divendres, 23 de maig de 2008

Cisma d'occident

Primer missatge del blog

Bé, intentaré aclarir què em porta a la creació d'aquest blog, què significa el títol i què és "Cisma d'occident".

Ahir, concretament, vaig sentir per primer cop com es deriva de la felicitat relativa a la falsa felicitat. És increïble la simplicitat amb què es poden succeir les nostres emocions i les nostres futures intencions. I estic parlant d'una ruptura entres dues persones, que aparentment estaven bé però que en realitat es trobaven a l'eslavó més alt d'un castell de naipes.

Què? o Per què? podrien passar per preguntes normals quan estem parlant de separacions, però que necessiten trobar una resposta. No és el meu cas, no hi ha resposta i menys, una resposta coherent. D'aquí deriva el títol del primer missatge: "Cisma d'occident", perquè tal com va passar amb l'imperi romà, s'ha esfondrat amb l'entrada de la hipocresia barbàrica... de qui fingeix.

És trist començar un Blog per raons sentimentals (d'altra banda, el fotolog no m'anava gens bé), però és bonic obrir una porta de sensacions i reflexions al món, i és que aquest blog serà bàsicament de pura i dura reflexió sobre tota mena d'aconteixements o de sensacions.

El títol d'aquest Blog "L'estel d'argent d'un firmament escapçat...", és totalment inventat, fruit, poder, del què sento en aquest moment, perquè tot i que la "vitta" funciona a les mils meravelles em trobo atrapat en un món ple de mentida i falsedat. Parlo de tota aquella gent que no vetlla per les amistats o per quelcom més, naturalment als amics me'ls estimo molt.

Ho deixarem aquí...per avui.


Salut i Bona patum!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada