dijous, 29 de juliol de 2010

Un Tour descafeinat


Si tinc que definir el Tour d'aquest any amb una imatge, probablement l'elegida seria la de l'esquerra. Ha estat el Tour del "Fair Play" tal i com titulen algunes publicacions. Jo em pregunto quin flair play?

Tot va venir arràn de l'atac que va llençar Andy Schleck a Alberto Contador. Li va sortir la cadena al intentar cambiar de plat i va acabar perdent temps a meta i perdent el maillot groc. Aquí la premsa es va tirar al coll de Alberto titllant-lo de joc brut.

A veure senyors... des de quan es té que esperar a una persona per una avaría mecànica? Això és ciclisme, els amics existeixen menys en el Tour de França! I per fer memòria podria dir que Alberto ja va fer parar un cop el gran grup perquè s'incorporés Andy al principi del Tour...

Però el Tour no són només els favorits i els seus "affairs", també hi han altres noms propis que han brillat! Vegem-los:

Fabian Cancellara : L'home locomotora, un brau, tot potència. S'ha imposat en les dues contrarellotges que hi han hagut en aquest Tour, la del pròleg i la definitiva de 52 quilòmetres, en ambdues amb una superioritat insultant. És sens dubte el rei.

Alessandro Petacchi: Va guanyar un parell d'etapes a l'sprint demostrant que tot i ser un gat vell encara té corda, no massa, però l'experiència és un grau!

Sylvain Chavanel: L'home que es va posar de lider gràcies a una etapa on el gran grup va parar per les nombroses caigudes que hi havien. No li va agradar com va aconseguir aquesta victòria, així que dos dies després va guanyar en solitari imposant la seva força a principi de la ronda gala. Un home tot coratge, dues etapes per ell.

Thor Hushovd: El noruec es va emportar l'etapa més difícil del Tour, la etapa amb perfil de clàsica del nord. Aquesta etapa es va endur per davant Frank Schleck, i va fer perdre temps als principals favorits, menys un...Andy Schleck.


Mark Cavendish: El de la illa de Man, va aconseguir ni més ni menys que cinc victòries d'etapa, clarificant que és l'absolut dominador dels sprints, guanyant amb facilitat. És l'sprinter del moment, és molt jove, i pot guanyar moltes etapes més en el Tour. Esperem que no atrapi al canníbal!

Andy Schleck: Guanyador de dues etapes de montanya, una de les quals cedida per Contador, va demostrar que és l'únic que pot ficar entre les cordes a Alberto. Es va treure una contrarellotge final impressionant, va escalar com ningú, però... li falta nervi, li falta ambició, el duel que s'esperava no es va donar, segurament per la igualtat existent, però les pujades van arribar a decebre. Repeteixo, li falta ambició per arribar a ser un gran.

Sandy Casar: Típic corredor francès que sempre dóna guerra pel Tour. Aquest any va passar molt amagat molts quilòmetres, però va saber sortir en el moment clau per emportar-se una etapa.

Sergio Paulinho: El portugués va salvar els mobles al nou equip de Lance Armstrong amb una etapa. L'equip va ser una absoluta decepció aquest Tour tot i les cares conegudes que l'integren.

Joaquim Rodriguez: El català participava per primer cop al Tour i va aconseguir guanyar-li una etapa al mateix Alberto Contador, així com acabar vuitè a la general. Un bon Tour per "Purito" que espero ens regali moltes més etapes així en un futur.

Alexandre Vinokourov: Va resorgir de les cendres per reafirmar que ha estat un dels grans del ciclisme, que és tot cor i valentia. Ho va provar durant dies, però finalment ho va aconseguir, guanyant ell solet la batalla al gran grup. Un deu per aquest home, que poc o molt té bastant a veure amb la victòria d'Alberto.

Cristophe Riblon: Guanyant una etapa de montanya aguantant ell solet un fort ritme va demostrar que si es tenen forces i ambicions es poden arribar a fer etapes boniques. Es mereix una renovació aquest home!

Voeckler i Fedrigo: Els dos homes de BBOX van aconseguir victòries pel seu equip, Voeckler gràcies a una escapada i la seva força i Fredrigo gràcies al seu sprint. Bones etapes d'uns consagrats ciclistes que es mereixen poder, més del que el seu palmarés diu d'ells.

Alberto Contador: Absolut KAPO del ciclisme per voltes actual, aconsegueix el seu tercer tour, el més sofert, on no ha aconseguit cap victòria d'etapa, però on ha demostrat que quan s'ha de tenir sang freda, la té. Molta polèmica sempre envolta i envoltarà aquest corredor, en part per l'odi dels francesos i en part la premsa espanyola i seu groguisme. Malgrat tot, ja ha aconseguit 3 tours, 1 volta i 1 giro. Va camí de fer molta història.



Un altre nom que m'agradaria destacar d'aquest Tour és el de Rafa Valls, el corredor valencià, ha aconseguit estar en moltes fugues, donant la cara i demostrant que un es pot fer veure si té força de voluntat. M'ha agradat molt com ha corregut aquest home.
Lance Armstrong ha estat tota una decepció, però ja té prou mèrit intentar correr amb la seva edat. D'altre banda però, hi ha altre gent amb la seva edat o pròxima i no se li fan tantes "palles" per continuar corrent. Com podria ser el cas de Horner, amb 39 tacos ja...


Esperem que el pròxim sigui més espectacular que aquest...de moment guanya el Giro en espectacularitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada