Els càtars (1)

El catarisme fou un moviment que es desenvolupà en l'europa de l'edat mitjana entre els segles X i XIV, en el Paíx d'Oc, la llombardía i també a casa nostra. Els càtars, albigesos o com ells es feien anomenar : "les bones persones", foren persones que intentaren fer proliferar una religió diferent de la que en aquells segles s'imposava (catòlica) a través de les bones maneres.

Propugnaven una dualitat entre el Bé i el Mal, i s'allunyaven un tant de la manera de fer catòlica, no s'havien de pagar tributs a aquesta església, sols fent el bé i comportant-se entre tots com a bons germans n'hi havia prou per a garantitzar-se la salvació de l'ànima (ells creien en la reencarnació).

Aquest temperament o fe que es propugnava arrelà amb força al País d'Oc, l'Occitània, que comprenia els territoris del Llenguadoc, pràcticament la totalitat del sud de França i el nord d'Itàlia.
L'escut del país era el del comtat de Tolosa, que fou en aquella época un punt importantíssim en la fonemantació del catarisme, veurem perquè.


L'arrelament del catarisme entre les classes humils fou tal en aquests territoris que fins i tot les classes nobles (tot i estar sotmeses al papa de roma) feren la vista grossa i donaren refugi a les bones persones. Naturalment això no hauria estat més greu si no fos perquè van entrar tant en els cors de les persones que van deixar a 0 el nombre de feligresos cristians. En molts d'aquests territoris els bisbes i mossèns cristians van tenir que fer les maletes.

Això no va sentar gens bé al papa que veia com dia rere dia aquesta nova religió ocupava més terreny a la seva. Era el moment d'actuar. En aquella época el papa era Inocenci III, conegut per moltes i moltes coses, com per exemple haver iniciat l'inquisició.

Inocenci va optar per començar enviant a "Domingo de Guzman", si, el mateix que crearia els dominics, a predicar la paraula del senyor ( o de l'església) per aquelles terres junt amb el llegat pontifici Pierre de Castelnau. La seva efectivitat va ser tant lamentable que Guzman va tornar per on havia vingut i Pierre de Castelnau fou assessinat, segurament per algú proper al comte de Tolosa, ja que aquest havia arribat a excomulgar a Ramon VI, comte de Tolosa.

Això fou el detonant que va permetre a Inocenci III començà la famosa croada vers el catarisme.
Així fou com començà una cruenta croada dirigida per Arnald Amaury abad de Citeaux (i de Poblet) i llegat del papa, el qual va estendre el terror per el País d'Oc junt amb Simó de Montfort, comte de Leicester.



Aviat es van estendre per Occitània els seus mètodes, la cruenta batalla i setge de les ciutats de Beziers o Carcassona, on el mateix Arnald Amaury digué la famosa frase "Mateu-los a tots, Déu ja reconeixerà els seus". Referint-se a que exterminessin a tothom qui trobessin, siguessin càtars o no.
Grans pires de foc cremaven els heretges en aquests temps...Simó de Montfort es va guanyar la fama de sanguinari a pols.

A la ciutat de Carcassona va intervenir Pere "el catòlic", rei d'Aragó, pare de Jaume I "el conqueridor" per tal d'intentar trobar una sortida el més pacífica possible entre Simó de Montfort i els habitants de Carcassona.
Simó de Montfort exigí al nostre rei que se li reconeguessin les noves possessions, però aquest s'hi va negar... sols momentaneament perquè el poder de Montfort estava pujant com l'escuma gràcies al suport del Rei de França, d'aquesta manera Pere va tenir que acceptar-li les possessions i emparellar el seu fill Jaume I amb la filla de Montfort, així com permetre que fos nombrat vescompte de Carcassona i de Beziers

Perquè Simó de Montfort tenia que dialogar amb Pere "el catòlic" perquè se li reconeguessin els territoris? Doncs perquè anys enrere Pere havia pactat amb Ramón VI que defensaria els interessos dels comtat de Tolosa com si fos una part més del seu regne.




continuarà...