos Puigneró va ser una empresa fundada per Josep Puigneró pels vols dels anys cinquanta. Començant amb només dos telers l'empresa va saber crèixer i crèixer fins a arribar a esdevenir una empresa que a finals dels anys 90 havia arribat a facturar prop de 20.000 milions de pessetes, era la tèxtil número 1 de l'estat i una de les més potents d'Europa.

L'empresa tenia importants contractes, entre ells amb l'exèrcit, el qual abastia de tot el material tèxtil que fos necessari. Primer aconseguint el cotó de Jaen i després d'importació, l'elevat preu de l'importació i la ferotge competició tèxtil d'altres paisos i contintents van portar a Hilados y Tejidos Puigneró a presentar una suspensió de pagaments per allà el 1983 (clicar enllaç).

Mesos més tard semblava que s'encarrilava la situació i s'aconseguia arribar a un acord amb els "inversors" a llarg plaç.

Per aquells vols l'empresa tenia tres fàbriques repartides per la comarca d'Osona, la de Sant Bartomeu del Grau, la de Roda de Ter i la de Prats de Lluçanès. Al 1997 l'empresa donava feina a 2.211 persones, el que significava ni més ni menys que el 4% de la població activa de la comarca.
Podríem parlar d'un monstre empresarial al qual les males praxis li passarien factura, en una llarga i terrible agonía.

A finals dels anys 70, Hilados y Tejidos Puigneró ja va ser denunciada per abocaments il·legals a la riera de Sorreigs, la història es va solucionar amb la incorporació d'una depuradora a la planta, evitant així que l'escàndol anés a més. Malgrat tot, els anys van passar i les innovacions tecnològiques a la planta de tractament van brillar per la seva absència, arribant aquesta a quedar obsoleta vers el volum de la indústria.

Això provocà més vessaments contaminants a la riera de Sorreigs, cosa que va portar a l'empresari Josep Puigneró a tenir comptes pendents amb els tribunals. Aquests van dictar sentència, primer l'Audiència de Barcelona el 1995, i més tard el Tribunal Suprem ratificant la sentència anterior: "La Audiencia de Barcelona consideró que el empresario Puigneró cometió de manera continuada un delito contra el medio ambiente y la salud pública, por verter al río Sorreig aguas muy contaminadas, condenándole a cuatro años y dos meses de prisión y multa de 9'5 millones".

La sentència de febrer de 1997 que portava a Josep Puigneró a la presó va ser com una galleda d'aigua freda pels treballadors de la comarca, doncs suposava el principi d'una decadència que els portaria a la ruïna. Paral·lelament a les manifestacions del GDT (grup defensa del Ter), l'abril de 1997 es van manifestar a Sant Bartomeu més de 2000 persones demanant la llibertat de l'empresari.

Tot plegat va portar l'empresa al desastre, primer va tancar la factoria de Roda de Ter (la més gran), llavors la va seguir la de Prats de Lluçanès, i finalment la de Sant Bartomeu del Grau. La gent del poble va lluitar fins l'últim moment per tenir un final digne, cobrar el que se'ls hi devia, manifestant-se per exemple a Cal Rosal.

Les paraules d'un treballadors diuen molt de l'època, i que com a opinió personal penso que anys després aquest poble segueix igual de mort:
"El Ayuntamiento nunca se ha preocupado de fomentar la creación de puestos de trabajo porque con Puigneró ya tenía cubierta la oferta de mano de obra. Era lo mejor que había, el gran gigante que nunca se caería, y mira ahora: cuanto más alto subes, más fuerte te la pegas", explica una de las trabajadoras afectadas por el cierre. Un compañero añade: "Valía más tener cuatro gallinas que una grande, porque se nos ha muerto la gallina y nos hemos quedado sin nada"


La batalla continuà fins que finalment l'empresa va desaparèixer i amb ella la font més gran de supervivència per una subcomarca del Lluçanès fortament mancada d'indústria, comunicacions i serveis.

La gravetat no resideix tant en que Hilados y Tejidos Puigneró SA, tanqués, la gravetat resideix en què anys després el nostre poble segueix sense tenir una diversitat d'empreses suficient com per tenir un teixit empresarial prou decent. Les comunicacions estàn millorant, si, però massa lentament, i només l'eix Vic-Berga. On és Manresa? Les comunicacions a la capital del Bages són cabdals, i les dues carreteres que ens permeten arribar-hi són pèssimes i gens segures.

Hi han coses que no entendré com s'han prioritzat en el nostre poble (Prats), per exemple el camp de futbol ( obro el paraigües contra els tifossi), era realment necessàri? Tots aquells diners s'haurien d'haver destinat a dinamitzar el futur del poble. Anem fent pedaços, l'anem fent bonic, però no procurem per donar-li un futur. A la poltrona s'hi està molt bé no?


Aquesta és la història d'una empresa que ho va ser tot en aquesta comarca, una empresa que va fer les coses malament i les va acabar pagant, però això ens ha de fer reflexionar perquè ningú va poder preveure com acabaria tot i anticipar-se...

Poder sona a indignació perquè em va tocar d'aprop, però estic segur de no equivocar-me si dic que el govern de l'època, els que han vingut i els que hi han, no han procurat mai, més enllà de 4 anys vista.


Descansi en Pau HyTP.SA