dimecres, 26 de gener del 2011

L'herència d'una generació

Tot just acabem d'encetar una nova dècada i ja tenim milers i milers d'interrogants sobre la taula. Interrogants generats per generacions anteriors a la dels joves actuals...però qui pagarà els interrogants? Nosaltres.

Els nostres avis, inclosos els nostres pares, han tingut un vida, relativament fàcil, han estat les generacions felices, que creixien escoltant Aretha Franklin, les generacions del consum, les generacions que ens deixen d'herència un món pitjor del que es van trobar.

Però no és només això, ens trobarem un món faltat de moralitat, amb importants canvis, més constants i seguits que antany, més globalitzats. Tenim una crisis financera galopant, mentre els nostres pares han aconseguit comprar una casa nosaltres probablement no podrem ni comprar la porta d'aquesta...

I no és només això, la gent al poder no té consciència dels que venen, dels que pugen, dels que algun dia els hi agafaran el relleu. Sols tenen vista per al present i per poc més. Perquè no pensem d'una vegada per totes a llargues distàncies temporals? Perquè no procurem deixar una herència que no sigui un pou de lamentacions?

Som nosaltres, els "gamberros", els "que no fem res", els que "només pensem en beure" qui haurà de solucionar el pou de problemes que el més "grans" ens han ficat. Tot plegat suposo que és inherent a la raça humana, egoisme pur i dur. Perquè millorar si a mi ja m'està bé oi?


Tota aquesta indignació (que no per això menys veritat), vé arrel de les declaracions del president de la cimera de Davos (Fòrum econòmic), on diu que l'atur juvenil a españa pot tenir conseqüències socials importants.



Home doncs clar, mentre aquí decidim si hem de fer una Ley Sinde, prohibir el tabac o mil parides més, milers de joves estan sense fotre ni golpe, empobrint la nostra societat i de pas, empobrint-me a mi també. I això em rebenta, la incompetència d'uns governants de poltrona i la tonteria de molts dels meus "companys" de generació.


Si, avui tinc un mal dia.

4 comentaris:

  1. ei trutxa,

    No m'ha agradat gaire el teu escrit. No perquè no estigui ben fet, sinó pel què dius (o per com ho he entès jo). I no sé si m'expressaré bé jo eh.

    Tires molta culpa als altres, a les generacions passades. Primer de tot cal dir que les generalitzacions són perilloses, i ja aviso, seguidament jo també generalitzaré, i ho faré amb el 'nas tapat'. No estic d'acord amb què els nostres avis hagin tigut una vida fàcil. Ara potser sí que ténen una jubilació, però van tenir una infància i una juventut prou difícil.

    Estic MOLT d'acord amb què només procurem pel present, per viure bé ara, però no ens preocupa (torno a generalitzar, i no m'agrada) el futur.

    I jo plantejo: què fem per canviar-ho? Què fem per trencar aquesta tendència? És problema del sistema econòmic? És problema del sistema polític?

    I referent a la incompetència d'uns governants de poltrona, tens dues opcions: acceptar-los, o canviar-los. Ens ajudes a fer-ho des del nivell que tenim més proper?

    I David, ara ja no tens 12 anys. No em val allò de que ho han de fer els altres. Tampoc em val allò de què "sol no faré res", perquè si ho fem tots, definitivament no faríem res.

    I si, potser se t'ha notat el mal dia. Gràcies per compartir-ho i per obrir debats d'aquests, m'agrada afrontar-los!

    Una abraçada

    Isaac

    ResponElimina
  2. Ep Isaac! gràcies per comentar!

    Estic d'acord amb tu en que òbviament els nostres avis no van passar una joventut massa maca, ni fàcil, però més per el temps històric que van viure en aquest país. I cal puntualitzar en aquest país, i el temps de postguerra.

    Quan titllava d'avis, em referia a la generació nascuda, en general al món, no a casa nostra, els anys 40. I com a referent ficar Estats Units, o la mateixa Anglaterra. Mentre aquí es passava gana i es malvivia, en altres països tot era molt de color de rosa.


    Un cop puntualitzat això, comentar les teves preguntes a l'aire!

    La solució no és única, no és senzilla ja que es parteix de la cobdícia del propi home. Els interessos econòmics predominen un ambient social que no té massa en compte tot el què tingui tints verds. I quan dic verds no m'estic referint a cap defensa "ULTRA" de lo verd, sinó senzillament lo sostenible, l'equilibri entre els recursos i els paisatges.

    El problema no són els sistemes, són les persones.

    Lo de canviar els governants de poltrona, és un repte difícil sens dubte, perquè el primer que ha d'aconseguir un bon governant és guanyar-se la confiança de la gent, amb propostes, amb idees, però que es portin a terme. La gent està cansada de sentir promeses.

    Potser a casa nostra també som bastant desconfiats, no t'ho negaré, hem de començar per canviar això.


    No no tinc 12 anys, de moment m'estic formant en una història que vull pensar acabarà essent útil per a la societat i és un dels llocs on la relació amb l'ambient és important. Des d'algun lloc es pot començar, perquè no des de l'enginyeria civil?


    A tot plegat, aquest escrit era més una crítica o una frustració vers l'incògnita que ens presenta el que ha de vindre.


    Gràcies per passar-te Isaac! sempre trobes algun moment!

    ResponElimina
  3. Ei!

    Aquest m'ha agradat MOLT MÉS! Sobretot la part de l' "equilibri entre els recursos i els paisatges" i el que "des d'algun lloc es pot començar". I evidentment em sembla una bona perspectiva la de l'enginyeria civil (que per cert, ens en podries explicar més coses i coneixements adquirits eh!).

    Doncs res David, fotem-li canya! ;)

    Sort

    Isaac

    ResponElimina
  4. He trobat el teu bloc una mica al atzar i he llegit un parell de posts . Aquest en concret m’ha sorprès per l’efusivitat amb que expresses les teves conviccions. Per més colpidor que em sembli el que dius, no puc deixar d’estar totalment d’acord amb tu. Sóc una noia de 18 anys i realment la sensació que tinc quan miro al meu voltant, llegeixo la premsa i escolto les notícies és de que la tasca que tenim pel davant els joves no és gens fàcil, però amb mentalitats com la teva, potser aprendrem dels errors que fan els governants d’ara i així. En un futur no els haurem de repetir. Enhorabona pel bloc.

    ResponElimina