Laurent Fignon va néixer a París un 12 d'agost de 1960, fill d'un treballador de la banca aviat es va sentir atret per la bicicleta. Com a amateur mai va destacar massa però la seva passió per la bicicleta li va encaminar la vida lluny dels estudis comptant però, amb el suport de la seva família. El seu pas d'aficionats a professionals es va deure sobretot a l'observador Cyril Guimard, que alguna cosa va veure en ell que li va cridar l'atenció, fent-lo debutar el 1982 en l'equip Renault. Equip que en aquella època estava capitanejat per un impressionant Bernard Hinault.
L'any següent, el 1983, Hinault no va poder participar en el Tour degut a una lesió al genoll, fet que va permetre a Fignon ser el cap de files de Renault. Inesperadament per a tothom el nano de 22 anys va aconseguir vèncer la gran "boucle", el seu posat desenfadat i les seves característiques ulleres el van portar a ser anomenat "el professor" dins de la serp multicolor.
Malgrat tot, ningú donava un duro per ell, ningú pensava que pogués tornar a guanyar un altre Tour, doncs en el del '83 hi faltava Hinault (el gran kapo), o el mateix Simon Pascal que anant de lider es va trencar la clavícula i va tenir que abandonar.
El 1984 l'equip el va dur com a cap de files al Giro d'Itàlia, quedant en una segona posició final, fet que va començar a despertar admiracions cap a aquest jove, sobretot a França on se'l començava a considerar seriosament com el substitut del mateix Hinault. Tot i faltar-li la força d'aquest últim, la ràbia, la casta i el coratge de Fignon van fer d'ell un aspirant al Tour a tenir en compte.
En el Tour d'aquell any Fignon va aconseguir vèncer a Hinault, dia a dia va anar ficant els peus al podi fins que el va poder acariciar a París des de el lloc més alt. Ja no era un jove desenfadat, ara era el descarat, havia aconseguit 5 etapes.
La sort, va i vé, i en aquest punt li va marxar a Fignon, es va perdre l'edició de 1985 per una lesió de genoll, no va poder acabar les edicions del '86 i '88 i es va tornar en general un corredor polèmic. O l'estimaves o l'odiaves, no hi havia un terme mig.
El 1989 va aconseguir guanyar el Giro d'Itàlia i va acabar segon en el Tour; Tour que va perdre en els mateixos camps elisis de París a mans de l'americà Greg Lemond que li va prendre el maillot jaune per sols 8 segons, la diferència més petita de tota la història. Trist mèrit.
Tot i això el seu palmarés és envejable, guanyador de la Flecha Valona, doble guanyador de la Milan-San Remo, del Critèrium Internacional...
Aquests últims anys Fignon col·laborava amb la televisió francesa en les retransmissions ciclistes, així com participava en la confecció de la mateixa París-Niça. L'any passat va confessar sofrir un càncer de pancrees, que després de 2-3 anys de lluita ha perdut en el dia d'avui. A l'edat de 50 anys ens ha deixat Laurent Fignon, un dels últims ciclistes de raça, de coratge, que causaven afició a aquest meravellós esport.Descansi en pau, professor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada