L'esforç té recompensa

Ha costat dos anys, han estat durs, han estat llargs, s'ha patit però s'ha vençut.

Per fi puc dir que he passat la fase selectiva d'aquesta maleïda carrera, no han estat pocs els entrebancs, els examens, i l'estrés/depressions sofertes, però crec que mereix la pena tot aquest esforç... poc a poc es veu recompensat.

Tothom m'havia dit que Camins era difícil, però un mai s'imagina fins a quin punt són certes les tonteries que et diu l'altre gent, així que vaig entrar pensant que patiriem però que ho acabariem traient. Doncs no va ser pas un camí de roses, aviat me'n vaig adonar de que les passariem "putes", i és que les primeres notes dels examens van ser nefastes.

De totes formes si una cosa tinc, i no és per fardar, és "ser del morro fort", tossut, i després del primer any "desastre", vaig dir-me a mi mateix que o passava jo o no passava ningú. Al final després d'un segon any gens fàcil puc dir que ho he aconseguit, he passat la fase selectiva.

Per fi podré deixar enrere l'àlgebra que tan m'ha dut de corcoll tot aquest temps, ara si que puc dir-me amb veu alta i sense equivocar-me, Benvingut a Camins.


Ja de pas, seria un error no donar les gràcies a tota aquella gent que m'ha ajudat en un moment o altre en aquests anys, començant per la família, els pares per animar-me, els amics de la uni perquè sense ells això seria un conyàs, la Laia per ajudar-me amb química XD.
Seria de desagraït no donar les gràcies a tots els que em volien fora, professors inclosos XD, va per vosaltres.






PD: Si, ho tenia que dir.

PD2: Si, n'estic orgullós