diumenge, 9 d’agost de 2009

Una posta de sol...

S'acosta el cambrer, està cansat, treballar quan tothom està gaudint de les merescudes (o no) vacances d'estiu. Ho fa amb un pas cansat, amb la safata al braç i el drap blanc a la cintura. Mira la taula, som 5 cavernícoles parlant de tonteries, de vanalitats... "Què els hi poso?...."

Es fa un silenci, mentre cadascú comença a pensar què pot demanar un cavernicola comença pensar, ilusionat, que tot i estar enmig d'agost té moltes coses per fer, per viure...

Anar amb bici, passejar, sortir de festa, fer el manta per el sofà de casa...però sobretot relax, tranquilitat, això és el que vol realement. Fora l'estrés, prou llegir el diari i veure males notícies...STOP, vull un descans.

La gent demana, els cavernicoles tenen ganes de beure i d'explicar batelletes, arriba el torn....el cambrer impacient..."Perdoni...vostè què vol?"


A mi? Posi'm una posta de sol, amb gel i companyia.


;-)

1 comentari:

  1. Genial!

    Com que també estic de vacances, amb un adjectiu en tinc prou per dir el què penso del teu escrit.

    A veure si ens delaiteixes més sovint amb semblants obres.

    GAS!

    ResponElimina