dimecres, 24 de febrer de 2010

Per dignitat, diguem NO

Per dignitat, diguem NO al "decretazo" o "zapatazo" d'allargar l'edat de jubilació als 67 anys. Per moltes raons! Perquè hi han oficis en els quals és físicament impossible aguantar tants anys d'esforç. Perquè la gent també té dret a viure una tercera edat igual de bona que la primera!

I és que el fons de la qüestió és la productivitat, el rendiment i el fet d'aportar més a les arques públiques. Anem per parts:

- La productivitat i el rendiment no són raons prou potents com per modificar-nos l'edat de jubilació. Des del meu punt de vista és molt més important el que deia fa unes setmanes Duran i Lleida al seu blog: Cal racionalitzar els horaris. I cal fer-ho per poder conciliar vida familiar i vida laboral. Perquè si cadascú tingués temps per fer coses i que el seu dia a dia no sigués un "tornem a la rutina...durant 8 hores", el rendiment i l'actitud diferiria bastant de l'actual.

- Aportar a les arques és fundamental, primer perquè estem en crisi i segon perquè amb la piràmide de població d'aquest país el sistema de pensions està condemnat a morir. Amb aquesta mesura, amplien l'edat de jubilació, ergo més anys a aportar al sistema i menys anys a rebren els guanys/profits de tota una vida.

Particularment crec que hi han moltes altres vies per intentar fer entrar diners a les arques públiques (i no em refereixo a deute públic..). Però cal una re-estructuració, doncs el sistema pensionista no podrà aguantar tal com ara.


També veig altres prioritats com aconseguir d'una vegada per totes que la reinserció de la gent amb més de 40 anys ja no sigui un tabú. O que els joves puguin trobar feina de forma ràpida i amb garanties.
Hi han molts aspectes que millorar i aquesta proposta ha estat formulada en el pitjor moment possible, perquè la gent ja estava prou cremada i una mesura així mai la veurà amb bons ulls en aquesta situació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada