diumenge, 25 de maig de 2008

Desig i realitat

Camino lenament,
espero la nit
per poder escapar
d'aquest destí!

Mirades enrere
trobant les nostres carns
culpable de ser
responsable
d'un engany!

[Chorus]

No, no, no vaig ser jo qui començà
a imaginar.
Una vida de somni
color carmí.

No, no, no vas ser tu el nuvol
blanquivol.
Trobaràs els últims sospirs
d'uns enamorats.

[Chorus end]

Desperto sobtadament,
intento no pensar
en el lament
del que no va resultar!

I estic desitjant
que acabi aquesta nit.
No sentir més neguit
recordant!

[Chorus]

No, no, no vaig ser jo qui començà
a imaginar.
Una vida de somni
color carmí.

No, no, no vas ser tu el nuvol
blanquivol.
Trobaràs els últims sospirs
d'uns enamorats.

[Chorus end]

La fi d'un malson
sense son
Un desamor
amb el cor...

...i un espectacle blanc i negre en el record.



FI



1 comentari:

  1. Iep DAVID!! Doncs mira, et faig una visita!

    Confesso que els teus dos primers missatges del bloc han culpit el meu conscient. Aquest poema (ens hauries de clarificar si és de collita pròpia) ha arribat més enllà del què es pot veure, i el primer escrit m'ha remogut els pensaments. Felicitat relativa, falsa felicitat... Sobre què és la felicitat suposo que podríem anar escrivint i escrivint, segurament amb punts en comú i punts discordants.

    En tot cas, espero doncs, que ens deleiteixis amb moltes més aportacions en aquest bloc que respresenta la teva PORTA DE SENSACIONS I REFLEXIONS AL MÓN. Fer partícep del què et passa pel cap (o per l'estómac) a la gent que t'envolta (o no), no està gens malament.

    Salut i empenta!!

    Isaac

    PD: el destinatari d'algunes d'aquestes reflexions segur que serà el cusí de l'Esteve...xDD

    ResponElimina