dilluns, 12 de juliol de 2010

Una situació paradoxal

Si bé avui podria parlar del cap de setmana i els seus fets, manifestació i victòria de la "roja", no ho penso fer. Penso que ja anem prou saturats per televisió i per internet cop perquè a sobre també parli d'això. És una bona paradoxa la viscuda en tan sols 48 hores per Barcelona eh? No m'ho negareu.

Però no volia parlar d'aquesta paradoxa jo! Sinó d'una altre ben diferent...

La senyora Ingrid Betancourt és una política colombiana que l'any 2002 va ser segrestada per les tropes paramilitars de les FARC. L'any 2008 les forces armades colombianes amb una fugaç operació van aconseguir alliberar-la dels seus captors. Segurament tots recordarem les imatges del seu alliberament, la seva arribada en avió, els abraços amb el seus familiars i les crítiques que aquesta mateixa persona feia als guerrillers de les FARC.

Igualment aquesta dona també es va omplir la boca amb discursos sobre la pau, sobre la seva gratitut al poble colombià, etc, etc.

Gran gratitut la que ha demostrat aquesta setmana aquesta "dona" (si la puc titllar així), reclamant a l'estat de Colòmbia fins a 6 milions d'euros en concepte d'indemnització per el seu segrest. Segons ella, la seva seguretat estava a càrrec de l'exèrcit colombià quan la van segrestar i per tant la culpa recau solament en aquests.

Avere senyora, hi han indicis més que clars que vostè es va passar les recomanacions de l'exèrcit pel forro dels... i va acabar com va acabar perquè va ser un caramel molt dolç per les FARC. La seva irresponsabilitat va portar molts maldecaps a Colòmbia, fins que la van poder alliberar. Com té el morro de demanar a sobre una indemnització als seus alliberadors?

Si abans vostè era un estandard de la llibertat i la pacífica oposició, avui s'ha convertit en l'estandard de l'avarícia. Senyora Betancourt no tot té un preu en aquesta vida, i hauria de començar a valorar que fa dies que la seva es podria haver acabat...




Ens mouen els diners en aquesta vida? I tant que si, jo no en tinc cap dubte, i aquest cap de setmana també n'ha estat una mostra. El rerefons sempre és econòmic. Estem podrits senyors!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada